Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Capella del castell de Palafolls
Art romànic
Dintre de les impressionants ruïnes del castell de Palafolls es conserva sencera l’antiga capella que fa pocs anys fou restaurada pels “Amics dels Castells” És un edifici de planta clàssica, de nau, absis i volta apuntada, refet tardanament, però que ja devia existir en època romànica En procedia una talla del final de l’època romànica coneguda com la Mare de Déu del Castell de Palafolls o de les Dones, que en abandonar-se el castell es va traslladar a l’església parroquial de Sant Genís de Palafolls d’aquí va desaparèixer al final de la guerra civil 1939 També es tenen notícies…
Santa Maria de la Roca de Nyer
Art romànic
El santuari de la Mare de Déu de la Roca és al costat de les ruïnes del castell de la Roca de Nyer, en un penyal vora la sortida de les impressionants gorges de Nyer, a la vall del riu de Mentet Hom el considera una pervivència de la capella que devia existir al castell medieval, que continuà com a ermita mariana després de l’abandó de la fortalesa al segle XV L’any 1688 és anomenada “hermita de Nostra Senyora de Nyer” Hom afirma que la capella fou totalment reconstruïda l’any 1722 i que el retaule barroc que ha conservat és d’aquesta mateixa data Suposem que l’obra de…
Santa Cecília de Sadernes (Sales de Llierca)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera Hom hi pot apreciar l’important sobrealçament de la coberta del temple J M Melció L’església de Santa Cecília de Sadernes es troba a la vall del Llierca, a l’esquerra de la riera, després del seu aiguabarreig amb la riera de Sant Aniol, al sector nordoccidental del terme, enlairada damunt un turó que domina una bonica panoràmica, presidida per les impressionants cingleres de Gitarriu Mapa 257M781 Situació 31TDG668800 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-150, de Girona a Ripoll Poc abans del…
Conjunt troglodític de Sorta (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Vista parcial d’aquest notable hàbitat troglodític, arrecerat sota unes impressionants balmes ECSA - A Roig Detall d’un mur i l’espitllera del sector fortificat que defensava l’entrada d’aquest enigmàtic poblat ECSA - A Roig Les ruïnes del conjunt troglodític de Sorta es troben en una de les cavitats que s’obren a les cingleres que s’alcen, en un front de 500 m, per sobre del poble de Serradell Mapa 33-11252 Situació 31TCG269829 Per accedir a les coves cal sortir de Serradell pel camí del Portal i seguir el camí que passa per sobre la Font Gran Des d’aquí el camí ja es…
Sant Jaume de Nyer
Art romànic
Situació Façana de ponent amb una singular decoració a la part superior, alterada per modificacions tardanes ECSA - A Roura El poble de Nyer és situat a la vora del curs final del riu de Mentet, afluent per la dreta de la Tet, just a la sortida de les impressionants gorges de Nyer El nucli de la població s’esglaona en un vessant, vora el marge dret del riu l’església parroquial és a la part baixa del poble Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 32’ 3” N - Long 2° 16’ 37"E Des de Prada cal seguir la carretera N-116 en direcció a la Cerdanya Un cop travessada la vila d’Oleta, s’agafa, a mà…
Castell de Rodés
Art romànic
Situació Detall del mur de llevant d’aquesta fortalesa, on s’aprecien els seus diferents rengles d’espitlleres ECSA - A Roura Les impressionants ruïnes del castell de Rodés s’alcen al vessant de migdia del puig on s’assenta la població de Rodés, situada a 210 m d’altitud, a la dreta de la Tet, i a l’extrem de llevant del Conflent Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 29’ 42” N - Long 2° 33’ 48” E Per a arribar a Rodés s’ha d’agafar la carretera N-116, venint de Perpinyà i d’Illa, i un cop passat el coll de Ternera cal agafar, a la dreta, la carretera D-16 que en 1 km de recorregut porta a Rodés Un…
El marc geogràfic del romànic de la Noguera
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Noguera amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca de la Noguera és la més gran de Catalunya pel que fa a l’extensió, que abasta un total de 1 732, 96 km 2 i representa el 5, 5% del territori català Limita amb el Pallars Jussà al N, amb l’Alt Urgell al NE, amb el Solsonès, la Segarra i l’Urgell a l’E, amb el Pla d’Urgell i el Segrià al S i amb la Llitera i la Ribagorça a l’W Aquest àmbit territorial és integrat per trenta municipis Es poden establir diverses subcomarques al N la subcomarca del Montsec, a l’E…
Castell de la Guàrdia (el Bruc)
Art romànic
Situació Vista del turó on es troben els escassos vestigis del castell de la Guàrdia, amb l’arruïnada parròquia de Sant Pau als seus peus ECSA - F Junyent i A Mazcurïàn Les ruïnes del castell, conjuntament amb les de l’església de Sant Pau Vell, són encimbellades dajt d’un pujol situat en els primers contraforts montserratins, al sud del petit coll de Guirló, davant els impressionants es-padats de les Agulles FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCF979074 Poc abans d’arribar al coll de Can Maçana, venint del Bruc, cal agafar la pista que surt a mà dreta A partir de l’esplanada que hi…
El marc geogràfic del romànic de la Fenolleda
Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Fenolleda i el Perapertusès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La Fenolleda, amb el cap de comarca a Sant Pau de Fenolhet, comprèn una àrea de 599,09 km 2 La majoria dels seus municipis formen part del departament dels Pirineus Orientals, excepte els més occidentals, al sector de la Vall de Santa Creu, que tot i pertànyer històricament a la Fenolleda foren assignats el 1790 al departament de l’Aude La comarca limita al N i a l’W amb el Perapertusès i el País de Salt, a l’E amb el Rosselló i al S amb el…
El marc geogràfic del romànic de la Garrotxa
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Garrotxa amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca de la Garrotxa és una de les més complexes de Catalunya, ja que representa una transició entre la muntanya i el pla i presenta un clar contrast amb les terres que l’envolten La seva extensió és de 849,78 km 2 i ocupa el quinzè lloc en importància entre les comarques catalanes representa un 2,65 % de la superfície total de Catalunya La seva gran diversitat geogràfica i el fet de no tenir una denominació arrelada tradicionalment dificulten la definició del seu…