Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Santa Maria de Breda
Art romànic
Situació Exterior de la capçalera de Santa Maria de Breda, l’antiga església parroquial de la població, avui convertida en casa de la vila el sector romànic ha estat restaurat recentment F Tur Aquesta obra romànica es troba molt a prop de l’actual església parroquial de Sant Salvador, al centre de la vila, entre el carrer dels Capellans i la plaça de la Vila Mapa 365M781 Situació 31TDG634222 L’edifici actual és mig tapat per la Casa de la Vila, que n’ocupa una bona part JRR Història L’any 878 el rei carolingi Lluís el Tartamut donà la vila de Breda a la seu de Barcelona En aquest document no…
Santa Magdalena de Puig-sac o de Pardines
Art romànic
Situació Vista exterior de l’edifici des del costat nord-oriental M Anglada La capella de Santa Magdalena de Puigsac queda al vessant de tramuntana de la serra Cavallera dins el veïnat de Puigsac a prop de Pardines a una altitud de 1 275 m Mapa 256M781 Situació 31TDG365845 Per anar-hi cal sortir de Pardines per l’extrem de llevant, on hi ha una pista que hi mena amb un trajecte de 2 km, després de travessar el riu Sagadell i havent passat el veïnat de Vilaró MAB Història Si bé el lloc de Pardines surt esmentat en la documentació des del segle X, l’església de Santa Magdalena de Pardines o de…
Comtes de Girona
Art romànic
Rostany 785 – al 801 És el primer comte conegut d’aquest districte És probable que fos un magnat amb propietats a Septimània i que calgui identificar-lo amb un Rodestagnus el qual el juny de l’any 782, en representació de Carlemany, presidí un judici favorable a Daniel, arquebisbe de Narbona, a qui el comte Miró de Narbona havia pres unes viles del pagus narbonès Nomenat comte de Girona, segurament per Carlemany, durant l’ocupació de la ciutat, degué organitzar-ne la defensa i estimular el repoblament de les terres gironines i besaluenques A ell devia correspondre en una bona part la defensa…
Sant Serni de la Pedra (la Coma i la Pedra)
Art romànic
D’aquesta església parroquial, amb culte encara avui, tenim notícies de molt antic El bisbe d’Urgell Galderic, aprofitant la reconquesta i la repoblació de la vall de Lord, que entre els anys 872-878 dugué a terme el comte Guifré el Pelós de Barcelona i Urgell, reféu l’organització parroquial per a la Pedra i altres esglésies obtingué uns drets que, més tard, usurpà el comte Sunifred II, fill de Guifré el Pelós Fou vers l’any 948, que el bisbe Gisad II reclamà la restitució dels drets usurpats per Sunifred, acudint al dret de possessió que demostrà en una relació detallada i exhaustiva de…
Sant Martí de Cambrils (Odèn)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera de l’església de Sant Martí de Cambrils, amb l’absis L Prat L’església parroquial de Sant Martí es troba al poblat més important del municipi d’Odèn Cambrils és emplaçat al sud-oest de la tossa de Cambrils, a l’extrem oriental de la serra d’Odèn Prop d’aquest indret, sota el coll de Cambrils, hi ha la font Salada, lloc de naixement de la ribera Salada, que passa pel nomenat “salí de Cambrils” o “molí de sal”, on era recollit aquest producte, utilitzat sobretot per a donar-lo al bestiar Mapa 291M781 Situació 31TCG668661 S’hi va seguint la carretera de…
Casal de Vilagelans (Gurb)
Situació Planta del recinte, en el qual hom pot veure el casal, a mà esquerra i la capella de Santa Fe a mà dreta Aquesta planta fou feta per Josep M Pericàs al començament del segle XX planta cedida per A Pladevall El casal de Vilagelans és situat, dins el terme municipal de Gurb de la Plana, dalt un turó que domina una part del riu Gurri S’hi arriba agafant una pista a mà dreta que surt del punt quilomètric 6 de la carretera de Vic a Manlleu La casa és habitada tot l’any per masovers, i també l’estiu pels propietaris Aquest casal, que es troba sobre el ressalt que fa el riu Gurri, figura…
Concilis provincials de Lleida
Art romànic
Són dotze els concilis provincials de Lleida coneguts entre l’any 546 i el 1460, celebrats en aquesta ciutat per raó de la seva situació geopolítica en ésser el centre geogràfic de la metròpoli Tarraconense Tots ells foren presidits per legats de la Santa Seu o per l’arquebisbe de Tarragona, amb l’assistència dels bisbes pertanyents a aquesta província eclesiàstica Concili del 546 Fou el primer concili provincial visigòtic ilerdense que se celebrà a l’església de Santa Eulàlia, i el de més transcendència en ésser recollides algunes de les seves disposicions al concili IV de Toledo, al…
Vila medieval de Montblanc
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila, on destaca l’urbanisme medieval i el recinte emmurallat del segle XIV, entorn del turó de Santa Bàrbara, indret on hi havia hagut l’antic castell ECSA - J Todó La Vila Ducal de Montblanc, capital de la comarca de la Conca de Barberà, és situada a uns 350 m d’altitud, prop de la confluència dels rius Francolí i d’Anguera, al peu de les Muntanyes de Prades Gràcies al seu emplaçament estratègic, ha estat tradicionalment un important centre de comunicacions i l’eix central de la comarca Actualment dins la trama urbanística de Montblanc es poden distingir dues…
Els comtes de Rosselló fins el 1172
Art romànic
Gaucelm 812-832 Fou també comte d’Empúries 816-32 i marquès de Gòtia 829-32 Fill de Guillem I de Tolosa i germà de Bernat de Septimània El 812, com a comte de Rosselló, rebé un diploma de Carlemany a favor dels hispani refugiats, i un altre de Lluís el Piadós, del 816, relatiu al mateix objecte, el qual li’n donà un altre el 823, en què concedia la immunitat al monestir rossellonès de Sant Andreu de Sureda El 830 caigué en desgràcia de l’emperador pel fet d’haver intervingut en la conspiració del seu germà Bernat, i fou destituït del comtat d’Empúries i del de Rosselló Retornat a la gràcia…
La vila medieval de Cardona
Art romànic
Cardona en tots els seus aspectes és peculiar, tant pel castell, amb una ubicació immillorable, com pel desenvolupament de la vida comunitària, amb dues cartes de població, una del final del segle IX i l’altra del 986, que són les més antigues de Catalunya, àdhuc de la Península Ibèrica, i l’aparició de la seva vila fortificada quan cap població del Bages, ni Manresa, no havia començat aquest procés de concentració urbana, i finalment el seu gran recurs econòmic, el salí o muntanya de sal, ja coneguda des dels primers moments de la invasió romana, i que en l’època que estudiem donava uns…