Resultats de la cerca

El petit llogaret de Vallllebrerola tenia un castell, l’existència del qual només es coneix per un document del 1153, un acte de venda lliurat per Guillem de la Vedrenya Entre les afrontacions de certs molins hom esmenta “ ipso castro de Valebrerola ” Vall-llebrerola destaca per la conservació de la seva estructura urbanística medieval, formada per un sol carrer les cases del qual delimiten un recinte clos en un dels extrems del carrer hi ha l’església de Sant Serni i en l’altre encara es pot advertir el portal d’accés

Petita capella que sembla de factura moderna i popular, situada a la confluència del barranc del seu nom i la Noguera Ribagorçana, entre els km 99 i 100 de la carretera N-230 Una prova documental discutible és la seva menció en el precepte lliurat per Carles el Calb vers l’any 855 a favor del monestir de Santa Maria d’Alaó i l’abat Frugell, on rep el monestir sota la seva protecció i defensa, i fa franques i ingènues les seves possessions, les celles de Sant Andreu i Sant Romà i les altres esglésies amb delmes, primícies, oblacions i defuncions Segons R d’Abadal aquest privilegi…

El lloc d’Hortons ja és documentat des del segle X El mot bastida no li fou afegit fins a una data més tardana, possiblement l’inici del segle XIII El 1228 el castell d’Hortons el document explicita que era de construcció recent fou lliurat per Arnau de Castellbò i Roger Bernat de Foix en feu perpetu a Bernat de Vinchera Igualment fou objecte de permuta en el pariatge del 1278 La bastida d’Hortons fou part integrant del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat Actualment no hi ha restes perceptibles de la construcció en el poble Tanmateix, hi ha diverses cases amb…

Vers l’any 1300, el comte d’Empúries, Ponç V, enfrontat amb el rei i amb el bisbe de Girona, féu construir una sèrie de fortificacions, una de les quals fou el Castell d’Empordà, situat al lloc que aleshores anomenaven Llaneres, molt proper a la Bisbal En un document redactat l’any 1303, s’esmenta que el comte d’Empúries “ ha feta força novella a Laneres qui és del terme de Monells, qui és de la jurisdicció del destret de Gerona” El castell d’Empordà fou enllestit abans del final del segle XIII, i l’any 1301 ja pogué ésser lliurat al cavaller Guillem de Vilagut L’actual…

Valldellou fou conquerit pels vescomtes d’Àger abans del 1090 La incor poració al vescomtat fou fruit de les campanyes militars del vescomte Guerau Ponç II de Cabrera, conqueridor de totes aquestes contrades, des de Casserres fins a Pinyana, en nom dels comtes de Barcelona Aquest vescomte lliurà al cavaller Arnau Pere de Girbeta una alberga a Valldellou Ja a la fi del segle XII les tropes reials assetjaren el castell de Valldellou 1191 Sovint el castell de Valldellou fou lliurat en esponsalici a les vescomtesses d’Àger, com ara Estefania 1092, Marquesa d’Urgell 1194, 1204 i Elo…

Es tracta d’una fortificació ben documentada i que no té una localització precisa Aquesta fortalesa devia ser una de les més importants de les valls que davallen del Cantó cap al Segre, que van acabar adoptant el seu nom El 1159 fou donat per Ermengol VII al bisbe d’Urgell, igualment com el d’Agudes El 1203 aquesta fortalesa fou objecte d’un pacte entre Ermengol VIII i Arnau de Castellbò, mitjançant el qual aquest es comprometia a no casar la seva filla amb Roger Bernat de Foix, posant la Roca d’Aguilar i el castell de Castellbò com a garantia Malgrat els pactes, el matrimoni es va dur a…

Aquest castell era situat probablement a la part alta del poble, però avui dia no en resta cap vestigi El topònim Tuxen és documentat en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu escrit amb la grafia Toxenne també és esmentat en un document del 966 que parla d’una donació de cases feta a Santa Maria de la Seu Tres anys abans, però, el lloc havia estat documentat en el testament del comte Borrell II de Barcelona-Urgell El castell de Tuixén va ser propietat de Santa Maria de la Seu l’any 1024 Ermengol II va tornar a la catedral de la Seu la parròquia de Tuixén amb totes les pertinences,…

L’actual despoblat de Llastarri tres focs el 1381 i el 1553 s’emplaça al bell cim de la carena 1 211 m d’altitud, de manera que vist des dels 700 m del clot de Sopeira sembla realment un niu d’àguiles penjat damunt la serra de Sant Gervàs L’etimologia d’aquest topònim preromà, basc, està relacionada segons J Coromines amb el nom collectiu de planta “ llasto ” D’antuvi, el lloc tenia dues bones qualitats, ja que controlava el coll homònim, de pas obligat en aquest sector si tenim en compte el congost d’Escales, i, d'altra banda, les seves vinyes eren força apreciades pel monestir d’Alaó Ja des…

L’antic llogaret de Montfalcó és dominat per uns espadats en els quals s’obre la cova de Montfalcó Just damunt la cova són ben visibles alguns forats circulars excavats a la roca plana que possiblement fonamentaren estructures de fusta La verticalitat del relleu fa que la major part dels vestigis del castell que hi havia en aquest indret hagin caigut al fons de la vall Tradicionalment Montfalcó restà vinculat als comtes d’Urgell La seva possessió era estratègica, car per aquest corredor entre el comtat del Pallars Jussà, al nord, i el vescomtat d’Àger, a migjorn, els senyors urgellesos podien…

Situació Castell situat al cim del turó al peu del qual hi ha el poble actual de Corçà És a l’extrem occidental de la vall d’Àger, damunt de la vall de la Noguera Ribagorçana Mapa 32-12289 Situació 31TCG085560 A uns 2 km d’Àger, si seguim la carretera que va a Balaguer, trobarem una pista de terra que ens portarà a Corçà També s’hi pot anar per Agulló Història La primera referència sobre Corçà apareix en l’acta de consagració de l’església de Sant Salvador d’Àger, que data del 1048 Entre els béns de la dotació, Guillem Mudarraf llegà una terra que era situada sota els termes de Clarmonte i…