Resultats de la cerca

L’any 922 hi ha una referència de la “villa Stagno” i d’un castell Però hi ha una referència a l’església del lloc de molt abans, puix que consta que l’any 882 el bisbe Teuter de Girona donà a la canònica de la seu els delmes de “Sancti Johannis de Stagneolum” Els anys 1118 i 1279 l’església surt esmentada com a parròquia L’església actual, dedicada a Sant Andreu, fou construïda l’any 1704

Es desconeix la situació exacta del despoblat de Torbaví, el qual, segons una referència documental, es trobava prop del torrent de la Femosa, entre Artesa de Lleida i Castelldans, al sector nord-est de la comarca Sembla que aquest indret tingué el seu origen en una antiga explotació islàmica després de la conquesta feudal, el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona assignà la tasca de repoblació d’aquest lloc a un tal Miró de Torbaví, tal com sembla confirmar-ho una referència documental posterior, de l’any 1173 La primera notícia de l’església d’aquest indret data de l’any 1279 tanmateix, és…

Malauradament no s’ha trobat cap notícia històrica que faci referència a l’església de Sant Joan i Sant Miquel de Solans, sufragània de la parròquia de Guils, ni tampoc de la població, abans del segle XV Al final d’aquest segle, com que Solans pertanyia al vescomtat de Castellbò, apareix en el capbreu d’aquest vescomtat del 1493-94 i en el posterior Spill …, redactat al principi del segle XVI, inclòs a la batllia de Guils del primer quarter de Castellbò S’hi especifica que en aquest lloc, habitat per en Rocell i en Bortolà, hi havia tres carlanies, totes elles en mans de membres del llinatge…

Situada dins l’antic terme de Montserrat, en un lloc indeterminat Antigament degué ser un petit monestir de tradició visigòtica, després no en sabem les vicissituds, però es degué convertir en capella eremítica si no desaparegué del tot L’església és esmentada el 933, quan el comte Sunyer donà al monestir de Santa Maria de Ripoll les esglésies de Santa Maria, Sant Iscle, Sant Pere i Sant Martí El 982 apareix en el precepte del rei Lotari, que confirma les possessions de Ripoll Després desapareix d’una manera total, ni tan sols se’n coneix la ubicació una única referència és que es trobava…

Aquesta església, totalment desapareguda, era situada a prop de l’actual masia de Can Barra, tocant a la riera de Sant Quirze, anomenada en altre temps riu Monell Per això se l’havia conegut amb el nom de Sant Pere de “Rio Mulnello” La primera referència escrita que en tenim és de l’any 1076 Més endavant, el 1120, el papa Calixt II en una confirmació de béns a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès fa referència a aquesta església com a sufragània de la de Sant Quirze A la darreria del segle XVII els parroquians de Sant Quirze demanaren llicència al visitador per a utilitzar la pedra de…

Formava part del terme dels Monjos però no es coneix el seu possible emplaçament N’existeix una única referència, l’any 1013

L’església parroquial de Vilobí d’Onyar tenia agregada la capella de Santa Margarida Ja l’any 882 tenim notícia d’una Basílica Villalbino , on es fa referència a la donació de rendes per a establir-hi una comunitat de monjos, però no és pas segur que es tracti d’aquesta església de Sant Esteve La primera referència directa apareix l’any 1064 aquest any és esmentada com a Sancti Stephani de Villa Albini en el testament de Ponç, preceptor de l’església de Girona El 1231 torna a aparèixer en un document segons el qual, Sibilla, esposa de Ramon de Cervera, assignà les rendes que…

L’única menció que tenim d’aquesta església data de l’any 1391, en el llibre de la dècima del bisbat d’Urgell, on, dins del deganat de Cardós, a més de relacionar el capellà de Santa Coloma de Surri, hi figura el capellà de Sant Julià de Surri amb la quantitat de 20 sous Tanmateix, no hi ha constància de cap capella o església amb aquesta advocació al terme de Surri en la visita pastoral del 1575 figura la capella de Sant Miquel, i en la del 1758 consten les capelles de la Verge del Roser i de Sant Joan Baptista en l’actualitat resten encara la capella de Sant Miquel i la de Sant Joan…

El petit poble de la Cirera, al centre del terme de Llorac, és situat a la riba dreta del riu Corb Tot i que és infreqüent, la documentació consigna una menció de la seva església una trentena d’anys abans que el primer esment del castell del lloc, que data del 1174 Així, per una escriptura de l’any 1140 o 1141, hi ha referència que Guillem de Cirera, amb el consentiment del bisbe de Vic, feu donació a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem de l’“ ecclesia de Cireza ” A banda d’aquesta notícia, que evidentment posa de manifest l’origen romànic de l’església de Santa Maria de la Cirera…

L’església de Sant Pere fou erigida prop del nucli de població de Tapioles, a ponent de la vila de Guissona L’indret servà sempre la dependència amb la propera Guissona, tal com s’especifica en la donació comtal a la catedral d’Urgell amb motiu de la seva consagració el 1040 La primera referència a l’església és de l’any 1094, en una afrontado d’una vinya L’any 1097 s’esmenta el camí que va de Tapioles a Sant Pere, església que potser es trobava una mica separada del llogarret La consagració de l’església de Santa Maria de Guissona, efectuada el 15 de setembre de 1098, fa referència a la…