Resultats de la cerca

Situació Es localitza prop del mas que li dona nom, situat al cantó de migdia del terme municipal de Calders Diguem a més que al mateix indret, a J poca distància del cementiri, hi ha les restes d’un molí blanquer, l’origen del qual sembla remuntar-se a època medieval Long 1°58’05” — Lat 41°45’30” Dos exemplars dels set que constitueixen la necròpoli, del tipus “cista”, collocades en disposició parallela F Baltà Dos exemplars dels set que constitueixen la necròpoli, del tipus “cista”, collocades en disposició parallela F Baltà Per anar-hi, cal prendre un camí que surt a mà dreta de la…

Cretes pertanyia inicialment al gran terme i al castell de Calaceit És documentat des del segle XII La seva història és parallela a la de Calaceit i per això el 1209 passà a poder del bisbe de Tortosa, raó per la qual en la concòrdia del 1210 restà adscrita a la diòcesi de Tortosa, de la qual va dependre fins el 1957 El bisbe de Tortosa la cedí poc després als calatravesos, però sempre va conservar alguns dominis al lloc, per la qual cosa a partir del 1295 l’orde i el bisbat de Tortosa mantingueren un important plet durant molts d’anys La seva església parroquial, documentada des del 1209, va…

L’origen de la població actual de Cervià de les Garrigues s’ha de cercar al segle XIII L’any 1202, Guillem de Timor, senyor de l’Albi, atorgà una carta de poblament a Pere, capellà del Vilosell, i a altres repobladors perquè colonitzessin “ in populatione Cerviano qui est intus termino del Albi ”, gaudint de les mateixes prerrogatives que els habitants del castell de l’Albi De fet, la història de Cervià va ser parallela a la de l’Albi fins a la fi de l’antic règim Com en el cas de l’Albi, l’església de Cervià s’integrà a l’arxidiòcesi de Tarragona, on encara roman Malauradament gairebé no hi…

Situació Una de les dues sepultures, del tipus anomenat banyera o d’extrems arrodonits, que hi ha en un petit tossal prop del poble de Vilanova de Segrià ECSA-J Bolòs Uns 300 metres abans d’arribar a Vilanova de Segrià venint de Benavent de Segrià hi ha a mà esquerra un tossalet allargassat, on es conserven dues sepultures Mapa 32-14 359 Situació 31TCG032186 Necròpoli El tossal ha estat aprofitat per a treure pedra, segons es pot veure en els senyals de les falques que encara hi ha A la superfície aplanada de dalt es conserven dues tombes La més oriental és justament vora la mateixa carretera…

Un detall del foli 30v, amb una caplletra “M” Igual com totes les d’aquest còdex, aquesta caplletra es caracteritza per la seva extrema senzillesa Museu Episcopal de Vic Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 20 es tracta d’un manuscrit de 161 folis de 25 x 17 cm, escrit en lletra Carolina de mides petites * , la decoració del qual consisteix en un grup de caplletres traçades amb tinta de color vermell i realçades en tons grocs El còdex apareix esmentat en l’inventari de l’any 1368 J Gudiol i Cunill el considera fruit del final del segle XII, procedent de la catedral de Vic L’estat de…

Situació Restes de tombes excavades en una capa de gres, a migdia de l’ermita de Sant Bartomeu ECSA - JI Rodríguez Aquesta necròpoli és situada prop de l’ermita de Sant Bartomeu, a migdia Passat el parc situat a ponent de l’església, hi ha un altiplà conreat que té al vessant de migdia uns esperons o promontoris erms En aquest indret es localitza la necròpoli Mapa 31-14 358 Situació 31TBG839306 Necròpoli A l’esperó més occidental apareix una capa de gres on hi ha indicis d’una necròpoli rupestre Es conserva la part dels peus d’una tomba rectangular, orientada nord-oest-sud-est fa 50 cm d’…

Situació Vista general d’aquesta necròpoli, situada a la partida dita dels Obacs ECSA-JI Rodríguez Aquesta necròpoli es troba al sud-oest del poble d’Arbeca, en un aflorament rocós de gres, molt aprofitat com a pedrera, al mig de la partida dita dels Obacs Mapa 33-15 389 Situació 31TCG258008 Per a arribar-hi cal seguir el camí que des d’Arbeca voreja el marge esquerre del canal d’Urgell A uns 600 m de la carretera C-233, que mena a les Borges Blanques, hi ha, a l’esquerra, actualment envoltat de camps de conreu d’oliveres, l’aflorament rocós on hom pot veure la necròpoli Necròpoli Cal seguir…

Aquesta capella, situada a l’oest del poble de Codalet, a la riba esquerra del riu Lliterà, deu el nom a la seva situació, a poca distància de l’antiga via del Conflent, dita també strata francisca , la qual era designada en aquest punt, al segle X i possiblement des dels seus orígens, com a “via pública de les Dues Sors” strata publica quae dicunt ad Duas Sorores , 950, 968 i 1011 Es deia així perquè a la vora de la via entre Rià i Sirac hi havia dos obeliscs naturals de factura ferruginosa, anomenats “les Dues Germanes” o Sors, els quals encara es poden veure sota l’actual via…

Situació Sepultura de la qual només es conserva el costat occidental, en trencar-se el bloc de gres on era excavada ECSA-JI Rodríguez Aquesta necròpoli es troba a la partida de les Coves, al vessant oriental d’un petit turó, al sud-est del poble de Vilanova de la Barca Mapa 32-14 359 Situació 31TCG114165 Per a arribar-hi, cal agafar des de Vilanova de la Barca un camí que surt en direcció sud un cop s’ha travessat el Riu Corb, aquest camí té una bifurcació a la dreta que cal seguir Després d’haver fet 1 km aproximadament, s’arriba a una nova bifurcació, i cal agafar també el camí de mà dreta…

El lloc de Tivenys, d’origen andalusí, és esmentat en la documentació per primera vegada l’any 1149, quan en la concessió d’una carta de poblament feta pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, als jueus de Tortosa, els cedí, entre molts altres béns, l’”honorem de Abenxeri in Tivenx ” Molts dels documents concernents a Tivenys durant la dotzena centúria fan referència a vendes de peces de terra, horts, etc, i també reflecteixen alguns topònims i antropònims andalusins Tot això, ha fet pressuposar que aquest indret degué tenir una nombrosa comunitat sarraïna que conreava la terra, fins i tot…