Resultats de la cerca

Segons un inventari de mitjan segle XII fet per la canònica de Sant Pere d’Àger, vora l’Estany de Dalt i al peu del camí de Casserres existí una església dedicada a l’apòstol sant Andreu, de la qual avui s’ha perdut tot rastre

Tal vegada existí un castell vora el Portilló de Benasc amb la finalitat de vigilar aquesta important via de comunicació vers Comenge Dóna notícia d’aquesta fortalesa un document de l’any 1172, en què Alfons el Cast concedí a l’orde de l’Hospital el dret de pasturar a les estives del port de Benasc, les quals confrontaven amb Castell Ferran

Desconeixem on era situada aquesta església, i és difícil assegurar si realment existí, ja que l’únic esment que en coneixem es basa en un document datat abans del 1157 en què Ramon, germà del comte Arnau Mir, feu donació a Santa Maria de Mur d’un mas situat al vilatge de Sant Just, al terme del castell de Talarn

La vila d’Aitona aplegà una de les aljames sarraïnes més importants de la regió Tot i que la comunitat musulmana fou majoria fins al segle XVII moment de l’expulsió dels sarraïns de la Península, des d’un primer moment existí una minoria cristiana agrupada entorn de la seva església De fet, el capellano i l’ ecclesie d’Aytona apareixen esmentats en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 El temple en qüestió ja consta consagrat a sant Antolí a la visita pastoral de l’any 1361 Actualment, l’església parroquial de Sant Antolí, dins el nucli del poble, és un edifici del segle XVIII…

Aquest castell era situat prop de la partida de Tapioles, al camí de Torrefeta El seu nom originari fou el de castell de Foratmicó, el terme del qual es documenta des de l’any 1098 Al segle XII la meitat del castell pertanyia als Fluvià El 1172 Bernat de Fluvià cedí en el seu testament la seva part sobre el castell de Foratmicó al seu fill Bernat En una venda d’una vinya de l’any 1226 ja es constata el canvi de nom del castell, en esmentar-se que el castell Bisbal abans s’anomenava Foratmicó Aquesta fortalesa existí durant tot el temps medieval i sovint representava una…

Castell que existí en el terme actual de Reus, del qual no sabem la localització precisa ni ha arribat cap vestigi fins als nostres dies El Burgar és en l’actualitat un veïnatge situat a uns 3 km al nord-est de la ciutat de Reus on hi ha el mas del Burgar El lloc del Burgar fou donat el 1157 a Berenguer d’Eixamús i al seu germà Tomàs per Agnès, vídua del príncep Robert d’Agulló Aquesta donació, però, no es dugué a terme de forma efectiva Una segona donació la feu l’arquebisbe Hug de Cervelló, en nom seu i en el del rei Alfons I, a Baldoví el 1174, que cedí els seus drets al…

L’església parroquial de Sant Estève és situada a la part més alta de la vila de Rebolhet, la qual es troba enlairada a l’esquerra del curs superior de l’Adasig Una de les primeres mencions documentals del lloc de Rebolhet i de la seva església —que centra la vila— data de l’any 1188, quan Hug de Somià, en professar a la comanda templera del Masdéu Rosselló, li donà, entre d’altres béns, la seva honor de la villa Reboleti , conjuntament amb l’església de Sant Estève gràcies a aquesta cessió, els templers del Masdéu esdevingueren senyors de tot aquest territori No ha estat localitzada cap més…

Ermita, actualment abandonada, situada al Montsec d’Ares, a unes dues hores a peu de la vila d’Àger Fou en origen l’església del vilatge de Colobor, desaparegut al segle XIV arran de la pesta negra El lloc de Colobor és documentat des de l’any 1101, en què es menciona el camí de Colobor en l’acta de consagració de Sant Nicolau d’Àger La primera referència sobre l’església de Santa Maria de Colobor es troba en el testament de Bernat de Colobor, castlà o senyor de Colobor, de l’any 1164 Al segle XIV ja havia esdevingut una ermita, dependent de la parròquia de Sant Vicenç d’Àger L’edifici actual…

Es trobava molt a prop de l’ermita de Sant Gervasi, dalt un petit promontori vora la mar existí fins l’any 1914, data en què fou enderrocada en ampliar el traçat del ferrocarril Era una torre de no gaire alçària i de planta circular, de gruixuts murs amb una volta semiesfèrica de pedra, possiblement del primer terç del segle XII El topònim s’esmenta des del 1079 El 1144 signa Ramon d’Adarró en un document referit als castells de Sitges i de Ribes L’alou d’Adarró surt documentat l’any 1147, concedit per Pere Maiol i la seva muller Ermessenda, a la seva filla Adelaida A la quadra d…

Aquesta torre existí fins no fa gaires anys Fou aterrada en construir-se una urbanització, juntament amb l’antiga masia de la Casa Vella de Segur Es trobava prop de la capella de Sant Miquel En enderrocar-se, es posà al descobert un gran celler subterrani amb dos pisos de cups Era una torre de defensa de planta circular, suposadament del segle XI o primer terç del segle XII La part superior era escapçada i hom hi afegí una teulada de dos vents Conservava restes d’un matacà, arranjat posteriorment La part inferior de la torre era lleugerament atalussada i tenia algunes filades d’…