Cretes pertanyia inicialment al gran terme i al castell de Calaceit. És documentat des del segle XII. La seva història és paral·lela a la de Calaceit i per això el 1209 passà a poder del bisbe de Tortosa, raó per la qual en la concòrdia del 1210 restà adscrita a la diòcesi de Tortosa, de la qual va dependre fins el 1957. El bisbe de Tortosa la cedí poc després als calatravesos, però sempre va conservar alguns dominis al lloc, per la qual cosa a partir del 1295 l’orde i el bisbat de Tortosa mantingueren un important plet durant molts d’anys. La seva església parroquial, documentada des del 1209, va ser refeta en època renaixentista, amb la construcció d’un edifici d’estructura gòtica però de decoració plateresca, característica sobretot a la seva façana, on es llegeix “A costa de Cretes hem va fer Xado. Any 1566”. La parròquia de Cretes va ser visitada pel bisbe Francesc de Paolac el 1314, quan n’era rector Peregrí Marçà.