El santuari de la Mare de Déu de la Roca és al costat de les ruïnes del castell de la Roca de Nyer, en un penyal vora la sortida de les impressionants gorges de Nyer, a la vall del riu de Mentet.
Hom el considera una pervivència de la capella que devia existir al castell medieval, que continuà com a ermita mariana després de l’abandó de la fortalesa al segle XV. L’any 1688 és anomenada “hermita de Nostra Senyora de Nyer”.
Hom afirma que la capella fou totalment reconstruïda l’any 1722 i que el retaule barroc que ha conservat és d’aquesta mateixa data. Suposem que l’obra de reconstrucció degué començar el 1719, ja que aquest any figura, esculpit en relleu, en un petit carreu situat a la façana, sobre la porta, que també té esculpit un petit escut.
La capella és emplaçada al nord-oest de les ruïnes del castell, en un replà una mica més baix, al caire del cingle de l’engorjat. És de planta rectangular, sense capçalera destacada, i desorientada, ja que l’altar és a l’extrem de ponent i la façana, amb l’entrada, al mur de llevant. La coberta és, curiosament, d’un sol vessant. A la façana de llevant, la porta és de doble arc apuntat. L’intern, de pedres ben polides, podria ser un element gòtic, recuperat de l’edifici anterior. Hi ha també una finestra sagetera i al cim una petita espadanya d’un sol arc. La construcció és de pedruscall i morter.
N. Camós, a la seva obra de l’any 1657, Jardin de María plantado en el Principado de Cataluña, explicà la tradició segons la qual la marededeu —que descriu— fou trobada en una cova situada enfront del castell i la capella. La imatge de talla s’ha conservat. És una Verge de mida petita, protogòtica. La Mare, asseguda en un escambell, té el Fill damunt el genoll esquerre, amb les cames arronsades. És coronada, porta vel i mantell i vesteix una túnica d’escot rodó cenyida a la part alta de la cintura. A la mà dreta, que descansa sobre la falda, sosté un fruit. El Fill, també coronat, vesteix una túnica d’escot rodó, beneeix amb la mà dreta i sosté el llibre amb la mà esquerra.