Resultats de la cerca
Es mostren 173 resultats
Sant Pere de Cavallers o de Claret (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castelltallat, al lloc de Claret No degué passar de sufragània, que és la màxima categoria documentada El lloc de Claret i l’església de Sant Pere són documentats el 1301 al testament d’un germà del vicari del castell de Castelltallat Entorn de l’església s’organitzà una vila fortificada però no hi ha documentat el naixement, com a castell, dins el de Castelltallat Continuen les notícies de la seva existència confirmant-se la seva dependència de la parròquia de Castelltallat com a sufragània des del segle XV Actualment…
Castell de Vilamitjana (Tremp)
Art romànic
El poble de Vilamitjana és situat al costat esquerre de la Noguera Pallaresa, a 4 km de distància de Tremp en direcció sud-est El lloc apareix documentat des del segle XI, però no tenim notícies concretes sobre el castell Des dels segles XII-XIII la jurisdicció pertanyé al bisbe de la Seu d’Urgell, situació que perdurà fins al segle XIX La població de Vilamitjana s’organitza, com molts altres pobles, d’acord amb el model urbanístic creat a l’edat mitjana A la part baixa hi ha un portal, del qual surt el carrer del Mig A banda i banda d’aquest carrer, hi ha el Carrer Nou i el de la Fresca A l’…
Sant Jaume de Bràfim
Art romànic
Tot i que el lloc de Bràfim és documentat des del segle X, l’indret no es repoblà i organitzà fins a mitjan segle XII, com fa suposar el fet que Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona i senyor del lloc, el 10 de setembre de l’any 1159 atorgués una carta de poblament als habitants de “ illas meas villas de Abrafim in ipsas marchas de Gaiano ” El primer esment de l’església d’ Abrafim es troba en la butlla del papa Celestí III de l’any 1194 adreçada a l’església de Tarragona En el seu origen tingué consideració de parròquia, però més endavant esdevingué sufragània de Sant Pere de…
Castell de la Tor de França, abans torre de Trinhac
El castell de la Tor de França és dalt del turó que domina el poble del mateix nom, a la riba dreta de l’Aglí Aquesta fortalesa té l’origen en l’anomenada turris Triniago , que el 1020 el comte Bernat I Tallaferro de Besalú va llegar, en donació testamentària, al seu fill Guillem ben aviat Guillem I el Gras , juntament amb altres fortificacions de la Fenolleda Aquesta turris és la que ha donat nom al poble El 1086 es documenta el jurament de fidelitat que el cavaller Guillem Bernat va fer al comte Bernat II de Besalú per aquesta fortificació Durant el segle XII consta que va ser infeudada al…
Castell de Montgrí (Torroella de Montgrí)
Art romànic
Durant el segle XIII, alguns dels membres de la família Torroella s’anomenaven Montgrí Així, l’any 1209, trobem documentat un Pere de Montgrí, germà de Ponç Guillem de Torroella Així mateix, el bisbe Guillem de Montgrí, el 1235, organitzà la conquesta de l’illa d’Eivissa D’això, no en podem inferir, però, automàticament, que en aquest moment ja hi hagués una construcció o una fortificació —secundària amb relació al castell de Torroella— en aquesta muntanya empordanesa del Montgrí, tot i que tampoc no ho puguem rebutjar totalment Hom sap, però, prou bé quan es…
Sant Magí de Brufaganya (Pontils)
Art romànic
El santuari de Sant Magí de Brufaganya, a 760 m d’altitud, s’alça a mig aire del vessant nord-oest del cercle de recepció del rierol de Sant Magí, a la solana del cingle de les Coves Aquest santuari és dedicat a un anacoreta que, segons una antiga tradició, fou martiritzat al segle III i enterrat en aquest lloc, on després es construí l’església No s’ha localitzat cap notícia documental de la roca de Sant Magí anterior a l’any 1204 aquest any és mencionada com a afrontació territorial de la “ domus de Brufagaines ” donada per Guillem de Montagut i la seva esposa Ponceta als hospitalers de…
Vila i castell de Pratdip
Art romànic
El lloc de Pratdip és conegut des de mitjan segle XII, quan la seva església parroquial apareix en la butlla papal d’Anastasi IV del 1154 Del castell i la vila, en tenim poques referències Va pertànyer a la baronia d’Entença, que primer estigué en mans dels Castellvell i més tard dels Entença a partir del 1244, dels quals prové el nom El 1324 Jaume II adquirí l’esmentada baronia i el mateix any la uní al recentment creat comtat de Prades El comtat de Prades, juntament amb el seu annex, la baronia d’Entença, va esdevenir durant el segle XV de la casa ducal de Cardona Per vincles successoris,…
Vilatge de Panissars (el Pertús)
Situació Les ruïnes d’aquest poblat medieval s’estenen a ponent del monestir de Santa Maria de Panissars, a uns nivells una mica per sobre del coll Ja es troben habitacles sobre la roca aplanada del basament occidental del monument romà, gairebé a tocar, doncs, les construccions del priorat Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 27′ 28″ N - Long 2° 51′ 19″ E L’itinerari per a arribar-hi és el mateix descrit en la monografia anterior Història Un hàbitat més o menys extens devia existir vora el camí i el coll de Panissars a l’alou que al segle IX ja era possessió de l’abadia d’Arles D’aquest poblat, en…
Sant Silvestre (Vallirana)
Art romànic
Situació Aspecte extern d’aquesta antiquíssima capella ECSA - Rambol La capella de Sant Silvestre és situada a la vall d’Arús, aigua avall de Can Campderròs, a l’esquerra de la riera i prop de Can Bagunyà La pista que hi mena surt del quilòmetre 322,4 de la carretera de València a Barcelona Mapa 36-16420 Situació 31TDF109805 Història L’any 904 la capella de Sant Silvestre va ser donada pel bisbe Teuderic de Barcelona al monestir de Sant Cugat, en el moment en què el prelat donà al cenobi, perquè la restaurés i la posseís, l’església de la Santa Creu, a la vall del castell de Cervelló, i també…
Castell i vila de Vilanova de Prades
Art romànic
El terme de Vilanova com a tal és esmentat per primera vegada l’any 1159 en la carta de franquesa que el comte Ramon Berenguer IV atorgà als habitants a la població de Prades Pocs anys més tard, el 1163, el rei Alfons I, juntament amb Albert de Castellvell, castlà de Siurana, donà a Pere de Savellà el lloc de Vilanova amb els seus termes, tal com ja tenia el seu oncle, Pere de Pinós, capellà de l’Espluga de Francolí, per donació de Ramon Berenguer IV, a fi i efecte que repoblés aquesta zona i hi bastís un castell o fortalesa Alguns anys més tard, el 1175, sembla que aquest procés ja s’hauria…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina