Resultats de la cerca

L’església de Santa Magdalena de Malosa és avui totalment perduda devia ésser una església preromànica que com Sant Julià de Cosp, Sant Esteve de Montner o Tubau, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels Oms i Sant Llorenç de Corrubí, depenia de l’església parroquial de Sant Jaume de Frontanyà des del segle X, en què fou consagrada la primera església de Frontanyà Devia centrar un petit nucli de poblament d’una certa densitat demogràfica, probablement una antiga vila, i en avançar l’edat mitjana devia perdre importància i quedar sense culte

No hem pogut trobar cap notícia històrica dels orígens d’aquest edifici, que cal situar en l’època alt-medieval De l’edifici que es conserva avui no podem veure’n cap vestigi romànic d’interès És possible que les reformes que sofrí el temple l’any 1761 feren perdre el poc que restava d’època original La part frontal de l’edifici, fins a mitja nau, fou afegida l’any 1866 i coberta amb una teulada de dos vessants embigats Podria haver estat part d’un atri exterior, incorporat a la planta del temple

Situada dins l’antic terme del castell de Castellet Molt aviat degué tenir categoria de parròquia, per perdre-la després i recuperar-la més tard El lloc de Castellet és documentat des del 1013 i l’església apareix esmentada com a parròquia de Castelleto abans del 1154, i el 1205 la parròquia és citada amb l’advocació de Sant Vicenç El 1361 encara conservava la categoria de parròquia, que el 1685 havia perdut i s’havia convertit en sufragània de Sant Vicenç de Castellbell, per recuperar-la després L’actual temple no conserva res de la possible construcció romànica de l’edifici

No queda avui cap rastre aparent d’aquest castell, que era situat al sud-oest del poble d’Arles, al cim d’una roca espadada Quercorb , als peus de la qual, a llevant, hi ha el mas dit la Guàrdia, que recorda probablement l’existència en aquest lloc d’una torre de guaita d’època carolíngia D’aquest castell, en trobem referències documentals des de l’any 832 Castro Corbi , si bé sembla que a partir del segle X va perdre la seva funció militar El topònim passà a designar simplement un lloc en concret o bé un predi de l’abadia d’Arles alode Castelli Curvi

Aquesta església es trobava al nord d’Estall, a la quadra de Vallsegura Vers mitjan segle XI, “ ipso dominico de Vallsegura ” figura entre els alous que Arnau Mir de Tost lliurà a Sant Pere d’Àger, però que posteriorment la canònica va perdre El papa Alexandre III confirmà a l’abadia la possessió de l’església de Vallsegura amb els delmes i les primícies els anys 1162 i 1179, per bé que, en realitat, la quadra de Vallsegura era en poder de Guillem de Claravalls 1175 El 1405 figurava dins el comtat de Ribagorça i pertanyia llavors a mossèn Gausbert de Vallsegura Aquesta església és difícil de…

L’església de Sant Martí de Cofort no conserva avui cap testimoni de la seva primera construcció romànica Situada dins l’antic terme del castell de Capolat i, per tant, formant part del vescomtat de Cardona i batllia de Cardona posteriorment La primera menció del lloc i de l’església és del segle XI en ésser referenciada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell Foccocuruo L’església devia perdre la categoria parroquial que tenia el segle XI, car no és esmentada com a tal en la visita al deganat de Berga de l’any 1314 El segle XVIII Sant Martí de Cofort era…

Aquesta església, sufragània de la parròquia de Santa Margarida de Montbui, es bastí dins l’antic terme del castell de Saió o Ocelló, documentat des de l’any 1023 Centra el poble de Saió, a ponent del terme municipal En els seus orígens estigué sota l’advocació de sant Pere És possible que la primera referència a aquesta capella es remunti a l’any 1032, data en què Guillem de Mediona, que tenia encomanat per la mitra vigatana el castell de Saió, cedí a una església dedicada a sant Pere una unça d’or per a la seva dedicació Aquesta capella ha sofert moltes remodelacions, la qual cosa li ha fet…

Aquesta església inicialment, segons Roig i Jalpí, tingué funcions parroquials, segurament concentrades en l’antic terme del castell de Vallfarines, després conegut com a castell de Sant Esteve del Montsec, i avui com a Vallfarines però aviat les degué perdre i quedà com a simple capella Deixà de tenir culte i s’enrunà, fins al punt que no es coneix la seva localització exacta Les primeres notícies del terme corresponen a les més antigues de la zona, ja que l’any 1001 el comte Ermengol I d’Urgell i la seva muller Tedberga vengueren, segurament a Guillem de Meià o a un avantpassat seu, el…

Situada dins l’antic terme del castell de Castellar, si és que no era independent, al lloc de Puigfarner Abans del 1154 tenia categoria de parròquia, la qual devia perdre posteriorment, ja que l’any 1685 era sufragània de Sant Miquel de Castellar El lloc de Puigfarner és conegut des del 1022 i pertanyia al senyor de Castellar, Seguí, que deixà al seu fill, Company, la torre de Puigfarner El 1027 trobem el camí de Sant Julià i el 1078 el senyor de Castellar, Company Seguí, feu una deixa a Sant Julià de Puigfarner L’existència de l’església es continua constatant el segle XII, quan era…

La masia de Palau de Biure, avui del terme municipal d’Olvan, havia format part de la parròquia de Sant Martí de Biure i, en perdre aquesta les seves funcions, de Santa Maria de la Guàrdia El nom de la masia de Palau Palat, Palatiolo apareix ja en la documentació del segle XII L’any 1177 Pere de Merlès amb el consentiment de la seva muller i del seu fill, encomanà a l’orde militar del Temple la custòdia del Mas “Palat”, mas que possiblement és l’actual masia de Palau En el testament del trobador Guillem de Berguedà de l’any 1187 es fa referència, indirectament, però, a la masia El testador…