Resultats de la cerca

L’església de Santa Coloma apareix citada per primer cop en un document de Carles el Simple de l’any 898 Pocs anys després, vers el 926, fou destruïda per una acció de tribus hongareses, que havien envaït les comarques gironines travessant els Pirineus De l’any 950 data la nova consagració de l’església a càrrec del bisbe Gotmar de Girona, després de la restauració empresa per Ènnec i el seu fill Giscafred En l’acta de consagració, que ens ha arribat gràcies a una còpia del segle XII realitzada pels monjos de Sant Pere Cercada, el bisbe Gotmar concedí a l’església els delmes,…

Talla Vista de la imatge que cal datar no pas abans dels primers decennis del segle XIII F Tur En una important collecció particular de Mieres es conserva una interessant imatge romànica de la Mare de Déu amb el Fill És un exemplar de fusta i molt malmesa pel pas dels segles li han estat amputades ambdues mans i el Nen ha desaparegut És una talla policromada de la qual encara resten indicis a la cara i als vestits La imatge fa 61 cm d’alt És coronada amb una toca que li penja per l’esquena, emmarcant uns foscos cabells lleugerament ondulats Porta una túnica d’escot rodó i de cintura alta, a…

L’indret de Castellar —nom avui oblidat— era situat al sector meridional del lloc i veïnat de Portell, al planell i serrat que voregen els cingles que limiten amb el Fluvià, on hi ha les esglésies de Sant Miquel de Roca i Sant Bartomeu Castellar és un topònim molt repetit, el qual gairebé sempre té l’origen en l’existència de ruïnes de poblats o fortaleses de l’antiguitat, sovint emmurallades Castellar del Portell no n’és cap excepció ja que també hi ha vestigis evidents d’un antic hàbitat Pel fet d’ésser el fruit de prospeccions en superfície, les troballes més abundants s’han recollit a l’…

Aquest castell apareix ja en la documentació de mitjan segle XI clarament diferenciat de la resta de fortificacions de la ciutat de Girona Entre les dades extremes de 1035 i 1076 trobem un reconeixement d’un “Arnallus, filius qui sum de Garsendis, femina” al comte Ramon Berenguer I, on declara que “ego Arnallus suprascriptus podestativum farei per quantas vices mihi mandaverit Remundum, comitem prescriptum, de ipso castro de Superporta de Gerunda vel de ipsas turres et de castro de Stela sive de ipsas fortedas que in prescriptos castros sunt aut in antea ibi erunt” Un segle més tard, trobem l…

Situació L’església de Millars, sufragània de Madremanya, enxiquida al costat de la gran mola del castell, conserva elements romànics a desgrat de modificacions d’època renaixentista i moderna TAVISA De la carretera de la Bisbal d’Empordà a Girona, a la població de Corçà, surt una carretera que porta a Bordils, seguint la qual, entre les poblacions de Monells i Madremanya, hi ha la via que duu a Millars, visible des de la carretera Mapa L39-13334 Situació 31TDG976487 JAA-MLlC Història De la capella de Sant Iscle i Santa Victòria de Millars, les notícies històriques publicades són ben…

Situació Al costat de tramuntana de l’església de Sant Feliu de Carbonils, pràcticament a tocar del temple preromànic ruïnós, s’inicia el vessant d’un turó no gaire elevat, que coronen un grup d’afloraments naturals de roca, molt destacats Al replà interior d’aquest puig, a un nivell lleugerament més alt i a poques passes del costat de tramuntana d’aquesta església, arrecerades sota l’alt marge rocós, hi ha les ruïnes de construcció un casal d’una certa extensió o un conjunt d’habitacles medievals Mapa 219M781 Situació 31TDG773875 El camí per arribar-hi és el mateix que hem indicat per anar a…

Imatge de la Mare de Déu procedent d’Olot, que actualment es conserva al Museu d’Art de Girona i és inventariada amb el núm 38 J Vigué Al Museu d’Art de Girona es conserva una marededeu que figura, procedent d’Olot, inventariada amb el núm 38 núm 16 del catàleg del Museu Diocesà de Girona Fa 76 cm d’alçada per 33 cm de llargada i 28 cm de fondària La figura del Nen fa 36,50 cm d’alçada La Mare de Déu va vestida amb una túnica llarga d’escot rodó fins als peus i amb un mantell que li cobreix el cap i li cau per les espatlles Està asseguda damunt una trona flanquejada per dues columnes de fust…

AAVV La formació i expansió del feudalisme català “Actes del colloqui organitzat pel Collegi Universitari de Girona” 8-11 gener 1985, Homenatge a Santiago Sobrequés, Girona Ramon d’Abadal i de Vinyals Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Ramon d’Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives biografies catalanes Sèrie històrica núm 1 Barcelona 1965 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans , 2 vols Edicions 62, coll Estudis i Documents 14, Barcelona 1970 R Alberch i N-J Aragó Els…

AAV Amics de L’Art vell Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia, II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , Ed Vicens-Vives, Biografies catalanes Sèrie històrica, núm 1, Barcelona 1965 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona 1969-70 Ainaud de Lasarte, Joan Pinturas romànicas , coll Unesco de Arte Mundial, 7, París 1957 Ainaud de Lasarte, Joan…

Precedents Com ja hem vist, l’abat del monestir de Sant Esteve era el principal senyor feudal de Banyoles i comarca, malgrat l’existència d’altres senyors i de petits alous pagesos, aquests darrers fruit del repoblament franc, que afavorí el conreu de les terres ermes, les quals en virtut del dret d’aprisió passaven a ser propietat dels colons Altres senyors de l’època feudal eren els possessors dels castells i els castlans o guardians dels castells També tenien importants interessos al Pla de l’Estany els comtes de Besalú i de Girona, el bisbe de Girona, i els monestirs de Sant Pere de…