Resultats de la cerca

La capella de Sant Donat, situada al nord del poble de Granyanella, fora del seu clos, és coneguda a través de la documentació tardana No obstant això, ja devia existir en època romànica Des del 1353 tenim notícies directes d’aquesta església Aquell any, Tomàs Peregrí de Cervera vengué a Ramon Gasol unes vinyes i una devesa que tenia a Granyanella, prop de la “casa de Sent Donat lo Vell”

L’església de Sant Pere, dins la parròquia de Sant Climent de l’Espunyola, no conserva cap element arquitectònic de la seva construcció romànica Situada al comtat de Berga i dins el terme del castell de l’Espunyola, fou sempre sufragània de Sant Climent La primera notícia documental de l’església és de l’any 1112, que surt esmentada com un dels límits d’una donació feta per un particular a Santa Maria de Solsona De meridie terminis de sent Pere de Esglesiola L’any 1314 el cavaller R de Cespunyola, senyor del castell de l’Espunyola va vendre al seu oncle Ramon de Sant Serni, la…

No és coneixen notícies històriques directes sobre aquesta antiga parròquia Molt probablement aquesta església gaudí d’una afecció especial car donà nom a la vall de Manyanet, capçalera del riu de Bellera, coneguda d’antic com a vall de Sant Pere En formaven part els llogarets de Buira, Castellvell de Bellera, Avellanos, Castellnou d’Avellanos, Vilancòs, i el mateix Manyanet D’altra banda, el topònim Manyanet prové del llatí Medianetu que significa justament “línia on és posa un molió” Per tant, podem identificar-la també amb Sancti Petri de Nubibus 1 488 m d’altitud, límit tradicional del…

Fins al 1801 la Vall d’Aran va pertànyer a la diòcesi de Sent Bertrand de Comenge i fins el 23 de febrer de 1803 no fou adjudicada al bisbe de la Seu d’Urgell, com a compensació de la pèrdua de mitja Cerdanya, soferta per aquesta diòcesi amb motiu de la Revolució Francesa i del concordat de Pius VII del juliol de 1801 pactat amb Napoleó Els arxius de la diòcesi de Sent Bertrand, ara conservats als Archives Departamentales de l’Haute Garonne, de Tolosa de Llenguadoc, segons una recerca o enquesta efectuada recentment per Josèp M Boya i Busquets, no conserven documents anteriors al 1284…

Tot i que el topònim Llierca apareix esmentat en la donació que feu Bernat de Besalú de l’alou de Tapioles, situat a Montagut, al monestir benedictí de Sant Pere de Besalú, com a afrontació, i amb la grafia “ Lizercha ”, l’any 1004, cal esperar fins a l’any 1169 per trobar documentada l’església de Sant Jaume de Llierca, que fou coneguda durant tota l’edat mitjana com Sant Jaume de Poliger En aquesta darrera data, l’església de “ Sancti Jacobi de Poliger ” fou confirmada com a possessió del monestir de Sant Pere de Camprodon en l’acta de consagració de l’església El monestir de Camprodon…

Aquest castell podria correspondre al Feran Mistata que s’esmenta l’any 1056 prop de la quadra de l’Arboçar Tanmateix, la primera referència del castellés de l’any 1141, data en la qual Estefania llegà a la seu de Barcelona un mas i les seves pertinences, situat al territori del Penedès, al terme del castell de Ferran i al lloc anomenat Puig-roig D’aquest mateix any hi ha una concòrdia signada entre Albert i Ponç, germans, sobre el mateix mas Puig-roig del terme de Ferran Al segle XII el domini del castell pertanyia a la família Cervelló L’any 1150 Guerau Alemany de Cervelló va donar com a…

En un instrument del 1067 que fixa els límíts del castell de Pontons ja s’anomena el castell deFoix Tanmateix, els senyors del castell són desconeguts fins al segle XII El 1161, en la venda d’una torre i unes propietats situades a Valldossera, hi ha la firma de Bernat Marcús, conegut burgès barceloní, el qual probablement era el propietari del castell El 1172, en testar, Guillem de Bell-lloc s’expressa senyor del castell deFoix, Font-rubí i Subirats En realitat el que tenia aquest personatge era la…

Situació Exterior d’aquesta església, on destaca el cos de l’absis preromànic carrat ECSA - A Roura Aquesta església és situada en un turó que domina el poble d’Estagell des de l’est, a la riba dreta de l’Aglí Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 46’ 30” N - Long 2° 41’ 59,4” E Estagell, al límit nord-oest del Rosselló, és a 23 km de Perpinyà per la D-117 Història Poques són les notícies històriques sobre aquesta església, esmentada per primera vegada vers l’any 1100 “ ecclesia Sancti Vicentii de Stagello ” Posteriorment, l’any 1401 hi ha notícia de la venda d’un camp d’oliveres dins el terme de l’…

El monestir de Sant Pere de Vellanega, del qual no es coneixen vestigis arquitectònics, és un dels monestirs que existien al Pallars al segle X i que aviat van decaure, o es van posar en l’òrbita de cases més poderoses L’esment més antic que coneixem d’aquest monestir data de l’any 969, quan el seu abat Sal la presentà davant els comtes de Pallars, Ramon, Borrell i Sunyer, per reclamar pel robatori d’unes vaques del monestir La vida en aquest moment ja devia ésser força migrada, perquè set anys després, l’any 976, els mateixos comtes feien donació del monestir, sense abat, a l’abadia de Sant…

Aquest temple, parròquia del poble de Castelldans, fou l’església més important de les Garrigues a l’edat mitjana Castelldans, a causa de la seva situació, fou durant aquest període un nucli estratègic de primer ordre L’indret és documentat des del 1033, quan encara era a mans musulmanes Les fonts llatines associen Castelldans amb un terme castral molt extens, que degué quedar reduït després de la conquesta, segurament per la pèrdua progressiva de territori a mans dels feudals durant el període andalusí No obstant això, continuà sent molt extens i integrà altres nuclis, castells…