Resultats de la cerca

L’església parroquial de Santa Maria de Montalbà de l’Església és documentada l’any 1278 en el testament de Beatriu, filla del difunt Arnau de Montdony i veïna de Palaldà, la qual llegà 5 sous al rector de la dita església A més d’aquesta notícia, l’església de Montalbà sembla no haver deixat cap més rastre de la seva història en temps medievals, tot i que possiblement un bon rastreig en la documentació local en forniria més dades Tot i així, per la data del document citat, és evident que la primitiva parròquia de Montalbà era un edifici d’origen romànic del qual avui dia no…

Segons un inventari de mitjan segle XII fet per la canònica de Sant Pere d’Àger, vora l’Estany de Dalt i al peu del camí de Casserres existí una església dedicada a l’apòstol sant Andreu, de la qual avui s’ha perdut tot rastre

El lloc d’Espona Sponda és consignat des de l’any 875, en què apareix com a afrontació de la villa d’Ans o Ancs Tenia una església dedicada a sant Salvador, que fou confirmada al monestir de Cuixà l’any 968 per la butlla papal de Joan XIII No se’n coneix cap rastre

Església esmentada als segles X i XI Sancta Eugenia, 988 “villa S Eugenie super ipsa ripa que dicunt Tovorí”a , 1048 El 1258 ja era qualificada de “deserta” herema pel bisbe Bernat de Berga, el qual la donà al prevere que havia installat a l’església de Sant Domènec Avui no en queda cap rastre visible

La capella del primitiu castell de Peralada, a la part alta de la població, era dedicada a sant Fruitós, advocació que permet de suposar-li una antiguitat considerable L’any 1390 passà a dependre del monestir femení de Sant Bartomeu de Bell-lloc installat en una part del solar d’aquest castell No sembla que n’hagi perviscut cap rastre

L’ermita de Sant Salvador és emplaçada damunt del poble d’Entença, cap al nord-est L’únic esment documental que dóna testimoni de la seva antiguitat data de l’any 1260, quan Guillem, capellà d’Entença, amb l’aprovació de l’abat Pere d’Àger, donà a cens de dos sous anuals l’església de Sant Salvador, prop de la vila Actualment no conserva cap rastre de la seva estructura romànica

Era situada al nord-oest del poble, a la riba esquerra de la Tet Esmentada des del 1121, depenia del monestir de Sant Andreu de Sureda El 1266 era dependent del monestir cistercenc de Santa Maria de Jau, el qual hi establí una granja El lloc havia estat antigament fortificat Avui no en queda rastre aparent, excepte les ruïnes d’un oratori consagrat a la Mare de Déu del Remei, esmentat des del segle XVIII

Antic castell que es trobava al poble de Mafet, 3 km al nord d’Agramunt, al capdamunt del tossal que presideix el nucli primitiu del poble Avui no en queda cap rastre La primera notícia coneguda del castell de Mafet data del 1190, any en què Ramon de Seró i la seva esposa Alet el donaren a la seva filla Berenguera, casada amb Ramon de Camporrells, conjuntament amb els castells de la Donzell i Seró Al segle XV pertanyia als Meca

Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Muntanyola Fou sempre una capella castellera dintre la demarcació de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola Apareix documentada l’any 1049, quan hom jurà en el seu altar el testament de la mare de Guillem de Muntanyola De l’edifici antic no queda rastre L’actual s’aixecà el 1770 i ara s’ha convertit en un cobert per a usos agrícoles del mas que substituí l’antic castell de Muntanyola

No queda cap rastre aparent d’aquesta església, esmentada des del 982 i que encara existia al segle XVII El lloc de Bigaranes era situat al nord-oest del poble de Santa Maria, en uns terrenys avui dedicats a la vinya Era una església que depenia del monestir de Sant Pere de Rodes L’any 982 un precepte del rei Lotari confirmava a l’esmentat monestir la possessió d’un alou a Bigaranas amb l’església de Sant Andreu Als segles XI i XII, Sant Miquel de Cuixà també havia adquirit uns alous a Bigaranes