Resultats de la cerca

La notícia més antiga sobre l’església de Sant Martí de Sales apareix a la donació que féu Arnau de Sales de la part dels delmes que li corresponia d’aquesta església a la capella de Santa Maria Magdalena de Montpalau, que ell mateix havia fundat i construït Tanmateix, aquest document, del qual F Monsalvatje publicà un resum, planteja problemes de datació malgrat tot, ha d’ésser anterior al desembre del 1216, moment en què Arnau de Sales ja havia mort Un segle més tard, concretament el 1324, Ponç de Rocabertí reté homenatge al bisbe de Girona en canvi dels delmes de diferents…

No sabem de cap vestigi que permeti localitzar-ne la ubicació Després de la invasió sarraïna, el comte Guifré el Pelós emprengué la recuperació i el repoblament de Catalunya, a tramuntana dels comtats d’Urgell i de Cerdanya Cap a l’any 875 reorganitzà la vall de Lord, que, segons diu Villanueva, s’estenia des del veïnatge de Cardona fins al coll de Tuixén i des de Canalda fins al torrent d’Agrevolet Posteriorment, l’any 1068, el comte Ermengol d’Urgell, dit també Ermengol de Gerb, atorgà als habitants d’aquesta zona una carta de privilegi i franquesa, alhora que els confirmà les cartes…

Generalment es considera que la primera referència a aquesta església, actual parròquia de Vinyols, és del 1246, en què Pere d’Albalat, arquebisbe de Tarragona i senyor del lloc, atorgà carta de franqueses als habitants de Vinyols D’aquest document en tenim notícia gràcies a un breu resum que en feu el canonge J Blanch al segle XVII Segons J Blanch, entre les concessions atorgades, hi havia la que els “habitants y naturals de Vinyols, que aleshores se anave poblant y avien de anar los dies de festa a ohir missa a la Iglesia del terme dels Archs, que puguessen fer una iglesia en…

Dos plafons de fusta calada —segons una fotografia del 1907— semblants als plafons laterals del banc de Sant Climent de Taüll, conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya Arxiu Mas A l’Institut Amatller d’Art Hispànic de Barcelona, ja fa uns anys, vaig descobrir que una fotografia clixé núm MB-2 054 del 1907 era documentada com el banc de Taüll exactament deia “Museo de Arte de Cataluña Banco de Tahull” La fotografia és la que reproduïm acompanyant aquest article Es tracta de dos plafons de fusta calada articulats a uns muntants semblants als del banc procedent de Durro estudiat també en…

Situació Aspecte que ofereix avui dia l’indret on era emplaçat aquest vilatge des del camp on s’obren les sitges ECSA-JI Rodríguez Les restes de l’antic vilatge de Margalef són situades al cim d’un replà aturonat, dit la Pleta Vella, al costat de la carretera de Torregrossa a Puigverd, a la seva cruïlla amb la carretera N-240 de Lleida a Tarragona Mapa 32-15 388 Situació 31TCG137048 A uns 10 km de Lleida per la carretera N-240 s’arriba a un encreuament vora una gran masia cap al sud surt la carretera LV-7022, que porta a Puigverd de Lleida, la qual cal seguir uns 200 m solament, ja que a l’…

Aquest castell presideix el poble de les Pallargues La primera referència d’aquesta fortalesa es remunta al 1040, quan en la segona consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell es confirma la possessió per part de l’església d’Urgell del castell de Guissona, dins el terme del qual hi havia, entre d’altres, el castellum Espalargi Diversos documents del segle XI esmenten el castell de les Pallargues L’any 1061 Bernat, bisbe d’Urgell, donà a la canònica de Solsona i als seus canonges els alous que tenia al terme del castell de les Pallargues, a diversos llocs El 1315 era senyor de les…

Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 27 és un còdex d’escriptura carolina tinta i vermell, integrat per 237 folis i de mides notables 48 x 35 cm Porta el número II de l’ordre de Villanueva i és un manuscrit de la Catedral de Vic Inventariat amb el número 7521 * Segons Gudiol és producte del segle XI i possiblement una creació ausetana, perquè figurà des d’antic a la biblioteca capitular de Vic * Homiliae Sancti Augustini… que Eduard Junyent situava en el primer terç del segle XI, encara que sense donar el número de catàleg * , i que són la base d’una illustració recollida en les capitals…

Una anàlisi de l’estructura de la vila de Ripoll, que s’estén a ponent del monestir, fa pensar que el seu origen podia ésser semblant al de la vila de Sant Joan de les Abadesses i podia correspondre a una implantació urbana traçada a partir de la definició d’una trama de carrers i parcellació de les illes resultants a base de solars i traçat viari Dissortadament no s’ha conservat cap carta de poblament ni cap resum documental o notícia que permeti assegurar-ho Les notícies més antigues que coneixem fins ara de l’existència d’una vila o grup de gent són de l’any 1131 En aquest…

Situació Petita església romànica molt modificada en la part superior i avui convertida en magatzem d’una casa de pagès J Moner El veïnat de Perles és just a l’extrem meridional de l’extens terme municipal de Vilademuls Pertany a la parròquia de Vilafreser, població de la qual dista poc més d’1 km en línia recta, i és emplaçat a la vall del Farga, a poca distància del marge esquerre d’aquest rierol Mapa L39-12296 Situació 31TDG895587 Cal agafar el camí asfaltat que surt de Vilafreser i que, després de descriure una àmplia giragonsa i passar pel costat de la Torre de Vilafreser, arriba al…

Situació Detall d’un dels vuit enterraments de pedres irregulars i lloses de pissarra excavats en aquest jaciment Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya - LI Pallejà Aquesta necròpoli es troba al mas de Barenys, a la partida de la Clota, al nord del poble de Riudoms Mapa 33-18472 Situació 31TCF366568 Per a arribar a Riudoms cal prendre a Reus la carretera local T-314 i agafar un trencall a mà dreta que mena al poble Necròpoli Al principi de setembre del 1982, fruit de l’anivellament d’uns terrenys del mas de Barenys, es van documentar una sèrie de restes arqueològiques que es…