Resultats de la cerca

Fou l’antiga parròquia del poble de Blancafort, avui negat completament per les aigües de l’embassament de Canelles L’església parroquial de Santa Fe havia estat transformada en època moderna i no restava cap vestigi del vell temple romànic que havia pertangut a la jurisdicció de l’abadia de Sant Pere d’Àger La seva dependència d’aquesta institució religiosa queda reflectida clarament a partir del segle XII en aquest sentit, la parròquia de Blancafort apareix mencionada entre els béns confirmats al cenobi d’Àger en les butlles dels anys 1162 i 1179, totes dues expedides pel papa…

L’església parroquial de Sant Pere de Font-rubí fou completament modificada al segle XVIII, i es perdé tot indici de la seva antiga construcció, que devia datar del segle XI Des d’aquest mateix segle Sant Pere de Font-rubí va dependre de la canònica de Solsona Aquesta subjecció és clarament reflectida en les butlles papals d’Urbà II, del 1097, i d’Eugeni III, del 1151 Així mateix, l’església és esmentada en l’acta de dotació i consagració de Santa Maria de Solsona del 1163 Font-rubí formava part del petit grup d’esglésies penedesenques, que controlava la canònica solsonina Al…

L’església parroquial de Sant Pere de Font-rubí fou completament modificada al segle XVIII, i es perdé tot indici de la seva antiga construcció, que devia datar del segle XI Des d’aquest mateix segle Sant Pere de Fontrubí va dependre de la canònica de Solsona Aquesta subjecció és clarament reflectida en les butlles papals d’Urbà II, del 1097, i d’Eugeni III, del 1151 Així mateix, l’església és esmentada en l’acta de dotació i consagració de Santa Maria de Solsona del 1163 Font-rubí formava part del petit grup d’esglésies penedesenques, que controlava la canònica solsonina Al…

L’existència d’aquesta església queda reflectida en un document, datat l’any 945, en què el prevere Ansifred donà a Santa Maria de la Seu l’alou format per les esglésies de Santa Maria i Sant Pere de Kastrovetere , identificat amb Castell-llebre, i que estarien situades en un meandre del riu Segre Hi ha la possibilitat, no documentada arquitectònicament ni arqueològicament, que l’església de Sant Pere fos edificada al pla, al costat del Segre, al peu del rocam on hi ha l’església de Santa Maria, cosa que explicaria la referència en el susdit document de la situació d’aquestes…

A ponent del poble d’Ivorra hi ha el santuari de la Mare de Déu d’Ivorra, que té els seus orígens al segle XI La seva primera referència data de l’any 1076, en què els comtes d’Urgell, Ermengol IV i Llúcia, feren donació de les esglésies d’Ivorra a la canònica de Solsona, especificant que l’església de Santa Maria “ est fons villam ” i que tenia a prop la capella de Sant Protasi D’aquesta manera, doncs Santa Maria d’Ivorra va passar a dependre de Solsona, circumstància ben reflectida en les diferents butlles papals posteriors, que confirmen les possessions de la canònica…

La desapareguda església de Sant Martí de Seguís es devia situar prop de la vila d’Useu El lloc de Seguís constituí una de les primeres possessions del monestir de Gerri, i així apareix en el document datat el 807 de donació per part del prevere Espanell a Sant Vicenç de Gerri, d’aquesta mateixa església i tot el que tenia al terme de Corts i el lloc de Seguese superiore En els documents coneguts com els falsos I i II de Gerri i en la interpolació de l’acta fundacional s’especifica que la donació incloïa l’església i la vila de Sant Martí de Seguís, amb els vilars i les esglésies sufragànies…

L’antiga parròquia de Sant Pere de Llastanosa es troba a l’actual mas de Sant Pere, al límit de ponent del terme i en el camí de Roda a Güel, que segueix la capçalera del barranc de Garbison, afluent per la dreta del de Santa Creu, sota el tossal de les Piles Trobem documentada aquesta església força antigament L’any 988 el prevere Altemir, el seu fundador, invità el bisbe Eimeric a consagrar-la i la dotà amb ornament i llibres litúrgics i diversos béns immobles, cosa que també imitaren altres fidels L’any 1092 el bisbe Ramon Dalmau traspassà a Sant Vicenç de Roda les quartes episcopals de…

La vila de Batea és dalt d’un petit turó de 376 m d’altitud, al sector meridional del terme Aquest castell, avui totalment desaparegut, és mencionat l’any 1153 en l’escriptura de donació del castell de Miravet feta pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona als templers segons es consigna en aquest document, la fortalesa de Batea restava inclosa dins l’ampli terme del castell de Miravet L’àrea de Batea i tots els nuclis propers fou molt de temps oblidada pels templers en la tasca de colonització això va permetre una acció d’Alfons I, en contradicció amb la donació inicial del 1153 Així, l’…

Foli 71v, en el qual hi ha una lletra capital “D”, dibuixada en vermell i amb una acusada simplicitat de traç Museu Episcopal de Vic Manuscrit conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 99 de 136 folis, les mides del qual són 18,5×13 cm, escrit en lletra semigòtica i amb tinta vermella i negra El còdex pertangué a l’església de Vic, com consta a l’ofici del Diumenge de Rams, en el qual hom parla del trasllat que es feia de la processó capitular a l’església de Santa Maria, més coneguda amb el nom de “La Rodona” * A l’inventari del segle XIV, hom parla de collectaris petits antichs altro…

L’origen medieval de Torredembarra s’aprecia en l’agregat de Clarà, un petit nucli poblacional que s’alça en un pujol prop de la vila Per a entendre bé la seva gènesi cal fer referència a una escriptura de l’any 1057, per la qual els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis cediren en favor de Guitard, Prolionisc i Ollomar la quadra de Clarà, amb l’obligació de bastir-hi una torre i una fortalesa a la part més baixa del terme En aquesta concessió es feia la diferència entre una part cedida en alou i una altra en feu Aquesta darrera part, la més rica agrícolament, hauria donat lloc a…