Resultats de la cerca

Tot i que no hem pogut trobar cap document que faci referència a aquest temple, cal admetre que, a desgrat de no haber assolit mai la categoria de parròquia, té els seus orígens en època alt-medieval Les característiques arquitectòniques de l’edifici que hom pot veure avui no presenten pas prou garanties per a poder-lo classificar com a romànic

Santuari situat molt a prop d’Os de Balaguer, sobre un turó Durant molts anys hi pelegrinaren freqüentment els habitants d’Os, Tragó de Noguera i Boix Tenien cura del santuari ermitans que vivien al mateix lloc El primer esment d’aquesta església es troba en la dècima de la diòcesi d’Urgell dels anys 1279 i 1280 Segons que explica Caresmar, els pobles del voltant decidiren alçar una nova església per consell de l’abat de Bellpuig i del comte Ermengol X vers 1300 Caresmar assegura “ haber visto muchos cuadros antiguos recordando esa historia y que en su testamento de 1314 Ermengol…

Les ruïnes del castell d’Aitona són en un turó que domina el poble D’origen islàmic, apareix com un dels castells que l’alcaid de Lleida ibn Hilgl atorgà al comte Ramon Berenguer III en una convinença feudal feta l’any 1120 La conquesta definitiva d’aquest sector devia anar parella a la conquesta de Lleida i Fraga l’any 1149 L’any 1192, Alfons I confirmà al comte d’Urgell, Ermengol VIII, les donacions i infeudacions que li havia fet el seu pare, Ramon Berenguer IV, entre elles el castro de Aythona L’any 1209, apareix encara el comte d’Urgell com a senyor del castell i la vila d’Aitona Aquell…

Situació Vista de la base del mur del sector ponentí del recinte rectangular d’aquesta fortificació ESG Les restes del castell de Lavaix són situades dalt d’un turó de vessants molt pendents, excepte pel costat nord, conegut com la “Roca de Sant Miquel”, el qual s’emplaça a la banda dreta de l’embassament d’Escales, un xic al N de les ruïnes de l’antic monestir de Santa Maria de Lavaix, avui dia sota les aigües de l’embassament Mapa 32-10 213 Situació 31TCG146957 Per a arribar-hi des del Pont de Suert, cal agafar la carretera N-260 que mena a la Pobla de Segur, i un cop fet un recorregut d’…

L’antic castell de Boí era emplaçat al turó rocós conegut encara amb el nom del Castell, proper a l’església de Sant Joan, flanquejant la porta d’accés a la vila closa Sols s’observen alguns minsos vestigis del castell En canvi s’ha conservat força bé l’entrada al recinte baix-medieval de la vila Romanen restes d’una torre i de muralles, com també d’un portal La vila de Boí és coneguda des de l’any 1064, en què Artau I i la seva esposa Llúcia, comtes de Pallars Sobirà, vengueren i bescanviaren a Ramon IV de Pallars Jussà i a la seva esposa Valença, junt amb el castell d’Erill i altres…

Situació Santa Maria de Vallclara és emplaçada en una petita vall o raconada de la muntanya, al sector més oriental i alt de la demarcació L’església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 56,6 —y 41,9 31 tdg 566419 Per anar-hi cal situar-se en la urbanització de la Caseta de Vallclara, convertida en hostal, a la qual s’accedeix des de Sant Hilari Sacalm passat el límit de la província i un parell de quilòmetres més avall, abans d’arribar al mas Collell, surt, a mà esquerra, venint de Vic, una pista que en 7 km porta a…

Situació Torre de planta prismàtica que s’aixeca sobre l’absis meridional de l’església ECSA - E Pablo Les ruïnes de l’església i la torre conegudes al país amb el nom de “Torrota dels Moros”, que alguns autors identifiquen com l’església de Sant Feliu de Malagastre o d’Espadella, són al vessant de llevant d’un turó, al costat del canal d’Urgell Mapa 33-13328 Situació 31TCG367384 Per a anar-hi cal prendre una pista, parallela al canal, que surt del quilòmetre 44, 8 de la carretera de Ponts a Artesa de Segre Aquesta pista mena a una granja, on cal desviar-se i seguir per una pista que arriba…

Situació Construcció dels segles Xll-XIII, de planta rectangular, que fins fa pocs anys havia estat aprofitada com a masia ECSA - J Bolòs Aquest petit castell, anomenat a l’edat mitjana simplement castell d’Ariet, és situat al cim d’un petit turó, a la part baixa de la vall, a uns centenars de metres de l’església de Sant Bartomeu de la Vall d’Ariet Mapa 33-13328 Situació 31TCG338471 Cal anar d’Artesa de Segre a Baldomar, on surt una pista de terra que mena a la vall d’Ariet, passant pel costat de la Clua També s’hi pot anar per una pista que surt de Gàrzola, a la conca de Meià JBM Història…

Situació Vista de conjunt d’aquest castell, el més ponentí del comtat d’Osona-Manresa ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les ruïnes del castell són encinglerades, en una crestallera rocosa, a l’extrem occidental de la serra de Queralt, a la banda sud-occidental de la comarca, prop de la línia divisòria amb la Conca de Barberà, l’Alt Camp i l’Alt Penedès Mapa 34-15390 Situació 31TCF715972 El camí que hi mena, degudament senyalitzat i en molt bon estat, arrenca del quilòmetre 7,7 de la carretera de Santa Coloma de Queralt a la Llacuna El seu recorregut és d’uns 2,9 km i acaba en un pla on s’alça l’…

Introducció A la comarca d’Osona la vida comunitària no fou gaire intensa pel que fa als ordes monàstics Per contra s’hi observa una forta influència del monestir de Santa Maria de Ripoll i més petita dels de Sant Joan de les Abadesses i de Sant Marçal de Montseny El primer, sobretot, féu que moltes de les persones que es decantaven a la vida monàstica s’adrecessin a Ripoll En canvi la vida comunitària canonical s’estengué per la comarca i així a més de la canònica catedralícia, hi hagué priorats de canonges augustinians i una gran influència de l’Estany també hi hagué algunes canòniques…