Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Sant Jaume (Salardú)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental És un edifici d’origen possiblement romànic, però actualment molt modificat F Junyent-A Mazcuñan L’església és emplaçada a la riba dreta de la Garona, entre Garòs i Arties, en un indret que s’eleva sobre la vall, prop del barranc de Salider Mapa 149M781 Situació 31TCH248303 S’hi arriba per un camí que s’inicia al cantó esquerre de la carretera del port de la Bonaigua C-142, just abans d’entrar a Arties Poc després d’haver-lo iniciat tomba cap a mà esquerra i, seguint parallel a la carretera vers ponent, passa per sota la…
Sant Martí de la Riba (Sant Feliu d’Avall)
Art romànic
Situació Edifici molt transformat, que sembla remuntar-se a l’inici del segle XII Arxiu Gavín Aquesta església és situada a uns 500 m a llevant del poble de Sant Feliu d’Avall, al peu del voló o petita falla a l’encapçalament de l’antiga riba de la Tet Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 0,6” N - Long 2° 44’ 44,4” E Història El “voló” de Sant Feliu d’Avall és esmentat ja al segle XI “ ad ipso volo ”, 1055 “ ad volonem Sancto Felicis ”, v1090 “ el Volonas ”, segle XIX L’església de Sant Martí és emplaçada en un indret que correspon al lloc dit també “ Ripa Fracta ” riba trencada esmentat el 941…
Santa Maria de Durfort (Calonge de Segarra)
Art romànic
Situació Vista des del costat de ponent d’aquesta església, avui molt transformada ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada en un dels extrems del poble, que s’estén dalt d’un serrat proper a la carretera de Ponts, a la banda meridional del terme Mapa 35-14362 Situació 31TCG748224 S’hi arriba amb facilitat per la carretera de Jorba a Ponts A uns dos quilòmetres de Calaf, just després d’haver passat per unes explotacions de teuleria i gres, cal desviar-se a la dreta per tal d’iniciar la curta carretera que hi mena La clau, ens la pot facilitar el mossèn que té cura de l’església i…
Santa Margarida de Peranera (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Ermita situada sobre un esperó rocós que domina la vall de Peranera MÀ Font L’ermita de Santa Margarida és situada a uns 1 600 m d’altitud, sobre un aflorament rocós pròxim al lloc de confluència d’aigües que baixen del barranc de la font Grossa i del de l’Espluga o Santa Margarida Des d’aquest punt es pot gaudir d’una magnífica panoràmica de la vall de Peranera Mapa 33-10 214 Situació 31TCH212011 Per a arribar-hi cal agafar la pista que porta a les mines d’hulla de Peranera en direcció a Erillcastell fins a trobar la borda de Puiol Des d’aquí un camí mena a l’ermita de Santa…
Sant Pere de Mirambell (Calonge de Segarra)
Art romànic
Situació Façana de ponent d’aquesta antiga parròquia, ara capella del cementiri ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església de Sant Pere és situada, dins el cementiri, al peu de la carretera que mena a Mirambell, poc abans d’arribar al nucli habitat, constituït per un reduït grup de cases, esteses a redós del castell, a la banda sud-occidental del terme Mapa 35-14362 Situació 31TCG747212 L’itinerari és el mateix que hem descrit per a arribar al castell Les claus de la capella ens les deixaran els estadants d’una casa del poble, situada a la plaça, amb el vistiplau del mossèn responsable de la…
Sant Cristòfol de Cunit
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat sud-est amb els absis romànics ornamentats amb lesenes i obertures de doble esqueixada J Pahissa L’església de Sant Cristòfol és situada dins del poble de Cunit, a la carretera de Tarragona a Barcelona per la costa, entre Calafell i Cubelles JCR-LICS-JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF856618 Història La primera referència escrita de Cunit és de l’any 991, en què s’esmenta el lloc de l’aigua de Cunit, prop del mar Tanmateix, la primera notícia documental de l’església no es troba fins el 1279 El 1363 el bisbe de Barcelona decretà la unió de l’església a…
Beatus de la Seu d’Urgell
Art romànic
Miniatura del Beatus de la Seu d’Urgell que illustra el foli 113 amb el tema dels adoradors de l’anyell G Llop Al Museu Diocesà d’Urgell es conserva, amb el núm 501 de l’inventari, el conegut Beatus de la Seu d’Urgell , còdex illustrat que inclou el Comentari a l’Apocalipsi de Beat de Liébana Juntament amb el Beatus de Girona constitueixen els dos únics exemplars que es conserven actualment a tot Catalunya És compost per VII + 231 folis en pergamí i presenta lletra minúscula visigòtica, del segle X, que sembla obra de diverses mans L’absència de subscripcions que aclareixin algun punt relatiu…
Sant Pèir de Betlan (Vielha)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’edifici des del costat de llevant F Junyent-A Mazcuñan L’església s’insereix dins el grup de cases que, bo i formant una plaça, constitueixen el nucli poblacional de Betlan, petit poble situat a mà dreta de la Garona, en un indret enlairat respecte a la vall, emplaçat al centre de la comarca Mapa 148M781 Situació 31TCH189333 L’accés al poble es fa a través de la carretera N-230, d’on sorgeix, a mà dreta, prop d’Aubèrt, una pista asfaltada la qual, amb un recorregut d’1,5 km aproximadament, mena a Betlan FJM-AMB Església Es tracta d’un edifici romànic,…
Sant Iscle de les Feixes (Cerdanyola del Vallès)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera des de l’angle nord-est J M Masagué Al vessant de tramuntana de la serra de Collserola, dintre del parc natural i a la dreta de la riera de Sant Cugat, hi ha l’església de Sant Iscle de les Feixes, que dóna nom al torrent i a la vall on és emplaçada Pertany a la parròquia de Cerdanyola És encerclada per una tanca, dins de la gran propietat de can Catà A tocar de l’església hi havia l’antiga masia de Sant Iscle, que també fou rectoria i que actualment és una residència de monges Mapa 36-16420 Situació 31TDF292913 Per arribar-hi cal seguir, des de la…
Santa Maria de Llimiana
Art romànic
Situació Vista de llevant d’aquest important temple parroquial amb els tres absis situats a frec de cinglera ECSA - JA Corbella L’església parroquial de Santa Maria és al centre de la població de Llimiana, situada sobre un penyal que domina el curs de la Noguera Pallaresa, a l’entrada del congost de Terradets JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG278605 Història L’enclavament format pel castell i la vila de Llimiana, que es debaté als segles X i XI entre els comtes d’Urgell i de Pallars Jussà, fou cobejat també per altres poders, com ara el monestir de Gerri, en el seu procés d’implantació a la…