Resultats de la cerca

L’única notícia que ara per ara es coneix d’aquesta església, actualment santuari, data del 1348, en què rebé diverses deixes, segons es desprèn dels estudis realitzats dels nombrosos testaments redactats aquest any a conseqüència de l’epidèmia de pesta que es declarà en aquest territori als mesos de juny i agost

No queda cap resta d’aquest castell, el qual a mitjan segle XIII es devia abandonar Se suposa que era situat sobre un dels turons propers a l’actual estació de ferrocarril de Sant Vicenç de Calders El territori de Calders va ser possessió del monestir de Sant Cugat segurament des del final del segle X El topònim és conegut des de l’any 977, data en què s’esmenta el lloc de Calders en la venda del castell de Castellet El castell de Calders surt documentat el 1011 El domini del terme va ser causa de nombrosos plets amb la família Santmartí, especialment en relació als estanys…

Apareix consignada en un document de l’any 941 en el qual Ansemun, senyor de Cameles, i la seva esposa Quíxol es venen els seus nombrosos dominis, entre els quals l’alou de Sant Feliu, amb les esglésies fundades en honor de santa Maria i sant Miquel Aquesta església de Sant Miquel es correspondria amb la que existia encara al segle XVIII dins el cementiri de Sant Feliu d’Avall

En l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins, de l’any 1080, entre els nombrosos béns amb què fou dotada s’esmenta l’església de Sant Martí “ que est in campo Lordani ” Dins del terme més proper al castell de Llordà és trobaven dues esglésies dedicades a sant Martí, Sant Martí dels Masos de Sant Martí i Sant Martí de Siall —església annexa de Llordà esmentada l’any 1904, ara desapareguda— Cal suposar que el document del 1080 feia referència a una d’aquestes dues esglésies

Situació Les roques en les quals hi ha els forats de les rescloses i, al fons, el pont gòtic de Pedret J Bolòs Nombrosos forats de planta rodona, fets a la roca, que recorden l’existència de diverses rescloses de molí i potser, també, d’algunes altres construccions, són situats a banda i banda del curs del riu Llobregat, a l’oest de Pedret, a tocar del pont gòtic que serveix per travessar aquest riu Aquestes rescloses figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 07,5 — y 62,4 31 TDG 075624 Si, des de Berga,…

L’església de Santa Magdalena, unida a la leproseria de Santa Magdalena, situada originàriament a l’horta del Valira, fou donada al final del segle XVI al convent de Sant Agustí, que hi construí la nova església dedicada a sant Agustí Possiblement una prospecció arqueològica d’aquest edifici podria aportar informació sobre la primera construcció, de la qual, d’altra banda, no es tenen notícies documentals fins a arribar al 1347, en què, gràcies als estudis realitzats sobre els testaments d’aquest any, l’església de Santa Magdalena apareix com a beneficiària de nombrosos llegats…

El despoblat d’Eixaders es troba a 310 m d’altitud a l’est del canal d’Urgell, a tocar del riu Corb Es conserven encara algunes parets i pedres d’arcs enderrocats de l’antic temple La primera referència segura del lloc d’Eixaders és de l’any 1179, en què Guillem d’Anglesola i la seva esposa feren donació de dues parellades de terra situades a Eixaders al cenobi de Santa Maria de Vallbona A Eixaders, Vallbona hi establí una granja i hi ha documentats nombrosos plets entre l’abadessa de Vallbona i els Anglesola, senyors de Bellpuig, pel domini d’Eixaders Eclesiàsticament, Sant…

El poble de la Tor de Querol és situat a l’esquerra del riu d’Aravó, arran mateix del riu Com indica el seu nom, el poble degué fundar-se al peu d’una torre de guaita i defensa, potser al segle XII, destinada a vigilar l’entrada de la vall, com a avançada del castell de Querol Aquesta torre, de la qual no es conserva cap resta, només podia ser situada sobre la paret rocosa on hi ha construïda l’església La població de la Tor de Querol esdevingué molt aviat la més important de tota la vall Una de les primeres mencions del lloc i de la parròquia de la Tor data de l’any 1177, en què Arnau de…

El lloc del Pont d’Armentera és conegut des de l’any 980, quan apareix esmentat en les afrontacions del castell de Cabra L’església del Pont d’Armentera fou en un primer moment sufragània de la de Querol L’any 1348 l’arquebisbe Arnau Sescomes erigí en església parroquial la capella de Santa Magdalena del Pont d’Armentera, fins aleshores feligresia de Querol Tanmateix, al final del segle XV consta que la parròquia del Pont d’Armentera era de collació i patronatge del rector de la parròquia de Querol L’any 1936 foren cremats els nombrosos retaules de l’església, llevat de l’altar…

Situació Aspecte que ofereix l’indret de la capelleta —tancada ara darrere una reixa— amb nombrosos forats excavats a la roca per a encaixar-hi bigues ECSA - J Bolòs Es tracta de les restes d’un edifici fet amb bigues de fusta i de possibles capelles i d’una fornícula excavades a la roca situades al vessant meridional del turó de Sant Pau, davant la població de Vilafranca del Penedès Mapa 35-16419 Situació 31TCF899798 Des de Vilafranca cal anar cap al cementiri i agafar un carrer ample, en direcció a Sant Martí Sarroca En el primer semàfor, abans d’arribar a l’antiga carretera de…