Resultats de la cerca

Introducció Fins ara hem vist els fets principals que s’esdevingueren durant els segles IX i XIII, especialment amb relació als grans senyors, els comtes o els reis Això ens ha de servir com a fonaments que ens permetran d’entrar en el nucli del treball i parlar de l’organització del país, de l’economia i de la societat a la Garrotxa de l’edat mitjana En els tres propers apartats ens dedicarem a estudiar sobretot l’organització de l’espai, primerament des del punt de vista del poblament, en segon lloc amb relació a l’administració i el poder laic i, finalment, amb relació al món eclesiàstic…

Actualment Vinfaro, Minfaro o Munfaro és el nom d’una partida del terme d’Alfés Aquesta partida es troba al marge dret de la vall del riu de Set, en el seu últim tram abans d’abocar les seves aigües a l’horta Malgrat pertànyer al Segrià, s’inscriu en un paisatge pla i estepari, on esporàdicament s’eleven alguns tossals Sobre un d’aquests tossals s’alcen les ruïnes del que fou el castell de Vinfaro La primera menció documental del lloc i el castell és de l’any 1148 A l’inici del segle XVII, Vinfaro només devia tenir dos focs, que es van mantenir fins a la guerra de Successió Després el lloc…

Bibliografia A Altisent i Altisent Diplomatari de Santa Maria de Poblet , vol I, Anys 960-1177 , Abadia de Poblet-Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1993 X Ballestín Prosopografia dels fuqahā’ i ‘ulamā’ de la zona oriental del Tagr al-’alā Balagà, Lārida, Turtūša , “Estudios onomástico-biográficos de al-Andalus Homenaje a José M Fórneas”, VI, CSIC, Madrid 1995, pàgs 489-532 C Baraut i Obiols Els documents, dels anys 1101-1150, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell , “Urgellia” la Seu d’Urgell, IX 1988-89, pàgs 7-312 C Baraut i Obiols Els documents, dels anys…

Situació Vista d’aquest possible oratori rupestre M Solà Per anar-hi cal seguir la carretera d’Igualada als Prats de Rei, anomenada de les Malloles Al pla de Pedrafita, en el quilòmetre 4 cal agafar un camí a mà esquerra que mena a Ca n’Espanyol, ja que aquest probable lloc de culte o ermitatge es pot localitzar sota l’esmentada carretera entre els masos de Cal Barrusca i Ca n’Espanyol, més a prop d’aquest últim i a una altitud de 700 m És envoltat de camps de conreu de cereals i la gent del lloc l’anomena El Roc Foradat Mapa 35-14362 Situació 31TCG809161 Jaciment arqueològic Aquest possible…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Barcelonès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El Barcelonès és la comarca més petita de Catalunya, que amb 155 km 2 d’extensió representa el 0, 5% del territori català, tot i que aplega la major part de la seva població Situada al sector central de la costa del Principat de Catalunya, limita a l’E amb la Mediterrània, al NE amb el Maresme, al N amb el Vallès Oriental, al NW amb el Vallès Occidental i a l’W i S amb el Baix Llobregat L’àmbit geogràfic de la comarca té un caràcter més administratiu que no pas natural…

Situació Un aspecte de l’exterior de l’església de Santa Magdalena de Cambrils des del costat de tramuntana F Tur Envoltada de grans faigs, i en un paisatge d’una gran bellesa, l’església de Santa Magdalena de Cambrils corona la serra de 1 547 m d’altitud, que porta el seu nom Mapa 294M781 Situació 31TDG438672 És accessible des de Vidrà seguint el camí del mas Palou i pujant al coll de l’Espinal i d’allí a Santa Magdalena També s’hi pot anar, per la carena, des de la pista que porta al castell de Milany APF-JAA Història La capella de Santa Magdalena de Cambrils pertany de sempre…

Situació Capçalera de l’església, molt modificada, amb l’absis romànic sobrealçat ECSA - JAAdell El santuari de Santa Maria de Salgar es troba en un indret de paisatge excepcional, en un engorjat del Segre, en una zona de cavernes i balmes, entre les quals es construïren les edificacions del santuari, davant del turó on hi ha les ruïnes del poblat ibèric i del castell d’Antona o Malagastre Mapa 33-13328 Situació 31TCG352400 Per a anar-hi cal prendre la carretera d’Artesa de Segre a Montsonís, i des d’aquesta, desviar-se per la carretera, senyalitzada, que porta cap a Salgar i…

Situació L’esglesiola de Sant Salvador és situada a uns 1 300 m d’altitud i domina la serralada del Catllarí i les muntanyes de Busa Situada en plena Vall de Lord, en un paisatge d’alta muntanya, és una de les moltes capelles romàniques de difícil accés Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 93,5 — y 67,2 31 TCG 935672 Aspecte que ofereix l’església des del costat sud-oest RViladés Exterior de l’església des de llevant amb la capçalera R Viladés Per arribar a l’església de Sant Salvador cal agafar la…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Garrotxa amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca de la Garrotxa és una de les més complexes de Catalunya, ja que representa una transició entre la muntanya i el pla i presenta un clar contrast amb les terres que l’envolten La seva extensió és de 849,78 km 2 i ocupa el quinzè lloc en importància entre les comarques catalanes representa un 2,65 % de la superfície total de Catalunya La seva gran diversitat geogràfica i el fet de no tenir una denominació arrelada tradicionalment dificulten la definició del seu…

Situació L’església es troba assentada prop de la Soleia, al nord-est del poble de Castellar de N’Hug, damunt un espadat de roques Des de ponent i d’un tros lluny es veu ben bé la situació de la capella dalt d’una cinglera El seu entorn és desolat i abrupte Un paisatge típicament muntanyenc La rusticitat de l’església dona a aquest paratge una singular bellesa Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 21,5 — y 81,5 31 TDG 215815 Una vista aèria de la capella situada enmig del seu entorn i edificada al cim…