Resultats de la cerca
Es mostren 196 resultats
Castell de Balust (Salàs de Pallars)
Art romànic
El lloc de Balust és situat a 725 m d’altitud en un contrafort meridional del puig de Lleràs Originàriament inclosos dins del terme del castell de Salàs, el castell i la jurisdicció de Balust foren donats l’any 1246 pel comte Ramon de Pallars a la comanda hospitalera de Susterris, tot preservant, però, els drets que hi detenia el feudatari Dalmau d’Eroles Manquen d’altres referències sobre aquest castell, avui totalment desaparegut
Sant Pere d’Aiguabella (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Manquen notícies documentals d’època medieval per a poder establir si aquesta fou una de les parròquies que formaven part de la vall Stacione i que s’esmenten en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell L’any 1790, el lloc d’Aiguabella tenia dues cases, i la seva església era sufragània de la Torre de Cabdella L’any 1904 fou agregada a la parròquia de Sant Julià d’Espui La jurisdicció del lloc fou dels Erill fins a la fi de les senyories, al segle XIX
Sant Martí de Torallola (el Pont de Claverol)
Art romànic
Manquen notícies documentals per a situar la història d’aquesta església en època medieval Tanmateix, l’existència d’un castell de Torallola, conegut des de l’any 1163, posa en evidència que l’església de Torallola ha de tenir el seu origen en dates no gaire allunyades d’aquesta Des del segle XVIII ha estat sufragània de l’església de Toralla En la visita del 1758, aquesta església, a més de l’altar principal dedicat a sant Martí, en tenia un de secundari, dedicat a la Verge del Roser En les respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, del 1790, s’indica que té cementiri i…
Marededéu de Vinçà
Art romànic
Fotografia antiga d’una marededeu de reduïdes dimensions, conservada actualment en una collecció particular de Vinçà Arxiu Mas A Vinçà es conserva la talla d’una Mare de Déu, actualment en mans d’un particular, de la qual es desconeix la procedència Aquesta imatge fa 59 cm d’alçada És asseguda en una càtedra i vesteix túnica, vel i el mantell és verd L’Infant Jesús és assegut al mig de la falda de la Mare i sosté el Llibre L’escultura és força malmesa hi manquen els peus i els braços de la Mare i el braç dret de l’Infant Tot i això, la talla és representativa d’una manera de fer…
Castell de Merli (la Pobla de Roda)
Art romànic
Els pocs vestigis d’aquest castell es localitzen vora l’antiga església parroquial, en un espadat que domina el poble de Merli Tot i que ens manquen proves documentals és lògic suposar que d’antuvi aquest lloc estigué lligat als senyors de la vall de Lierp De fet, Berenguer Gombau amb la seva família i els homes de Merli foren els fundadors de l’església parroquial de Santa Maria, consagrada el 1122 Al principi del segle XIII el castell de Merli era infeudat a Guillem de Capella, la qual cosa confirmà el 1212 Pere el Catòlic a favor de la seva vídua, Ermessenda d’Erill, segons fur i …
Usus eclesiastici scundum consuetudinem Urgellitane sedis et episcopatus
Art romànic
Detall del foli 1 del còdex, potser un foli afegit al manuscrit original, en el qual hi ha una caplletra “O” que suggereix, bé que vagament, una sèrie d’elements vegetals ornamentals Museu Episcopal de Vic Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 131, aquest manuscrit, després d’haver sofert algunes mutilacions, té actualment 50 folis manquen pàgines en el cos central del còdex Fa 20×15 cm, i ha estat fet amb lletra gòtica, del final del segle XII, amb tinta negra i vermella * La decoració consisteix en inicials molt simples i senzilles a dues tintes i amb uns tocs, en algunes, de color groc…
Sant Quirze de la Glorieta de Montesclado (Farrera)
Art romànic
Manquen notícies per establir la jurisdicció i relació que el lloc de la Glorieta tenia dins del conjunt territorial del Pallars Sobirà fins a arribar al final del segle XIII L’any 1272, el comte de Foix i vescomte de Castellbò adquiria al comte de Pallars la coma de Burg cal suposar que la Glorieta formava part d’aquesta compra El 1296, Blanca de Bellera, comtessa de Pallars, empenyorava a Roger Bernat III, vescomte de Castellbò, les viles de Tírvia, Glorieta, Farrera i Biuse Al final del segle XV, la Glorieta estava integrada al vescomtat de Castellbò, i pertanyia al quarter de…
Santa Valdesca del castell de Monesma (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Situació Absis molt malmès d’aquesta antiga capella castellera ECSA - F Tur Les ruïnes de l’antiga església de Santa Valdesca són al costat de l’església nova, al cim del turó del castell de Monesma Mapa 32-11 251 Situació 31TCG040768 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’indica en la monografia anterior JAA Història Manquen referències documentals que puguin illustrar aspectes de la història d’aquesta església Tanmateix, d’acord amb la seva ubicació, sembla lògic pensar que fou una església vinculada al castell De fet, encara a l’edat moderna consta que els…
Tombes de Pedrafita (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació Grup de dues tombes situades a una altitud de 745 m, enmig d’un bosc de pins S’hi pot arribar des d’un D camí carreter que surt a mà dreta de la carretera d’Igualada als Prats de Rei, a uns 100 m de la cista megalítica dels Tres Reis, i que segueix la direcció E vers un mas abandonat Mapa 35-14362 Situació 31TCG818166 Necròpoli Planta de les dues tombes excavades a la roca, d’una de les quals sols es conserva la meitat Joan Enrich Es tracta de dos enterraments excavats damunt d’una roca, aïllats, amb una disposició de costat i parallels separats per uns 35 cm cal indicar que d’una…
Torre de la Guàrdia o de Sant Elm (Cotlliure)
Art romànic
Situació Antiga torre de guàrdia que des del segle XVI centra el fort de Sant Elm ECSA - J Bolòs La torre de la Guàrdia centra els edificis que integren el fort de Sant Elm segle XVI, el qual és situat en un turó al sud de Cotlliure, entre aquesta vila i Portvendres PP Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 8,4” N - Long 3° 5’ 42,9” E S’hi ha d’anar per una carretera asfaltada que arrenca de la part alta dels carrers de Portvendres es pot agafar des de prop de l’estació de tren d’aquesta població JBM Història Aquesta torre és esmentada el 1346 com a turris Guardiae Coquiliberi i el 1374 com “la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina