Resultats de la cerca

L’església parroquial de Sant Joan Baptista és a la part baixa de la vila, en un indret preeminent En el seu estat actual és un edifici gòtic de gran interès, d’una nau, absis poligonal, contraforts i voltes de creueria L’esment més reculat de la parròquia d’Horta és de l’any 1185, en què s’arribà a un acord entre el bisbe de Tortosa i els templers sobre el repartiment dels delmes del terme Segons aquest acord, el bisbe Ponç de Monells cedia a l’orde del Temple la tercera part del delme recollit al terme del castell d’Horta i en retenia les primícies així com la…

La vall d’Horta — Orta en els documents medievals—, situada en un bell i fèrtil paratge del NE de la ciutat, entre la serralada de Collserola, el turó de la Peira i els serrats de la Rovira, s’esmenta, per primera vegada, l’any 965 es tracta d’una escriptura de donació atorgada per Ataülf, levita, i els preveres Guifré i Joan, a favor de l’església de Sant Miquel de Barcelona, al terme de Selvià, in valle Orta Els documents del segle XI, a més, esmenten un petit nucli de població, d’origen probablement ben antic efectivament, l’any 1050, un conjunt de béns —cases, terres, vinyes…

Situació Detall del mur exterior de l’absis, avui dins les dependències de la rectoria Hom hi pot veure un parell d’arcuacions llombardes, les quals, tot formant un fris, devien resseguir tota la part superior del mur exterior A Mazcuñan-F Junyent L’església de Santa Maria presideix la població d’Horta d’Avinyó, petit nucli rural arraulit a la riba esquerra de la Gavarresa i estès a l’extrem J meridional del terme Long 1°58’04” — Lat 41°49’30” Hom pot anar-hi prenent la carretera que d’Artés es dirigeix cap a Avinyó Després d’un revolt molt pronunciat i poc abans d’arribar al…

El lloc i terme d’Horta apareixen citats per primera vegada el 1153, en el document de donació del castell de Miravet a l’orde del Temple Sembla, però, que Horta no passà definitivament a domini cristià fins a les campanyes d’Alfons el Cast per les ribes de l’Algars i del Matarranya dels anys seixanta del segle XII El 1165 rebé del rei Alfons el Cast la primera carta de poblament de la Terra Alta, basada en el fur aragonès En aquest document el rei es reservava el castell d’Horta L’any següent els Montcada, que hi tenien determinats drets, el lliuraren a…

Aquesta església era situada al marge esquerre del riu Segre, davant de l’actual cementiri municipal, a la Torre del Pastoret, extensa explotació d’horta que era controlada des d’un tossal Cal cercar l’origen d’aquesta finca en una granja o almúnia musulmana, propietat d’un tal ibn-Sucuna al-Fandir, que disposava de mesquita i mitja dotzena de cases Amb la conquesta, una part de la propietat passà a mans de Guerau de Jorba i després als templers, però gran part romangué a mans del bisbe de Lleida, que inicià la repoblació efectiva del lloc Per aquesta raó passà a anomenar-se…

Situació Volta de quart d’esfera que tanca l’extrem semicircular de la sala annexa a la Torre rodona ECSA - Servei d’Arqueologia de la Ciutat La Torre Sobirana o Torre Superior d’Horta es troba dins el recinte conegut amb el nom de Parc del Laberint districte Horta-Guinardó, encastada dins l’antiga casa senyorial setcentista dels marquesos d’Alfarràs EPaB Història Els orígens es remunten al segle XI, en què es bastí una torre massissa de pedra, i es constituí el nucli primitiu de l’edifici actual Al segle XII, però, sofrí tot un seguit de transformacions, atès que s’…

Els orígens d’aquesta torre, situada a Horta, es remunten a l’època romana, ja que en aquest indret es localitzaren els vestigis d’una villa romana, excavats l’any 1987 pel Servei d’Arqueologia de la Ciutat amb motiu de la construcció de l’accés al túnel del turó de la Rovira La recerca arqueològica posà de manifest que aquest indret corresponia a la part rústica de la villa, a la zona on se situaven les installacions destinades a magatzem de gra, amb un nombre considerable de sitges Les notícies documentals que trobem del lloc d’Horta es remunten a l’any 965, quan…

Aquesta església parroquial és situada al centre de la vall de Santa Creu, a l’extrem sud-est del municipi d’Osor La vall i l’església de Santa Creu són esmentades des del 902 Consta com a parròquia independent de Santa Cruce entre el 1050 i el 1150 L’any 1332 tenia ja el cotitular de Sant Jaume, que acabà essent el principal de l’església i, a causa del despoblament, passà a ésser sufragània d’Osor, fins al 1878 L’edificació actual es va refer al segle XVIII i no conserva vestigis visibles de l’època romànica

Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà, al lloc de Sasserra, on sorgí la població actual de Sant Feliu Sasserra No degué passar de capella de la població L’església apareix esmentada el 1288 L’actual edificació no conserva cap resta d’època romànica