Resultats de la cerca

Fou la segona parròquia de Perpinyà, fundada extramurs vers el 1244, sobre el puig dels Leprosos, a llevant de la vila, anomenat després el puig Sant Jaume A la fi del segle XIV fou reconstruïda en estil francogòtic Conserva importants retaules i és la seu de la confraria de la Sang

Casal o gran casa forta de la partida del mateix nom, situada al sud del terme, al límit amb Vila-seca de Solcina L’any 1169 l’arquebisbe Hug de Cervelló feu establiment d’un mas que era prop del torrent de Porpres a favor de N Calbó, amb pacte de tenir-lo en feu per l’església de Tarragona, la qual percebria els delmes i les primícies corresponents En aquesta donació no s’esmenta el nom del mas, però, pels límits territorials que proporciona el document, hom coincideix a assenyalar que es tracta de la primera referència del mas Calbó En aquests moments el mas era conegut amb el nom de mas de…

Les primeres notícies que trobem documentades sobre el lloc de Vilalba són de l’any 932 El castell el senyorejà des del 1195 fins el 1571 una família cognominada Vilalba Justament el 1571 permutaren el castell i el lloc de Vilalba amb altres propietats del monestir de Montserrat aleshores passà a ésser residència o casa de salut dels monjos de Montserrat El cenobi montserratí conservà la seva possessió fins el 1835, que arran de la desamortització l’adquirí Marià Borrell, el qual féu importants reformes, i transformà l’antiga fortificació —refeta pràcticament tota al segle XVII—…

La casa forta de Recs, juntament amb la de Mata i potser la de Romagueres, era una de les domus de la vall d’Osor Els seus propietaris eren cavallers o donzells i tenien la propietat alodial sobre diverses terres o persones La família Recs era una de les més importants de la vall Entre els anys 1316 i 1318 trobem documentat Berenguer de Recs El seu fill Arnau casà amb Blanca de Torroella, la qual aportà un dot considerable la família Recs comprà masos i boscos El pare, Berenguer de Recs, s’uní en segones núpcies amb Saura de Bosquerons, la qual el 1317 arrendà a Arnau de Vilar la…

La vila d’Aitona aplegà una de les aljames sarraïnes més importants de la regió Tot i que la comunitat musulmana fou majoria fins al segle XVII moment de l’expulsió dels sarraïns de la Península, des d’un primer moment existí una minoria cristiana agrupada entorn de la seva església De fet, el capellano i l’ ecclesie d’Aytona apareixen esmentats en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 El temple en qüestió ja consta consagrat a sant Antolí a la visita pastoral de l’any 1361 Actualment, l’església parroquial de Sant Antolí, dins el nucli del poble, és un edifici del segle XVIII…

El castell de Cotlliure és situat arran de mar, entre la vila i el raval, a la dreta de la desembocadura de la ribera del Dui El castell de Cotlliure, de probable origen romà, és esmentat per Julià de Toledo en ocasió de l’expedició del rei Vamba a Septimània l’any 673 castrum Caucoliberi Des dels temps carolingis, Cotlliure i el seu castell, vista llur importància, foren posseïts directament pels comtes de Rosselló í, seguidament, per llurs successors, els comtes de Barcelona No obstant això, durant el govern del comte Gausfred III 1121-64 apareix una família de cavallers o castlans dita…

Situada a la Vila Alta, una butlla del papa Romà adreçada al bisbe Riculf I, del 15 d’octubre del 897, precisava que aquesta església “havia estat construïda per una dona anomenada Anastàsia, cognominada la Mare Mater ” Aquesta podria ser la germana de l’emperador Constantí I, fillastra de santa Helena i tia de l’emperador Constant I assassinat a Elna, on s’havia refugiat fugint dels partidaris de Magnenci, l’any 350 Aquesta església, designada al segle XI amb el nom de Santa Maria de ipso Pujo 1042 i, més tard, amb el de Santa Maria de Belloc, hauria estat reconstruïda al segle XIII En…

Es tracta de l’església parroquial del poble de Seròs, al sector sud-oest de la comarca La primera menció del lloc data del període andalusí Seròs fou un dels castells musulmans cedits per Ibn Hilgl de Lleida al comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, l’any 1120 Com en el cas d’Aitona, Seròs constituí una de les al james sarraïnes més importants de la regió i la comunitat cristiana hi fou sempre minoritària fins a l’expulsió dels moriscs l’any 1610 Des d’un començament, però, aquesta petita comunitat cristiana s’aplegà entorn de la seva església parroquial La seva primera menció és de l’any…

El despoblat de Montiberri és situat a la riba esquerra del riuet de Viu, al peu de la Faiada de Malpàs El llogaret fou a l’edat mitjana una granja del monestir de Santa Maria de Lavaix Probablement, cal identificar l’església de Montiberri amb la que consta en un document de l’any 1196, pel qual Arnau d’Erill i la seva muller Sibilla donaren a Déu i a l’església de Sant Llorenç de Lavaix 10 sous jaquesos anuals del vacatge de Boí per a la illuminació de la dita església A la darreria del segle XVIII, les rendes que l’església i el domini de Montiberri proporcionaven al monestir de Lavaix…

Castell termenat documentat des del 1065 i posseït pels vescomtes de Barcelona, que hi sumaven, a més, algunes propietats importants, com un molí En el tombant del segle XII Ramon Ginfred era el primer castlà, seguit de Ramon Tedbald, el qual llegarà els drets a l’esposa i filla, en el testament del 1113 De fet, a mitjan segle XII ambdues castlanies eren assumides, respectivament, pels Guàrdia i els Montserrat Els primers cediren els seus drets al monestir de Montserrat el 1227, mitjançant el testament de Guillem de Guàrdia, i els segons ho feren el 1229, en canvi de 600 sous…