Resultats de la cerca

El lloc de Riudoms és conegut des de l’any 1150, en què el príncep Robert d’Aguiló, la seva esposa Agnès i llur fill Guillem feren donació a Guerau Pere, als seus germans i als seus fills del lloc de Riudoms perquè hi bastissin un castell Aquesta primera donació de Riudoms no degué reeixir, ja que el mateix príncep Robert l’any següent feu una nova infeudació de l’indret, ara a Arnau de Palomar Tot seguit es degué aixecar l’església parroquial de Sant Jaume, que ja és esmentada en la butlla del papa Anastasi IV del 25 de març de l’any 1154 i de nou en la butlla del papa Celestí III del 1194…

Castell que existí en el terme actual de Reus, del qual no sabem la localització precisa ni ha arribat cap vestigi fins als nostres dies El Burgar és en l’actualitat un veïnatge situat a uns 3 km al nord-est de la ciutat de Reus on hi ha el mas del Burgar El lloc del Burgar fou donat el 1157 a Berenguer d’Eixamús i al seu germà Tomàs per Agnès, vídua del príncep Robert d’Agulló Aquesta donació, però, no es dugué a terme de forma efectiva Una segona donació la feu l’arquebisbe Hug de Cervelló, en nom seu i en el del rei Alfons I, a Baldoví el 1174, que cedí els seus drets al capítol i als…

Aquest castell, avui desaparegut, presidia el poble de Riudoms La seva localització exacta és desconeguda, però segurament es trobava prop de l’església parroquial de Sant Jaume La construcció d’aquesta fortalesa anà vinculada a la repoblació del lloc a mitjan segle XII El 17 de juny de 1150, el príncep Robert, la seva dona Agnès i llur fill Guillem feren donació del lloc a Guerau Pere, als seus germans I fills, amb l’obligació de bastir un castell del qual Robert pagaria dos terços de les despeses i la resta, el feudatari, que esdevindria castlà del terme Aquesta donació, però, va fracassar…

En principi, aquest castell cobria els flancs ponentins del castell de Calassanç D’acord amb aquesta situació privilegiada, existí segurament des d’antic, per bé que les seves notícies documentals durant la conquesta són exigües Potser l’organització de la contrada fou encarregada al cavaller urgellenc Rotlan Ramon, igual que en el cas de Peralta Recuperat del poder almoràvit, vers el 1143, el príncep Ramon Berenguer IV de Barcelona cedí a Pere I d’Estopanyà el castell d’Alins Segons notícia retrospectiva, Pere I el Catòlic lliurà els castells d’Alins i Jusseu al monestir cistercenc de Santa…

Per a tenir notícies del castell o fortalesa de Cambrils cal esperar fins al 3 de setembre de 1152, en què el comte Ramon Berenguer IV feu donació a Ponç de Regomir del lloc de Cambrils, al territori de Tarragona, per tal que hi bastís una torre o fortalesa allà on considerés oportú i la tingués de manera lliure i franca També li cedí la meitat del terme en alou perquè el repoblés i es reservà l’altra meitat Aquesta donació tenia l’aprovació del príncep Robert, Guillem d’Aguiló i de l’arquebisbe Bernat Tort El mateix comte el 1155 concedí als habitants de Cambrils una carta de poblament en la…

El lloc de Salou i el seu terme foren concedits l’any 1152 pel príncep de Tarragona, Robert d’Aguiló, amb l’assentiment del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i de l’arquebisbe Bernat Tort, a Pere de Rasura, per tal de repoblar-lo i edificar-hi un castell prop del mar Hom sap que aquesta donació no reeixí, ja que l’any 1194 el rei Alfons I, fill de Ramon Berenguer IV, en recompensa pels serveis prestats pel seu alferes major Ximèn d’Artusella, li atorgà el territori de Salou, amb el port i l’estany de la Pineda Aquesta segona concessió de Salou també restà sense cap efecte, ja que fou…

Aquest castell era situat a l’extrem nord-est del perímetre murallat de la vila Fou un dels dos nuclis fundacionals de Valls, juntament amb l’església de Sant Joan En l’actualitat, sols la plaça coneguda amb el nom de “Pati del Castell” en recorda el seu emplaçament El castell de Valls tenia jurisdicció sobre tot l’actual terme municipal de la població i per tant sobre les partides de Picamoixons, Masmolets, Espinavessa i Fontscaldes Doldellops, on s’establí una granja de Poblet, fou motiu de disputes amb aquest monestir cistercenc El topònim “Valls” sota la forma Vallis o Vallibus és…

El castell d’Arbeca era situat al capdamunt del petit turó que domina el poble, a l’extrem sud-est de la comarca Encara en resten alguns vestigis tardans No es té cap referència sobre el castell d’Arbeca fins força temps després de la caiguda de Lleida el 1149 Berenguer de Torroja, conseller de Ramon Berenguer IV, va obtenir la senyoria del lloc el 1156, probablement per cessió del mateix comte de Barcelona, però el primer esment del castell no apareix fins al testament de Guillem de Roca de 1225 L’any 1218 foren estipulats els capítols matrimonials d’Agnès de Torroja, que havia de contraure…

Originada segurament a partir d’una villa romana, Pesillà de la Ribera Pidilianum és esmentada per primera vegada el 876, en la donació que feu Anna, neta del comte Berà I, esposa d’Esteve, al comte Radulf i a la seva esposa Ridlinda de la vila de Pesillà amb les seves esglésies Al maig del 898, els comtes Radulf i Ridlinda donaren al monestir de Santa Maria de la Grassa la villa de Pesillà “amb les esglésies que hi són fundades en honor de sant Sadurní i de sant Feliu”, tot reservant-se l’usdefruit per a ells i per al seu fill Oliba exceptuant els delmes La iniciativa era donada…

Fructuós o Fruitós -259 És el primer bisbe conegut Se suposa que era natural de Tarragona i es desconeix la durada de la seva prelatura Va patir martiri a Tarragona, juntament amb els diaques Auguri i Eulogi, el 21 de gener de 259 Himeri a 385-v 390 Sembla que va ser nomenat arquebisbe durant el pontificat del papa Damas i va tenir una llarga prelatura, fins cap al 390 El 385, en resposta a una lletra seva amb catorze preguntes sobre qüestions eclesiàstiques dirigida al papa Damas, va rebre una llarga carta del seu successor, el papa Sirici que és la…