Resultats de la cerca

Antecedents Mapa de la comarca del Solsonès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca del Solsonès és rica en troballes arqueològiques, sobretot de l’edat del bronze El motiu és doble D’una banda, el fet d’haver-se conservat els jaciments, sobretot els anomenats dòlmens De l’altra, el més important, la gran tasca de recerca portada a terme per mossèn J Serra i Vilaró, que estudià vint-i-una coves sepulcrals, cent trenta sepultures prehistòriques i una mina de coure a Riner, la qual proporcionà un interessant conjunt de motlles de foneria Aquesta tasca…

El territori La configuració geogràfica de l’Empordà ha condicionat aquesta terra fonamental, en molts dels aspectes, la qual cosa l’ha diferenciada força de la majoria dels altres territoris o comarques de la Catalunya Vella Cal tenir en compte la seva condició de territori eminentment marítim i que, per altra banda, la plana empordanesa es troba al peu dels passos naturals més accessibles de la carena pirinenca L’extrem oriental del Pirineu els colls de l’Albera, per l’esmentada facilitat de pas, ha estat sempre un punt de contacte i mai no ha constituït una barrera natural des d’èpoques…

L’antiga parròquia de Sant Miquel ocupa el lloc on hi hagué la primitiva suda o castell àrab de la ciutat Bé que encara es manté en peu, resta abandonada des de la passada centúria L’historiador local J Salarrullana era de l’opinió que l’església de Sant Miquel, aixecada a l’extrem de la Plana, vora l’antiga suda, i al raval conegut encara al segle XV com la Redorta, feu les funcions parroquials mentre es construí la nova parròquia de Sant Pere sobre les ruïnes de l’antiga mesquita major la Misleyda , en un lloc més accessible, cèntric i capaç Després d’això, es constituí el priorat canonical…

L’alou senyorial de Can Peixau era establert sobre una villa romana important i era format, bàsicament, per la torre i la capella Es trobava a Llefià, dalt d’un petit turó, entre la riera de Sant Jeroni i el torrent d’en Valls, 200 m més amunt de la carretera general, entre els actuals carrers de Miquel Servet, Galileu, Font i Escolà i Baldomer Solà Les darreres restes que en quedaven van desaparèixer l’any 1957 Al museu de Badalona se’n guarden 5 capitells un dels quals és gòtic, una pica sense decoració de cap mena i un àbac o imposta També s’hi conserva una maqueta de les…

Situació Un dels trams més ben conservats d’aquest antic camí, al seu pas pel coll del castell de Biuse ECSA - A Roig La forma d’accés actual al despoblat de Biuse és una petita pista de terra que surt de la carretera de Rialb a Llavorsí, a un quilòmetre i mig abans d’arribar a aquesta última població En definitiva és el condicionament, en gran part, del traçat d’un antic camí que unia les zones altes de la conca de la Noguera Pallaresa amb el poblament de muntanya de l’Alt Urgell Mapa 34-10215 Situació 31TCH533044 Camí De Llavorsí, el camí seguia el marge esquerre de la Noguera i s’enfilava…

Situació Les ruïnes de l’església de Sant Andreu es troben ben a prop del petit nucli del Vilar de Terradelles, en un petit serrat, a l’esquerra del Cinyana, separades del petit nucli del Vilar, format pels masos Can Paiet, Mas Ribes i una masoveria d’aquest Mapa L39-12296 Situació 31TDG916625 Aquestes ruïnes ocupen l’extrem d’un petit terraplè separat del nucli de poblament del Vilar per la carretera local que, sortint de la N-II, porta a Terradelles, Vilademus i Banyoles Història Segons F Monsalvatje, consta que l’any 1372 fou redimit el bovatge del “ vicinatus dez Vilar de Sancto Andree de…

L’indret de Castellar —nom avui oblidat— era situat al sector meridional del lloc i veïnat de Portell, al planell i serrat que voregen els cingles que limiten amb el Fluvià, on hi ha les esglésies de Sant Miquel de Roca i Sant Bartomeu Castellar és un topònim molt repetit, el qual gairebé sempre té l’origen en l’existència de ruïnes de poblats o fortaleses de l’antiguitat, sovint emmurallades Castellar del Portell no n’és cap excepció ja que també hi ha vestigis evidents d’un antic hàbitat Pel fet d’ésser el fruit de prospeccions en superfície, les troballes més abundants s’han recollit a l’…

Situació Pany de mur en el qual és visible l’aparell, a base de pedres de riera disposades de manera que tendeixen a formar filades F Tur Les ruïnes de l’església de Sant Miquel de Terrades es troben al cantó nord-oriental del terme Centren un antic veïnat de masos avui deshabitat, enmig d’un bosc Mapa 296M781 Situació 31TDG950687 La localització d’aquesta església és difícil Des de la carretera N-II cal agafar un camí, uns 2 km abans d’arribar a Bàscara des de Girona, a mà dreta Aquest camí és el que porta al mas Espolla, des d’on cal anar al mas Gustà, el més proper a les ruïnes i l’únic…

La vall de Castellbò, segons els documents consultats datats entre els segles X i XII, estava densament poblada si més no, s’hi documenten un gran nombre de viles i “ vilullas ”, la major part de les quals apareixen en la relació de llocs, poblats o despoblats, que integraven la vall de Castellbò al final del segle XV i que foren recollits per Pere Tragó en la redacció del Spill de totes les coses del Vescomtat de Castellbó , redactat l’any 1519 La primera menció de la vall de Castellbò és de l’any 941, en una venda de dos canemars situats a la vall de Castro Leonis El nom de…

L’antic castell de Boí era emplaçat al turó rocós conegut encara amb el nom del Castell, proper a l’església de Sant Joan, flanquejant la porta d’accés a la vila closa Sols s’observen alguns minsos vestigis del castell En canvi s’ha conservat força bé l’entrada al recinte baix-medieval de la vila Romanen restes d’una torre i de muralles, com també d’un portal La vila de Boí és coneguda des de l’any 1064, en què Artau I i la seva esposa Llúcia, comtes de Pallars Sobirà, vengueren i bescanviaren a Ramon IV de Pallars Jussà i a la seva esposa Valença, junt amb el castell d’Erill i altres…