Situació
Exterior de la capçalera de Santa Maria de Breda, l’antiga església parroquial de la població, avui convertida en casa de la vila; el sector romànic ha estat restaurat recentment.
F. Tur
Aquesta obra romànica es troba molt a prop de l’actual església parroquial de Sant Salvador, al centre de la vila, entre el carrer dels Capellans i la plaça de la Vila.
Mapa: 365M781. Situació: 31TDG634222.
L’edifici actual és mig tapat per la Casa de la Vila, que n’ocupa una bona part. (JRR)
Història
L’any 878 el rei carolingi Lluís el Tartamut donà la vila de Breda a la seu de Barcelona. En aquest document no s’esmenta cap església; per tant, podem suposar que no existia cap parròquia a Breda. Pel mateix motiu es pot deduir que la construcció i consagració de la parròquia de Santa Maria de Breda tingué lloc a la darreria del segle IX o durant el X, ja que l’any 1038, data de la fundació del monestir de Sant Salvador, es parla de l’església parroquial de Santa Maria, que passa a ser propietat del monestir, amb els delmes, primícies i oblacions dels fidels.
No tenim, en conseqüència, cap notícia històrica de la parròquia abans de la fundació monacal. Després de la donació de la parròquia pels vescomtes de Cabrera al nou monestir benedictí, s’originà un règim jurídic molt peculiar, atesa la proximitat dels dos temples, que havien de compartir les funcions pròpies d’una parròquia, en una població petita. Aquesta situació provocà no pocs conflictes entre ambdues parts.
El rector de Santa Maria quedà com a beneficiari del monestir i per aquest concepte cobrava el terçó de les rendes de la parròquia, és a dir, de cada tres parts, una del delme; la resta era propietat del monestir.
La missa matinal es deia a la parròquia i la major, a la monacal. El crisma, els sants olis i les fonts baptismals eren al monestir, segons un document del segle XV. Per contra, el rector rebia del cenobi el vestuari i bona part dels queviures per a la seva subsistència.
En un document del final del segle XVIII s’especifica en trenta-un punts totes les prerrogatives del monestir sobre la parròquia. El document s’intitula: “Prerrogativas y preeminencias que lo llle. Sr. Abat y Monastir de St. Salvador de Breda té en la Iglésia de Sta. Maria de Breda sa coadjutrix”.
No tenim notícies dels rectors ni altars de la parroquia d’abans de la fundació del monestir. La part més antiga de l’església actual és l’absis, edificat probablement al segle XII, que conté unes pintures romàniques, descobertes recentment, que estaven tapades per capes de guix.
L’any 1790 el rector de Santa Maria començà l’edificació de l’actual campanar, ja que el vell era en estat ruïnós: “lo actual si no se treu tirarà la volta a terra; â menos pensar; per lo que se troba cascada; y mal treballada; y li dona un gran pes”.
En la visita pastoral del 9 de novembre de 1340, el bisbe de Girona Arnau de Mont-rodon diu al rector Bernat de Joanic que els altars no estan ornats de robes, que li falta un saltiri i que convé adobar el sostre, ja que degota quan plou.
El 1402, el rector Vicenç Balç diu, en una altra visita pastoral, que el valor de la rectoria és de divuit lliures aproximadament i que és de col·lació de l’abat de Sant Salvador de Breda. Aprofita per remarcar que la teulada i la campana necessiten reparació. El visitador informa el rector que “enllavant sive arenquen les heures que abrassen et tenen ocupades les parets de la dita església”.
Els altars
Per l’esmentada visita del 1402 sabem que hi havia tres altars: el major, dedicat a Santa Maria, el de Sant Jaume i el de Sant Nicolau. Posteriorment l’altar de Sant Jaume fou substituït pel de Santa Caterina (1595). El 1789 consta l’altar i la capella de la Puríssima Concepció, dita també Mare de Déu de les Dones, on es venerava també sant Nicolau; aquest mateix any s’afegí la capella del Sant Crist. L’any 1792 es construïren dues noves capelles, la de Sant Nicolau i la de Santa Caterina, que acolliren el culte que es donava a les anteriors.
La rectoria
Un document de l’any 1595 diu que el rector de l’església parroquial s’acostumà a habitar una casa vulgarment dita “La Rectoria”, i que hi havia un pergamí dels últims anys del segle XIII i començament del XIV en què Pere Cascavell (1246-1317) la donava a la capellania beneficiària instituïda per un cert Torrelles, prior i sagristà (segle XIII). La capellania fou donada a Pere Cascavell i acceptada per l’abat i el convent de Sant Salvador, per una suma que donà el sagristà Torrelles a l’abat per a comprar una propietat que devia correspondre a les terres de l’hort de l’Abadia, les de les cases del Prat i les del carrer de Santa Anna. També donà al convent una altra quantitat per a esmerçar en aniversaris.
Els rectors continuaren subsistint com a beneficiaris del monestir fins a la llei desamortitzadora del 1835.
Després de la desaparició de la vida comunitària al monestir, l’església gòtica passà a fer les funcions de parròquia, amb la qual cosa Santa Maria de Breda deixà de tenir culte.
Les propietats de la rectoria foren venudes a particulars. L’edifici fou enderrocat l’any 1967 i se’n construí un de nou el 1968.
L’absis del segle XII fou restaurat per la Diputació de Girona l’any 1961; anteriorment servia de porta al jutjat i a un magatzem. Es va enderrocar també una paret que separava l’absis del cos central de l’església, que havia estat ocupat per una escola de nens. La resta de l’església allotja un establiment bancari i l’ajuntament de la vila. (MGA)
Església
Aquest edifici ha sofert moltes modificacions i afegits al llarg dels anys. Els seus usos també han estat variats. De l’edifici romànic actualment es conserva una part de la nau i un absis semicircular, que s’obre a aquella mitjançant un simple plec. L’absis és orientat vers el nord-est i exteriorment és decorat amb quinze arcuacions llombardes, sense lesenes, amb una finestra de doble esqueixada central, reconstruïda durant les obres de restauració de l’any 1961. És cobert per una volta de quart d’esfera i decorat interiorment per pintures murals. La volta de la nau és una mica apuntada. Tant l’absis com la nau són coronats per una senzilla cornisa sense cap tipus de decoració. És fàcil endevinar que la planta original devia ésser la nau actual més allargada, capçada com ho és ara. El que ja és més aventurat és determinar on devia ésser la porta d’entrada.
Actualment a l’un costat i a l’altre de la nau, a prop de l’absis hi ha dues capelles posteriors a l’edificació romànica a manera de creuer, la nord-oest amb la porta d’entrada i la sud-est amb un gran finestral.
Tant a l’exterior com a l’interior, tret de la zona de pintures de l’absis, hom ha deixat la pedra vista, amb un aparell format per carreus petits desbastats, col·locats a trencajunt en filades horitzontals bastant uniformes; a l’absis l’aparell és més acurat. En definitiva, és un edifici que s’adscriu clarament dintre les formes de l’arquitectura llombarda. (JRR)
Bibliografia
- Monsalvatje, XVI, 1908, pàg. 141; XIV, 1904, pàgs. 409-439; Coll i Castanyer, 1971.