Resultats de la cerca

La primera referència del lloc de Foradada es troba en la dotació de la canònica de Montmagastre del 1054, en la qual Arnau Mir de Tost li feu donació de la quadra de Foradada i de la seva església, quan aquesta estigués construïda D’aquest document es desprèn que la conquesta de l’Indret era molt recent i no s’havia encara bastit l’església El fet que Foradada s’esmenti com a quadra ja indica el seu caràcter fronterer i la seva creació en el curs d’una reconquesta de repoblació més organitzada L’any 1065 la canònica de Sant Miquel de Montmagastre passà a dependre de Sant Pere d’Àger i d’…

Aquest castell apareix documentat l’any 1131, quan Guerau Ponç II de Cabrera, vescomte d’Àger, va fer donació a l’orde de l’Hospital de “ ipsum castrum de Ventosis ”, el qual, segons l’escriptura, era situat al comtat d’Urgell, dins el terme d’Artesa El donador es reservava, tanmateix, el domini eminent del dit castell Poc després, el mateix any 1131, Guerau Ponç II de Cabrera atorgava el seu testament, en el qual ratificà als hospitalers la donació que els havia fet del castell de les Ventoses P Català suposa que aquest castell, el de Montsonís i d’altres havien estat lliurats…

La primera referència conservada del castell de Verges és de la primera meitat del segle XII En un llevador de les albergues que rebia el comte de Rosselló a l’Empordà s’inclou l’ honore de castello Virginum Aquest castell era dels comtes d’Empúries L’any 1225, el comte Hug IV d’Empúries donà al bisbe Alemany de Girona, com a penyora, el castell de Verges castrum de Virginibus , juntament amb el castell d’Ullastret i la vila d’Empúries Segons Rafael Torrent, al final del segle XIII, Bernat Amat de Cardona —germà del vescomte Ramon Folc de Cardona— tenia en feu pel comte d’Empúries el castell…

Rostany 785 – al 801 És el primer comte conegut d’aquest districte És probable que fos un magnat amb propietats a Septimània i que calgui identificar-lo amb un Rodestagnus el qual el juny de l’any 782, en representació de Carlemany, presidí un judici favorable a Daniel, arquebisbe de Narbona, a qui el comte Miró de Narbona havia pres unes viles del pagus narbonès Nomenat comte de Girona, segurament per Carlemany, durant l’ocupació de la ciutat, degué organitzar-ne la defensa i estimular el repoblament de les terres gironines i besaluenques A ell devia correspondre en una bona part la defensa…

Situació L'església de Sant Climent, vista des de la banda de migdia i des del costat nord-est, amb l’imposant campanar de base atalussada en primer terme ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església de Sant Climent, envoltada pel cementiri vell, és situada al peu de la carretera d’Isona, just on s’acaben les darreres cases del poble Aquesta església roman sempre oberta FJM-AMB Mapa 34-11253 Situació 31TCG606704 Història La vila de Nargó, denominació amb què apareix a la documentació fins al segles XV-XVI l’actual poble de Coll de Nargó, és esmentada l’any 1016, però el seu terme té un esment…

Situació Torre mestra del castell, en molt mal estat de conservació ECSA - J Bolòs Vista de conjunt de la vila de Montanyana, amb l’església parroquial i la torre del castell al capdamunt del turó ECSA - J Bolòs Les restes del castell són al capdamunt d’un turó que domina l’antiga vila de Montanyana, amagada dins una petita vall lateral de la Noguera Ribagorçana, a l’entrada de la Terreta Mapa 32-12289 Situació 31TCG082706 S’arriba a Montanyana per un ramal indicat de la carretera N-230, que surt un poc més amunt del Pont de Montanyana, al quilòmetre 90, a la banda esquerra La carretera…

Situació Vista de ponent de l’església de l’antic monestir M Anglada Petit priorat benedictí en una vall del Montseny J Tous L’església de Sant Marçal del Montseny, adossada a l’antiga casa del priorat, convertida en hostal, es troba a uns 1 100 m d’altitud, sota el coll del mateix nom, travessat per la carretera de Viladrau a Sant Celoni i prop del punt on coincideixen les comarques del Vallès Oriental, de l’Osona i de la Selva, o els municipis de Montseny, Viladrau i Arbúcies, a l’indret conegut com “la Taula dels Tres Bisbes”, perquè hi coincideixen també tres bisbats Mapa L37-14364…

Presentació Vista aèria del sector original de la comarca, amb el castell de Pèirapertusa, que li dóna nom, a primer terme, I, al fons, el grau de Maurin i l’esperó de Querbús ECSA - F Tellosa La Fenolleda i el Perapertusès són dues comarques o països totalment vinculats en els aspectes polític i religiós fins al començament de l’edat mitjana és per això que s’han tractat conjuntament fins a la seva ocupació pels carolingis en la introducció o estudi que sobre les èpoques prehistòrica, protohistòrica, romana i visigòtica ha fet J Abélanet a l’inici del marc històric de la Fenolleda Allí ens…

Els esclaus El comte Bernat Tallaferro establí en el testament de l’any 1020 que els seus esclaus servos havien d’ésser alliberats per a remei de la seva ànima i que les esclaves havien d’ésser lliurades a la seva muller, Toda Fins i tot s’especifica el nom dels cinc esclaus, juntament amb allò que calia que donessin per alliberar-se Adalbert de Cases havia de donar cinc unces d’or a Santa Maria de Cuberes perquè fessin una creu, Arnau de Ripoll també cinc unces per a una creu par a Sant Pere de Castellnou, Amalví de Tuïr i Tedmar d’Orriols havien de lliurar només dues unces a Santa Maria…

Situació Vista del conjunt del monestir amb la capçalera i el campanar inacabat a la part de migdia Rambol Vista aèria del monestir des de la seva part meridional, amb les valls de Mur i Horta al fons TAVISA-J Todó Important monestir situat al punt culminant de la Mola o muntanya de Sant Llorenç, a 1 095 m sobre el nivell del mar Mapa 36-15392 Situació 31TDG183106 És accessible per diferents camins de muntanya, ben coneguts pels excursionistes Per a la majoria de visitants el camí tradicional és una bona pista que es pot fer amb cotxe fins a Can Pobla, i des d’aquí un camí ben senyalitzat,…