Resultats de la cerca

Aquesta església, de la qual no es coneixen vestigis ni altres referències, apareix citada en el document datat l’any 920, quan els habitants de Baén es donaren al comte Ramon En aquest document s’especifiquen els límits del terme que passaven per l“‘ oratorium Sancti Maurici quomodo discurrit aqua usque in rivo qui exit de jam dicto Plano —es refereix al pla Tavernario— et pervenit in ipso puio de Salisarre ” Esment que, més o menys idèntic, es repeteix en el denominat fals I de Gerri

L’única referència documental que coneixem d’aquesta església data de l’any 834, en què fou donada pel prevere Dató a l’abat Ananias, i altres germans, tots servents del monestir de Sant Vicenç de Gerri No queden traces d’aquest edifici, ni del seu emplaçament, que devia ésser prop de l’estany de Montcortès El castell Cortès citat en el document del 834 segurament es refereix a Montcortès, motiu pel qual creiem que aquesta església podria ser l’església de Sant Pau in Cortis de la butlla del 1164 atorgada pel papa Alexandre III al monestir de Gerri

Situada dins l’antic terme de Montserrat, a la zona anomenada de la Tebaida, i no gaire lluny del Cavall Bernat Degué ser una de les diverses ermites que sorgiren a la muntanya L’església és esmentada el 1282, i encara que només apareix com a Sant Antoni, sense cap més detall, la referència correspon a un testament d’un habitant de Monistrol de Montserrat que fa deixes a Santa Maria de Montserrat, on vol ser enterrat, i a Sant Pere de Monistrol i a Sant Antoni per tant creiem que es refereix a aquesta capella L’església de Sant Antoni fou reedificada el 1490, i el 1498 s’hi feren…

Aquesta església és situada a la caseria de Colls, al nord del Pont de Montanyana Es tracta d’un edifici refet al segle XVI Probablement el lloc anomenat Holus , citat en l’acta de consagració de Sant Martí de Montanyana 1026, es refereix a l’indret de Colls El primer esment de l’església de Colls és de l’any 1076, en què la senyora Comtessa de Salàs conjuntament amb els seus fills donen com a dot a Miró Gerbert, per raó de matrimoni amb Ava, part del seu alou que tenien als termes de Montanyana i d’Areny, al comtat de Pallars, als vilars i termes de Sanctum Petrum…

Aquesta església, de la qual es desconeix l’emplaçament, es trobava situada dins l’antic terme del castell de Montmagastre Potser s’hi refereix per primera vegada el document de dotació primitiva de Sant Miquel de Montmagastre de 1010 1019 En les afrontacions del castell de Montmagastre es menciona el campo de Sancti Petri , a ponent del terme L’any 1057 Arnau Mir de Tost, la seva muller Arsenda i el seu fill Guillem atorgaren a l’abadia d’Àger una sèrie de terres dins el terme de Montmagastre, juntament amb les cases i l’església de Sant Pere allí constructa D’aquesta manera, l…

El terme de Santa Fe va pertànyer des d’antic a la catedral de Barcelona El document més reculat trobat fins ara que es refereix a l’indret és el testament d’Arbert, datat el 1142, on s’esmenta el lloc de S Fidem al Penedès, el qual aquest concedí a l’església de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona Segons un document del 1195, la quadra de Santa Fe era a ponent del castell de Mal Consell, que pertanyia al terme de la Granada Al segle XIV s’esmenta el castell de Santa Fe El fogatge del 1370 consigna que el castell de Santa Fe, en el qual hi havia 22 focs, era de l’…

Monestir o casa monàstica situada entre Sant Martí de Barcedana i el Montsec, dintre de l’antic terme de Llimiana Dos falsos de Gerri del 930 i del 953, que es creu que foren redactats al final del segle XI, l’anomenen Sant Privat de Marevalle La butlla del 1164 del papa Alexandre III de confirmació dels béns de Gerri, s’hi refereix simplement com a “ ecclesiam Sancti Privati iuxta Limignanam ” Segons la notícia d’un regest, el 1229 el monjo Bernat, que tenia cura de Sant Privat, va adquirir a favor d’aquesta església un alou situat al terme del Castelló Sobirà deu anys més tard…

El lloc de Cartanís —que Ramon d’Abadal identifica amb el topònim Corts— és documentat per primera vegada en l’acta fundacional del monestir de Gerri de l’any 807 com un dels indrets on el cenobi va posseir els seus primers béns El castell de Cartanís consta en el fals I de Gerri , per la qual cosa es pot considerar que ja existia en l’època en què es redactà aquest document, al final del segle XI S’hi refereix també un document del 1202 de concòrdia entre l’abat Hug de Gerri i els homes de Lleràs, els quals, vulnerant la prohibició de l’abat, havien plantat de vinyes la plana…

El castell d’Alcorassa fou un dels tres castells de què disposava a l’edat mitjana la ciutat de Balaguer, juntament amb la Suda o Castell Formós, el més important, i el de Gerundella tots ells es comunicaven entre si per altes i gruixudes muralles, les quals envoltaven i protegien la vila El castell d’Alcorassa enllaçava, mitjançant les seves muralles, per llevant amb la Suda i per migdia amb el castell de Gerundella Dues referències documentals donen notícia de la fortalesa d’Alcorassa La primera data de l’any 1102, quan el comte Ermengol V d’Urgell donà el castell d’Alcorassa o el de…

Església situada a ponent del terme municipal, a l’esquerra del camí que anava de Sornian a Rebolhet en l’actualitat l’església de Santa Eugènia ha desaparegut i tan sols existeix una partida dita el “camp del cementiri”, que recorda l’indret on s’assentava El lloc d’Echós és esmentat l’any 1011 en la butlla que el papa Sergi IV atorgà al monestir de Sant Miquel de Cuixà hi consta, entre els béns confirmats a l’esmentada abadia, un alou in Uxones Una escriptura datada l’any 1188 refereix que Hug de Sornià, en professar a la comanda templera del Masdéu Rosselló, li cedí la seva…