Situació
Vista aèria de l'església de Sant Genís de Palafolls, que conserva part de l’estructura romànica.
ECSA - J. Todó
Església parroquial que presideix el petit nucli o poble de Palafolls que donà origen al municipi, bé que actualment el centre administratiu es troba al poble creat a les Ferreries, dit també Palafolls.
Mapa: L38-14(365). Situació: 31TDG792132.
El poble de Sant Genís és accessible per dues carreteres que surten de la N-II, una d’I km que surt de l’altura quilomètrica 683’6, i l’altra un xic més llarga que surt de la fita km 677. L’església és al costat de la carretera d’accés. (MGE)
Història
L’església de Sant Genís era la primitiva parroquial del castell de Palafolls, dit originàriament de Palatiolo. L’any 948 consta per primera vegada la villam Palatioli cum ecclesia sancii Genesii, menció que amb algunes variants es repetirà els anys 974 i 982 en una butlla i un precepte de confirmació de béns al monestir de Sant Pere de Rodes, del qual depenia inicialment el domini d’aquesta església. Es diu que en algun moment fou anomenada Sant Genís de Vilelles o Vivelles, però en tot cas es va imposar molt aviat el nom del castell o Palafolls.
L’any 1079 el bisbe de Girona Berenguer Guifré va consagrar una nova església dedicada a Sant Genís, que és la que subsisteix en bona part avui dia.
L’any 1319 el seu terme va perdre, a favor de Blanes, tot el sector situat a l’esquerra de la Tordera, i el 1559 la demarcació de Malgrat, que es va erigir en parròquia pròpia. Finalment, el 1906 es creava a la part més poblada del seu terme la nova parròquia de Santa Maria de les Ferreries o de Palafolls i l’antiga matriu restà un xic en segon terme. (JVA)
Església
L’església actual només conserva de l’època romànica la nau amb volta de canó i arcs torals, algun d’ells modificat, la qual mostra encara l’empremta de l’encanyissat original.
Al segle XVI se li va afegir la capella gòtica amb una coberta de nervacions de la part de migdia, i al llarg dels segles XVIII i XIX es va mutilar la capçalera per allargar-la amb un nou presbiteri, i es va ampliar amb una nova nau al costat N. El campanar i la torre rodona de defensa, que flanquegen la façana de ponent, són obra dels segles XV i XVI. En aquest mateix temps es va suprimir la porta de migdia, que encara es veu tapiada, i es va fer la nova porta d’amples dovelles del mur de ponent, segons consta en la inscripció que hi ha al damunt.
Fris d’arcuacions llombardes visibles al mur meridional de la nau.
ECSA - E. Pablo
L’església era decorada exteriorment amb un fris d’arcuacions cegues amb bandes llombardes, que només es poden observar en la façana de migdia. La diferent qualitat de pedra emprada en les peces dels arquets els dona una escaient bicromia. Un dels pilars interiors dels arcs torals de la part N conserva incisa una creu grega que recorda la seva consagració.
A la nova capçalera es va afegir amb un nou absis que ara fa de sagristia, però que no té cap relació amb l’original; només és antiga la creu de pedra granítica que té reaprofitada en la seva obra. (JVA)
Mare de Déu amb el Nen
A l’església de Sant Genís de Palafolls es conserva una imatge de la Mare de Déu amb el Nen, procedent del castell de Palafolls. Aquesta imatge va ser regalada i entronitzada els anys seixanta, a la capella del castell, després de ser restaurada pels Amics dels Castells. Tot i que se li va donar el títol de la Mare de Déu de la Tordera, és una imatge de procedència desconeguda, probablement d’escola castellana. El conjunt, obrat en pedra, conserva encara restes de policromia, i malgrat les grans proporcions de la imatge, tots dos, Mare i Fill, formen un grup compositivament equilibrat.
Es tracta d’una reinterpretació del model iconogràfic de la theotokos bizantina, expressat ara amb un llenguatge plenament gòtic, que permetria situar-la a mitjan segle XIV. (CCP)
Mare de Déu de les Dones
La Mare de Déu de les Dones o de Vivelles havia presidit la capella situada dins el recinte murat del castell de Palafolls, del qual fou retirada en enderrocar-se la fortalesa. Interinament, estigué a l’església de Vivelles i després passa a la de Sant Genís de Palafolls, d’on desaparegué després de la guerra civil. Actualment, se’n conserva tan sols una fotografia en blanc i negre (vegeu Noguera, 1977, pàg. 219).
La imatge, una talla en fusta policromada d’uns 67 cm d’alçada, mostrava Maria asseguda en un escambell, amb la mà dreta de grans proporcions lleugerament alçada i amb l’esquerra sostenint el Fill. Aquest, mig dret i amb els peus descalços recolzats damunt el genoll esquerre de la Mare, beneïa amb la mà dreta; amb l’esquerra, també de grans proporcions, aguantava el Llibre de les Escriptures.
Mare i Fill formaven un conjunt tosc i desproporcionat. Malgrat això, el millor tractament formal i ornamental de les vestidures de la marededeu i la seva tipologia, amb una decoració que encaixa amb modes pròpies d’època gòtica, fan que el conjunt pugui ser situat cronològicament entre el final del segle XIII i final del XIV. (CCP)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Abadal, 1926-1950, II-l, pàgs. 229-244
- Els Castells catalans, I, 1967, pàgs. 666-688
Bibliografia sobre la Mare de Déu amb el Nen
- Noguera, 1977, pàg. 265
- Diversos autors, 1982, pàgs. 200-201
Bibliografia sobre la Mare de Déu de les Dones
- Noguera, 1977, pàgs. 219-221
- Diversos autors, 1982, pàgs. 198-199