Resultats de la cerca

L’orde dels dominics o predicadors s’establí a Tarragona vers mitjan segle XIII hi ha, tanmateix, divergències entre alguns historiadors respecte a la data exacta del seu establiment a la ciutat E Morera i J M Recasens, seguint les dades facilitades per J Blanch, situen la fundació del convent dels dominics l’any 1248, la qual fou feta gràcies a la mediació de l’arquebisbe Pere d’Albalat, mentre que les despeses de la construcció de l’edifici foren sufragades pel comú de la ciutat Altres historiadors, com G Barraquer, donen com a data fundacional l’any 1253 A banda d’aquesta divergència en l’…

Situació Una vista del pis superior de l’edifici, amb l’església i la porta d’entrada, oberta al mur sud-oest F Baltà És la capella del castell palau i es troba emplaçada dintre el conjunt d’edificacions de la fortalesa La situació, doncs, i el camí són els mateixos Església A l’angle de llevant del nivell superior, damunt el pis principal i al mateix nivell de la terrassa del castell palau de la Bisbal hi ha una capella, que sembla que era dedicada a sant Miquel Exteriorment, la planta de la capella és rectangular Dues de les seves façanes donen al carrer i les dues restants a la terrassa…

Necròpoli Al final del segle passat, segons una notícia de J Pella i Forgas, foren descobertes unes sepultures excavades a la roca al voltant de l’església parroquial de Palafrugell Sembla que devien ésser de tipus antropomorf, ja que, segons aquest autor, tenien forma de taüt i la capçalera tenia un forat rodó Aquestes tombes, de les quals no sabem pas quin nombre aparegué, foren descobertes en construir unes cases Cal relacionar aquestes sepultures amb un moment d’habitació de l’alta edat mitjana, possiblement de cap a l’any 1000 Bibliografia J Pella i Forgas Historia del Ampurdàn ,…

Segons el cronista N Feliu de la Penya, la fundació del convent de mercenaris a Tarragona data de l’any 1223 tanmateix, no consta cap dada fiable de la seva existència fins a la darreria del segle XIII, concretament fins l’any 1299 Sembla que en aquesta data els mercenaris es traslladaren del lloc que havien ocupat fins llavors —una casa situada prop de la porta de Sant Francesc— a un nou estatge, el qual coincidia amb el solar ocupat fins fa alguns anys per la Casa Provincial de Beneficència, avui dia seu de la Diputació de Tarragona La causa del trasllat fou la insuficiència d’…

Situació A l’extrem de llevant del poble de Cantallops, a tocar del camí actual que mena a Requesens, a la part oriental d’una casa, hi ha un mur atribuït a una construcció de l’alta edat mitjana Mapa 220M781 Situació 31TDG939969 Història A la part de llevant de l’habitatge, hi ha un fragment de mur format per pedres de granit de mida petita i per còdols units amb morter de calç, que s’arrengleren formant un opus spicatum força ben marcat Segurament aquest tros de paret havia pertangut a un edifici de l’alta edat mitjana L’existència de morter entre les pedres i el fet d’haver-hi al damunt…

Ramon d’Abadal i de Vinyals Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Ramon d’abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives Biografies catalanes Sèrie històrica núm 1 Barcelona 1965 R Alberch, J Clarà i G Roura El Gironès, la Selva, la Garrotxa , vol 3, dins Gran Geografia General de Catalunya , Enciclopèdia Catalana, SA, Barcelona 1981 P Alsius i Torrent Ensaig històrich sobre la villa de Banyoles , Estampa de L Obradors i P Sulé, Barcelona 1872 P Alsius i Torrent Serinyà Reseña histórica ,…

Sagiti 419 Bisbe de tendència priscillanista, relacionat amb la possessió de certs còdexs de contingut màgic i esotèric Assistí al concili de Tarragona de l’any 419, on fou exculpat, juntament amb el bisbe d’Osca, de l’acusació d’heretgia Pere de Lleida v 519 Elogiat per sant Isidor a De viris illustribus Andreu 540 Acudí al I concili provincial de Barcelona, l’any 540 Febrer 546 En el temps de la seva prelatura se celebrà a Lleida el concili visigòtic de l’any 546 Ameli 599 Assistí al concili provincial de Tarragona de l’any 599 Gomarell 614 Envià Fructuós com a representant al concili d’…

Situació Un aspecte de les ruïnes de l’església, amb un important tram de mur en primer terme F Tur L’església de Santa Maria de Molins formava part integrant del castell de Molins Les seves restes es poden veure a la banda sud-oriental del conjunt de les ruïnes de l’esmentat castell Mapa 258M781 Situació 31TDG938850 Per arribar-hi, cal seguir el mateix camí que hem indicat per al castell Història Com ja hem indicat, hom té notícies del castell de Molins des de la primera meitat del segle XII La seva església de Santa Maria consta que al segle XIV era sufragània de la parroquial de Sant Julià…

Situació Un aspecte de les ruïnes de l’antiga construcció La cisterna F Baltà Al turó més alt de la serra que separa les terres de Llaneres, a la conca del Daró, de les de la conca de l’estany d’Ullastret, hi ha les ruïnes d’un petit castell o fortalesa El cim és limítrof entre el terme d’Ullastret i l’antic municipi de Castell d’Empordà, avui agregat al de la Bisbal d’Empordà Mapa 334M781 Situació 31TEG048485 El puig de les Forques és situat al nord-est i a poc menys d’1 km de l’església de Sant Martí de Llaneres JBH Torre Al cim del puig hi ha les restes d’una torre de planta…

Situació Vista exterior de la capçalera F Tur Can Pernau, conegut també per Ca l’Isern, és un mas situat uns 200 m al sud-est del petit nucli o veïnat de Candell, format per un grup de masies que s’escampen pels vessants de la serra de Rupià 1 km al sud-oest del seu cap de municipi Mapa 296M781 Situació 31TEG008511 Per anar-hi cal agafar el camí veïnal que, des de Rupià, porta a Caudell Església A la banda de ponent de Can Pernau hi ha vestigis d’una antiga construcció de carreuada, que, segons la tradició del lloc, pertanyen a les ruïnes d’una església D’aquesta antiga edificació només és…