Resultats de la cerca

L’església parroquial de Santa Maria de la Geltrú és esmentada des del 1143 D’altres documents que la mencionen són dels anys 1154, en el breu d’Anastasi IV, i 1230 L’edifici actual data de la primeria del segle XVIII, quan s’acabaren les obres de l’església construïda damunt el solar on hi havia l’anterior, més petita i barroca, de la qual es conserva el retaule barroc de l’altar major La primitiva degué ésser romànica i va perdurar fins al començament del segle XVIII, que s’edificà la barroca Es troba al costat del castell i, en un principi, devia ser la seva capella castellera

L’església de Sant Pere de Gavà és documentada des de mitjan segle XI i el 1200 consta com a parròquia Des de la primeria del segle XIV Sant Pere de Gavà i Sant Miquel d’Eramprunyà tenien un mateix rector i a poc a poc la primera anà substituint la parròquia del castell, que aviat esdevingué sufragània de Sant Pere El 1629 es construí un nou edifici parroquial a Sant Pere de Gavà A la fi del XVIII s’estava construint un nou temple Aquest, que conservava la torre del campanar anterior, amb finestres ogivals, fou destruït el 1936 L’actual església parroquial va ser construïda el 1942 per l’…

L’actual Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles ocupa un edifici conegut amb el nom de la Pia Almoina Comprèn dues cases romàniques dels segles XI i XII, que foren unides en una de sola a la primeria del segle XIV, per tal que fos la seu del consell de la vila, que acabava d’ésser creat Alhora, s’installà al mateix edifici la casa de la caritat de Banyoles, d’on li ve el nom de Pia Almoina Aquesta institució, fundada el 1306 per Guillem Reixac, es dedicava a la distribució gratuïta d’aliments als pobres, i perdurà fins a la desamortització del 1833 L’edifici fou la…

El castell de l’Estada, conegut també amb el nom de “castell dels Moros”, és emplaçat aigua amunt del nucli de Senet i vora el molí de Senet, damunt d’un esperó rocós situat al bell mig del llit del riu 1 483 m L’accés es fa des de Senet per l’antic camí que puja al castell per la banda nord Presenta una torre i un recinte rectangulars La muralla envolta tota la superfície del monticle protegint l’entrada Es tracta d’una construcció baix-medieval, on s’observen els suports del bigam i espitlleres a dos nivells Tot i que no se’n troba cap esment anterior al 1300, el topònim suggereix la…

Aquesta església és la parròquia de Castillo de Sos Va ésser reconstruïda de bell nou en 1665-70, per la qual cosa no conserva actualment traces de l’antic edifici medieval Segons un instrument qüestionable, a la primeria del segle XI el comte Isarn de Ribagorça concedí al monestir d’Orema un capmàs a Castillo de Sos, prop de Sant Sebastià Es tractaria de la primera referència de l’església D’altra banda, l’existència de l’església resta documentada indirectament vers el 1030, quan els senyors Apó Galí i Sanga compraren una vinya al Cap de la Vila que confrontava amb la del…

El castell de Sos va donar el nom a la vall Sositana, a tota la rodalia coneguda actualment per la Solana Va ser, doncs, el centre polític comtal a la baixa vall de Benasc Se sap que el castello de Os superiore va pertànyer primer al comte Miró, després l’heretà el fill Guillem i, finalment, la comtessa Major II de Ribagorça El comte Miró n’acaptà els delmes i després, l’any 976, el fill Guillem lliurà dites rendes del castello de Os superiore al monestir d’Ovarra A la primeria del segle XI, tal com narra la Crònica d’Alaó, la comtessa Major de Ribagorça, havent estat repudiada…

Situació Aspecte que oferia aquest antic colomer a la primeria dels anys noranta ECSA - A Villaró Les restes d’aquest colomer es troben damunt d’Ars, entre el poble i les restes del castell, dominant el torrent Mapa 34-10215 Situació 31TCH682006 A llevant del poble d’Ars surt el camí que mena cap al peu de turó del castell Un cop travessat el torrent, les runes del colomer són a la dreta Història No tenim notícies històriques sobre aquesta construcció Cap element conservat de l’estructura no en fa suposar la funció com a colomer, únicament atribuïble per la tradició oral, que des…

Barruera, a l’entrada de la vall de Boí i en el camí transversal del port de la Gelada, tingué castell o alguna mena de fortificació romànica Hom estima que pot ésser un vestigi del castell de Barruera la gran torre quadrada, d’època indefinida, que es dreça damunt el poble de Barruera, adossada a la casa dita del “Pubill” El primer esment d’aquesta fortalesa és de l’any 1174, en què Arnau Mir I, comte del Pallars Jussà, deixà a Santa Maria de Mur el capmàs que tenia Pere Ramon al castell de Barruera Consta documentalment que Barruera pertanyia als senyors d’Erill ja a la…

Segons l’historiador E Morera, tant el lloc de Renau com el veí llogaret de Peralta foren colonitzats al segle XII El castell i vila de Renau fou possessió dels senyors del Catllar fins a l’inici del segle XIV, en què Sibilla de Requesens l’aportà com a dot en contraure matrimoni amb Dalmau de Montoliu aquest fou, doncs, el primer senyor privatiu de Renau L’any 1391, el rei Joan I va vendre a l’arquebisbe de Tarragona Ènnec de Vallterra l’alta jurisdicció sobre la vila de Renau Al segle XV, Ramon Guillem, besnet de Dalmau de Montoliu, es casà amb Francesca de Menaguerra, senyora…

A la primeria del segle XI sembla que s’havia construït el castell d’Albinyana, en un territori que anteriorment havia estat concedit pel comte de Barcelona al vescomte Guitard El seu fill Adalbert heretà aquell territori encara fronterer i aprisià el lloc, que encara era erm i despoblat Després reconstruí el castell i posseí el seu extens terme Adalbert morí en la famosa expedició a Còrdova de l’any 1010 Pel seu testament sacramental, que juraren els seus marmessors, es disposava la cessió del castell i del terme d’Albinyana al monestir de Sant Cugat del Vallès Immediatament els…