Situació
Vista de l’església des del costat sud-est amb els absis romànics ornamentats amb lesenes i obertures de doble esqueixada.
J. Pahissa
L’església de Sant Cristòfol és situada dins del poble de Cunit, a la carretera de Tarragona a Barcelona per la costa, entre Calafell i Cubelles. (JCR-LICS-JAA)
Mapa: 35-17(447). Situació: 31TCF856618.
Història
La primera referència escrita de Cunit és de l’any 991, en què s’esmenta el lloc de l’aigua de Cunit, prop del mar. Tanmateix, la primera notícia documental de l’església no es troba fins el 1279. El 1363 el bisbe de Barcelona decretà la unió de l’església a la parròquia de Santa Maria de Cubelles. Aquesta supeditació perdurà fins el 1805, any en què va tornar a tenir rector propi.
El 1593 es feren obres d’ampliació al temple i entre el 1775 i el 1761 es va bastir la nova església. L’antiga obra romànica s’enderrocà, menys la capçalera, que es modificà molt però conservà la seva estructura original. Recentment, ha estat molt ben restaurada, tant per dins com per fora. (SLIS)
Església
Planta (a escala 1:400), de l’església amb capçalera trevolada.
J. Cruanyes i LI. Claver
Es tracta d’un edifici totalment transformat, i reformat, fins al punt que de l’església original només es conserva, aparentment, la capçalera, formada per tres absis semicirculars, precedits d’un curt arc presbiteral, que s’obren a un transsepte cobert per una cúpula hemisfèrica, per on devia obrir-se una nau única, els vestigis de la qual poden trobar-se, avui, en l’edifici.
Els absis de la banda est i sud presenten tres finestres de doble esqueixada cadascuna, mentre que l’absis nord, actualment inclòs dins l’antiga casa rectoral, no conserva cap finestra.
Exteriorment, cada absis presenta una ornamentació formada per dues lesenes, que suporten un fris esculturat i molt erosionat pel pas del temps.
L’aparell dels absis és de petits carreus rectangulars, ben tallats, que palesen les fórmules pròpies de l’arquitectura del segle XII.
Actualment, s’han restaurat els interiors dels tres absis i l’exterior de dos amb molta dignitat. (JCR-LICS-JAA)
Escultura
Relleus encastats a l’exterior de l’absis, que formen un fris.
J. Pahissa
A l’exterior de l’església, amb un fris que recorre la part alta de la capçalera, hi ha encastats en el mur diversos relleus esculpits. Les tècniques emprades per a la realització han estat diverses: així, en alguns dels relleus el dibuix ha estat fet per incisió sobre el carreu; en altres, el dibuix s’ha assolit rebaixant el fons i realçant les figures, amb uns resultats semblants als aconseguits amb la tècnica de l’estuc emprada en alguns frontals d’altar. De vegades també ha estat utilitzada la tècnica del trepant.
La major part dels relleus presenta un estat de conservació bastant deficient i alguns d’aquests s’han perdut del tot. La decoració que presenten és de vegades força esquemàtica, i d’altres, inintel·ligible, però gairebé sembla que complien una funció purament ornamental. Els motius fàcilment apreciables combinen senzills entrellaços amb figures geomètriques, sempre emmarcats per dues o tres línies rectes o trencades (ziga-zagues, ondulants). Els ornaments de difícil descripció són formats per línies que defineixen figures quadrangulars o bé circulars.
Imposta decorada amb elements pseudovegetals a l’interior.
ECSA - J. Cruanyes i LI. Claver
A l’interior del temple es conserva una imposta decorada que s’integra perfectament en l’estructura del pilar sobre el qual es troba. El relleu que presenta, amb ornaments de tipus vegetal, ha estat resolt d’una manera semblant a la d’alguns dels relleus de l’exterior de l’absis: el fons ha estat rebaixat per tal de realçar el dibuix.
Els motius que decoren la imposta són de tipus vegetal, però defineixen diverses formes. Algunes s’acosten a les volutes pròpies dels capitells clàssics de tipus corinti, tot i que deslligades de qualsevol context similar. Altres són formades per tiges que esdevenen fulles, de perfil més o menys lanceolat, generalment de cinc pètals. El ritme amb què són disposats tots els elements no és homogeni, ja que sembla més el resultat d’una constant improvisació que no pas d’un treball planejat prèviament.
És difícil establir una datació a tots aquests relleus. Els motius representats són repetitius (imposta), força estranys o tan estilitzats (relleus de l’exterior) que, en molts aspectes, aparenten una factura moderna, mentre que, d’altra banda, l’ús de la tècnica del trepant o la decoració d’un element arquitectònic secundari —la imposta—, molt freqüent durant el període romànic, els confereix un cert aspecte d’antiguitat.
En conjunt, sembla que es tracta d’uns treballs que segueixen models antics o que han estat resolts a la “manera medieval”, que obeeixen un gust popular, però que són fets en un període cronològic molt posterior al romànic. (LCV)
Bibliografia
- Ferrer-Soler, 1946, pàgs. 10-12
- Palomeque, 1953, pàgs. 315-324
- Llorach, 1983, pàgs. 191 i 192
- Cruañes, 1990, pàgs. 95 i 96