Resultats de la cerca

Església parroquial que ha donat nom al poble i municipi homònim, situat al sector septentrional de les Gavarres L’edifici actual és gòtic tardà, amb un campanar goticitzant i una façana renaixentista, que duu la data de 1597 i acaba amb una galeria d’arquets semblant a la d’un palau o edifici civil És esmentada el 1035 en el testament de Gilabert de Cruïlles com “Sancti Martini qui dicunt Vetulo” , i del 1229 en endavant com “Sancti Martini Veteris” Fou sempre una parròquia rural escassament poblada, amb un nucli de menys d’un centenar d’habitants

La referència més antiga d’aquesta església, de la qual no es coneix l’emplaçament, és de l’any 1030, en la donació d’un alou situat al terme de les esglésies de Sant Romà de Banat i Sant Iscle de Vilanova, encara que el terme de Sant Iscle de Vilanova és mencionat abans, l’any 1020 i es retroba en instruments dels anys 1044, 1064, 1077 o 1092 L’any 1064, hi ha documentada una deixa testamentària a l’església de Sant Iscle de Vilanova de dues unces d’or El lloc de Vilanova, que figura en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, pertanyia al terme del castell de Sant Jaume, propietat dels…

Crist Vista de conjunt de la imatge, conservada al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, on és catalogada amb el núm 15 922 ECSA-Rambol El Museu d’Art de Catalunya conserva, amb el núm 15 922 d’inventari, la imatge d’un crucifix de talla policromada, de 52 × 51 cm damunt una creu de 136 × 78 cm però actualment no és exposada al públic sinó retirada al magatzem Fou adquirida l’any 1906 a Miquel Deó, notari de la Seu d’Urgell, i és considerada com a obra del segle XIII Procedeix d’una parròquia d’Andorra, no determinada Per tal d’evitar de cometre errors atribuint autenticitat a detalls…

Es tracta d’una primitiva església, molt ben documentada com a conseqüència d’ésser força disputada la seva propietat, però de localització desconeguda Havia estat edificada, feta consagrar i dotada amb terres, vinyes, llibres i paraments pels senyors locals, Eliseu i la seva esposa Ènglia, vers la segona meitat del segle X Segons un document de l’any 1005, l’abat Galí i els homes de Lacera, Palomera i Terrats donaren al monestir de Lavaix l’església de Santa Maria de Lacera, situada al comtat de Ribagorça, el castell de Betesa segons una clàusula que conté aquest document, l’església de…

La vall de Castellbò, segons els documents consultats datats entre els segles X i XII, estava densament poblada si més no, s’hi documenten un gran nombre de viles i “ vilullas ”, la major part de les quals apareixen en la relació de llocs, poblats o despoblats, que integraven la vall de Castellbò al final del segle XV i que foren recollits per Pere Tragó en la redacció del Spill de totes les coses del Vescomtat de Castellbó , redactat l’any 1519 La primera menció de la vall de Castellbò és de l’any 941, en una venda de dos canemars situats a la vall de Castro Leonis El nom de…

Presentació geogràfica El Perapertusès és una comarca del Llenguadoc Occitània situada al NE de la Fenolleda i centrada en l’antic castell de Pèirapertusa La comarca té uns 300 km 2 i comprèn dotze municipis, el més important dels quals és Tuissan, a l’E El Perapertusès limita al N amb una cadena muntanyosa que té cims de més de 900 m, franquejada pels colls de Linars, de La Redolada, de Prat, de Coissan, d’Amiel i d’Extrema Limita a l’E i el SE, mitjançant les Corberes, amb el Rosselló, des del Pas de la Vaca 225 m, sobre el Verdoble, fins als Ròcs Negres, més enllà del pic de la Corona 524…

Situació Vista de la construcció rectangular, excavada a uns 30 m de la necròpoli M Solà Aquest conjunt, format per una necròpoli i les restes d’una construcció, és situat a una alçada de 652 m, a peu d’un camí carreter que baixa en fort pendent de la Serra de Rubió, prop de la masia de Cal Rumbà, en vista de les Malloles, i en una serreta en un indret anomenat Collet de Sant Pere Màrtir, en una zona actualment cremada pel foc i que abans havia estat poblada per un bosc de pins Mapa 35-15391 Situació 31TCG856122 És un jaciment arqueològic integrat per una petita necròpoli…

Situació Vista aèria de l'església de Sant Genís de Palafolls, que conserva part de l’estructura romànica ECSA - J Todó Església parroquial que presideix el petit nucli o poble de Palafolls que donà origen al municipi, bé que actualment el centre administratiu es troba al poble creat a les Ferreries, dit també Palafolls Mapa L38-14365 Situació 31TDG792132 El poble de Sant Genís és accessible per dues carreteres que surten de la N-II, una d’I km que surt de l’altura quilomètrica 683’6, i l’altra un xic més llarga que surt de la fita km 677 L’església és al costat de la carretera d’accés MGE…

Situació Un detall de l’exterior de l’església, amb l’absis ornamental amb un seguit d’arcuacions cegues E Pablo La població de Planoles es troba situada a mà esquerra del riu Rigard, a uns 1 136 m d’altitud i a tocar la línia fèrria de Barcelona a Puigcerdà pel cantó de ponent i amb la carretera N-152 per l’extrem de llevant Mapa 255M781 Situació 31TDG262855 Per arribar-hi hom hi pot anar des de Ribes per la carretera N-152, en direcció a Puigcerdà amb 6 km L’església es troba enmig del poble MAB Història L’església de Sant Vicenç de Planoles és esmentada per primer cop l’any 1141, encara…

Situació Una vista de l’exterior de l’església, amb el mur frontal de ponent a primer terme F Tur L’església parroquial de Sant Víctor de Dòrria es troba situada al bell mig del grup de cases que constitueixen el petit nucli de la població Mapa 255M781 Situació 31TDG242858 El camí per a anar-hi surt de la carretera N-152, de Barcelona a Puigcerdà, a la collada de Toses, uns 4 km més amunt de Planoles JAA Història L’església de Sant Víctor de Dòrria fou consagrada el 3 de juliol del 903 pel bisbe d’Urgell, Nantigís, a petició del sacerdot Samarell i de tots els feligresos que l’havien erigida…