Necròpoli del mas de Barenys (Riudoms)

Situació

Aquesta necròpoli es troba al mas de Barenys, a la partida de la Clota, al nord del poble de Riudoms.

Mapa: 33-18(472). Situació: 31TCF366568.

Per a arribar a Riudoms cal prendre a Reus la carretera local T-314 i agafar un trencall a mà dreta que mena al poble.

Necròpoli

Al principi de setembre del 1982, fruit de l’anivellament d’uns terrenys del mas de Barenys, es van documentar una sèrie de restes arqueològiques que es podien relacionar amb una necròpoli de cistes de llosa. A causa d’aquesta troballa el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va endegar una excavació d’urgència. Es van documentar diferents tombes de caixa de lloses de forma rectangular, amb el cadàver sobre el sòl natural i el crani de cara a sol ixent, és a dir, a l’est, encara que en quatre tombes l’estat de l’esquelet no va permetre observar clarament la seva orientació. Majoritàriament els enterraments s’havien realitzat amb lloses de pissarra, excepte dues que aprofitaven fragments d’un dolium i bocins d’un opus testaceum. En una tomba (tomba 6) s’aprofitaven materials ceràmics constructius romans, i en una altra tomba (la núm. 8) hi havia restes de fauna i ceràmica de cuina.

Sis de les tombes es van construir amb pedres irregulars i lloses de pissarra. Les lloses cobrien la tomba, i els pedrots irregulars i alguna llosa feien de costats, capçalera i peus. La tomba 6, com hem dit, era formada per rajoles quadrades i rectangulars i una altra era excavada a la terra verge i s’assenyalava mitjançant una rajola quadrada a la capçalera i una altra als peus. A la tomba 8 es van diferenciar tres estrats, i en destacava el segon (II), que era una bossa de terra cendrosa amb ceràmica i ossos. Aparegué un anell de bronze molt malmès i un fragment de sivella de bronze a la tomba 2. Es documentà ceràmica tosca amb desgreixant blanc amb traces d’haver sofert el contacte directe del foc, algun fragment d’àmfora tarragonesa d’època romana. A la tomba 8 es va trobar un tros d’àmfora romana (llavi) i dos fragments de ceràmica pintada romana.

En resum, les mesures i característiques de les tombes són:

• Tomba 1: 0,80 × 0,80 m. Restes de nen de 5 anys.
• Tomba 2: 1,09 × 0,90 m. Dona jove.
• Tomba 3: 1,28 × 0,74 m. Dona adulta.
• Tomba 4: 0,90 × 0,56 m. Ossos fragmentats.
• Tomba 5: 2,06 × 0,94 m. Pocs ossos, força malmesos.
• Tomba 6: 1,80 × 0,90 m. Home madur o senil. Tomba de rajoles.
• Tomba 7: 1,08 × 0,90 m. Esquelet molt malmès.
• Tomba 8: 2,00 × 0,70 m. Home de 42/55 anys.

Aquestes dades antropològiques procedeixen del corresponent estudi preliminar que realitzà el Dr. Domènec Campillo. Semblava detectar-se en alguns esquelets una forta poliartrosi dels individus, que en els dos mascles es relacionava amb l’activitat agrícola. Lluïsa Pallejà data la necròpoli entre els segles VI i VII (Pallejà, 1984, pàg. 18 i segs.).

Per la nostra part, a l’hora d’establir una datació d’aquesta necròpoli, pensem que cal tenir en compte que es troba en un context arqueològic romà o romà tardà i que, per tant, podria considerar-se en principi com una necròpoli dels segles VI i VII, com suposa Lluïsa Pallejà. Amb tot, caldria contemplar també la possibilitat que es tractés d’una necròpoli medieval, que enllaçaria perfectament amb un precedent romà tardà, de manera que o bé s’hauria reaprofitat un espai funerari anterior o bé s’hauria produït una veritable continuïtat en l’hàbitat des d’època romana tardana a altmedieval, enllaçant amb l’atribució cronològica proposada per Jaume Massó (Massó, 1984). En el cas de la necròpoli de Mas de Barenys ens trobem davant d’enterraments sense cap relació amb esglésies, anteriors a la implantació de les parròquies al Camp i, per tant, del feudalisme (Riu, 1991, pàgs. 265-272). Potser es tractava de petits grups que vivien en una zona d’influència andalusina, d’aprisiadors de territoris considerats “terra de ningú” o de població que restà a l’indret ininterrompudament des del Baix Imperi romà a l’edat mitjana.

Bibliografia

• Vilaseca - Prunera, 1966, fase. 93–96, pàgs. 25-46
• Pallejà, 1982, pàg. 14; 1984 pàg. 18 i segs.
• Massó, 1984
• Riu i Barrera, 1991, pàgs. 265–272.