Resultats de la cerca

La capella del primitiu castell de Peralada, a la part alta de la població, era dedicada a sant Fruitós, advocació que permet de suposar-li una antiguitat considerable L’any 1390 passà a dependre del monestir femení de Sant Bartomeu de Bell-lloc installat en una part del solar d’aquest castell No sembla que n’hagi perviscut cap rastre

A Fontcoberta devia haver una casa forta Segons Constans 1985, pàg 118 l’any 1096 surt documentat un Berenguer Bernat senyor d’aquest lloc El 1198 trobem un Ramon de Fontcoberta “Raimundi de Fontecooperto” No sembla pas, però, que n’hagi restat res d’aquesta construcció, ja que can Pujol, una de les masies més senyorials del terme, és d’època moderna

Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà, quan aquest es desintegrà quedà en el castell d’Olost Fou sempre una capella dependent de la parròquia de Santa Maria d’Olost Les primeres notícies de l’església es remunten a l’any 1038 L’edifici actual correspon a una construcció dels segles XVII-XVIII i de l’anterior no sembla que n’hagi quedat cap vestigi

La capella de Sant Gervasi i Sant Protasi surt esmentada per primera vegada com a sufragània de l’església de la Doma en la donació d’aquesta feta pel bisbe Arnau Ermengol i els canonges de la seu de Barcelona al prior Guillem de Santa Maria de l’Estany, el 1189 Segons J Mauri, en època de pluges era difícil l’accés a la Doma per la riera del Congost i per això era necessària una altra església amb serveis parroquials al costat de llevant de la riera, la qual sembla que inicialment només tenia sota la seva jurisdicció les cases de la riba esquerra No hi ha gaire documentació de la capella…

Aquestes esglésies es trobaven dins l’antic terme del castell de Sentfores Encara que puguin semblar dues esglésies diferents, cal creure que es tracta de dues advocacions dintre un mateix temple, únicament que un trasllat d’edifici i de culte fa que sembli que hi hagi hagut dues esglésies ben separades Inicialment apareix esmentada com a Santa Cecília La primera dada és de l’any 1151, quan el bisbe Pere de Redorta consagrà l’església parroquial de Sant Martí de Sentfores i uní les sufragànies de Sant Pere de Sentfores i Santa Cecília a la parroquial, encara que la condició de…

Situada dins l’antic terme del castell de Fals, al lloc anomenat Coromines No degué passar de capella rural El lloc, el nom del qual avui ha desaparegut, i l’església són documentats des del 1220, com a Sant Joan de Conamines 1220, Zescoromines 1282 i de Condaminis 1285 Sempre apareix juntament amb d’altres esglésies del terme del castell de Fals, i per tant ha de correspondre a l’església de Sant Joan Baptista, propera al mas Jaumeandreu, encara que el topònim de Coromines s’hagi perdut

Tot i que hi ha notícies de Vilamitjana des de l’any 999, la primera referència al seu castell ja és del segle XI Segons un document del 1029 esmentat per Miret i Sans, Guillem, senyor de Castellbò, va reconèixer a favor de Duran, abat de Santa Cecília d’Elins, certs drets sobre el castell de Vilamitjana, a la solana de la vall de Castellbò, molt a prop del priorat de Santa Maria de Costoja Aquesta fortalesa fou una de les que va refer el vescomte Arnau vers el 1190 Com a part integrant del vescomtat de Castellbò, Vilamitjana es trobava inclosa dins el quarter de Castellbò No hi ha cap…

Situada dins l’antic terme del castell de Castelladral, al lloc de les Esglésies No degué passar de capella rural Depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà L’església apareix esmentada el 983 en l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, juntament amb Santa Maria, Sant Llorenç i Sant Pere, que formaven part de les Ecclessias Clavatas , que en un moment indeterminat adquirí el monestir Més tard, el 1293 apareix citada com a Sant Joan de Ecclesiis Avui no es coneix el lloc on podia aixecar-se aquesta capella, si bé no creiem que s’hagi d’identificar amb…

Del petit enclavament d’Enfesta, entre els termes de Castellfollit i Calonge, es tenen molt poques notícies històriques El lloc d’Enfesta és documentat des de l’inici del segle XIV, per la qual cosa és molt probable que l’església de Santa Maria tingui orígens romànics La capella d’Enfesta és una sufragània tradicional de la parròquia de Santa Fe de Calonge, vinculada a la canònica de Sant Vicenç de Cardona almenys des del 1040 Malgrat la reforma dels límits diocesans del 1957, aquest lligam amb Calonge ha propiciat que Santa Maria d’Enfesta hagi romàs al bisbat de Vic tot i…

Situada dins l’antic terme del castell de Sant Llorenç primer i de Meda després Hi ha la possibilitat que aquesta capella fos l’antiga parroquial de Folgueroles, ja que és estrany que hi hagi dues capelles amb la mateixa advocació tan properes La capella de Santa Maria Superior Superiore o Sobirana o Sidamunt Sadamunt , des que apareix totalment diferenciada de la parroquial, que fou aixecada al pla, enmig de la població, apareix com una capella dependent estretament de la parròquia i l’any 1357 consta que era considerada com a sufragània l’any 1723 el rector de Folgueroles hi…