Resultats de la cerca

Els Picalquers són documentats a Esplugues des de mitjan segle XII El 1325 Guillemina, vídua de Ramon de Picalquers, va vendre a Pere Terré, ciutadà de Barcelona, la propietat de Picalquers amb la seva fortalesa, cases, honors i possessions El 1649 Eugènia Terré de Picalquers donà a Josep d’Ardena, senyor de Darnius i capità general de Catalunya, la fortalesa de Picalquers i altres béns que tenia a Esplugues El 1706 les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona danyaren la torre de Picalquers, que els austriacistes havien incautat al comte de Darnius Fou reparada tot seguit A l’època…

Si el lloc d’Esplugues és documentat el 964, l’església parroquial de Santa Maria que fins al segle XIV no va ser dedicada a santa Maria Magdalena, tot i que ja devia existir abans, no és esmentada fins el 1059 Va ser consagrada solemnement el 1103 pel bisbe Berenguer de Barcelona, amb l’assistència d’alguns dels seus canonges i d’una notable assistència de públic S’hi feia constar que era jurisdicció de Sant Pere de les Puelles Si aquesta consagració respongué efectivament a la construcció de l’edifici parroquial, aquest havia de ser un temple dins de les característiques i l’estil del…

El 1285 el canonge de la seu de Barcelona Arnau de Picalquers va fundar un benefici a la capella de Sant Jaume de la parròquia d’Esplugues S’hi havia de celebrar misses per la seva ànima i per la de Berenguer de Santa Oliva El 1371 el beneficiat Bernat Martina, volia que hom adscrivís un terme propi a la capella El 1712 era destruïda i el 1726 el bisbe de Barcelona traslladà el seu benefici a l’altar de Sant Mateu de la parròquia d’Esplugues El 1773 es reconstruí la capella i tornà a tenir beneficiat, fins a mitjan segle passat Es troba al costat de l’antic castell de Picalquers, ara conegut…

Es tracta de la capella que posseí el castell de Santa Fe, desapareguda com el castell, sense que se sàpiga on s’emplaçà És esmentada com a parròquia per primera vegada el 1189 Al principi del segle XIV en tenia cura Arnau d’Esplugues, capellà de Santa Maria del castell de Santa Fe Aquesta capella va mantenir-se almenys fins al segle XVIII El 1759 és documentada un altre cop l’església de Santa Maria del castell de Santa Fe

Als cingles que vigilen la confluència del Guart amb la Noguera Ribagorçana hi ha les Esplugues de Penavera, que sens dubte estigueren habitades d’antic El lloc de Peranera és documentat ja el 1045 En principi formava part del districte de Casserres, per la qual cosa va ésser adquirit pels comtes de Barcelona el 1067 El 1137 es documenta el castell de Penavera com a entitat independent, en un capbreu de les rendes del monestir de Santa Maria de Meià

Mapa de les esglésies del Baix Llobregat anteriors al 1300 C Puigferrat Abrera Sant Pere d’Abrera Sant Hilari Sant Pere de Voltrera Begues Sant Cristòfol Castelldefels Santa Maria de Castelldefels Castellví de Rosanes Sant Jaume de Castellví de Rosanes Sant Miquel de Castellví de Rosanes Santa Maria dels Àngels Cervelló Capella del castell de Cervelló Sant Esteve de Cervelló Sant Ponç de Corbera Sant Joan del Pla o de l’Erm de la Palma Sant Brici de la Palma Collbató Sant Corneli de Collbató Sant Miquel de Montserrat Santa Margarida de les Amenolelles Corbera de Llobregat Santa Maria de…

Situació Un aspecte que ofereixen les coves J Bolòs Les anomenades “coves dels Moros” són situades al costat nord-occidental del llogaret de Canalda, a l’encinglerat vessant del puig Sobirà, conegut amb el nom de la roca de Canalda, a ponent de la riera de Canalda, en un terreny ple de coves, esplugues i avencs Mapa 292M781 Situació 31TCG748648 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morrunys fins a la font de coll de Jou, on cal trencar, a mà esquerra, per seguir la carretera del pont d’Espia a Sant Llorenç de Morunys Entre els punts quilomètrics 38 i 37 cal deixar l…

Malgrat l’abundant documentació que es conserva relativa al castell i vila de Talarn des del segle XI, la documentació referent a la seva església és escassa i tardana La primera referència sobre la parròquia de Talarn és del 1080, quan el comte Ramon V encomanà a Oliver Bernat, feudatari de Guillem Folch, el castell de Talarn, la meitat de la parròquia i les esplugues de Susterris, i a Sunyer Ramon el mateix castell i la vuitena part de la parròquia Pels volts del 1526 obtenia la vicaria perpètua de la vila de Talarn Joan Farrer, i era inclosa dins de l’oficialat de Tremp L’any 1639 s’inicià…

El primer esment, el 987, és en el testament sagramental de Moció, fill de Fruià, que, fet presoner en l’assalt d’Almansor a Barcelona, fou dut a Còrdova Morí a Saragossa, de retorn del captiveri A l’església de Sant Just “ que est in Berce ” deixava un camp i un alou a la marca Consta com a parròquia el 1010, el cementiri s’esmenta el 1046 i el 1052 el sagrer que hi havia Els seus termes confrontaven amb el Llobregat, la serra de Vallvidrera i les parròquies d’Esplugues i Olorda Els comtes Ramon i Mahalta, el 1081, empenyoraren l’alou i la dominicatura que tenien, el preu dels quals,…