Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
Necròpoli propera a Castellnou d’Ossó (Ossó de Sió)
Art romànic
Situació Detall de l’enterrament més oriental d’aquesta necròpoli, el més ben conservat del conjunt ECSA-J Bolòs Aquesta necròpoli és situada davant de Castellnou d’Ossó, damunt d’unes roques que s’alcen a l’altra banda del riu Sió Des d’aquestes penyes, envoltades de camps, s’albira la població de Castellnou d’Ossó i el curs del riu Mapa 33-14 360 Situació 31TCG455259 Hi podem arribar des de Castellnou d’Ossó, si agafem la carretera que va a Montfalcó d’Agramunt Poc després, un cop a dalt del marge esquerre del Sió, hem de prendre un camí carreter, a mà dreta, que ens porta a les roques on s…
Santa Maria de Capellades
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Claramunt, al lloc de Capellades, el qual aviat se separà del castell i formà una quadra autònoma sota el domini del monestir de Sant Cugat del Vallès Inicialment només degué tenir consideració de capella o sufragània, i més tard adquirí la condició de parròquia, que és la que té en l’actualitat Depengué del monestir de Sant Cugat del Vallès segurament per donació dels senyors del castell de Claramunt Les primeres notícies del castell de Claramunt corresponen a la butlla que l’any 978 dirigí el papa Benet VII al bisbe Fruià de…
Els bisbes de Tortosa anteriors al 1300
Art romànic
Ursus 516 Assistí al concili de la Tarraconense de l’any 516, on signà en sisè lloc Asellus 540 Consta la seva signatura en darrer lloc a les actes del concili de Barcelona de l’any esmentat Sembla que era el bisbe nomenat més recentment Maurili 546 Participà en el concili de Lleida de l’any 546 La seva signatura figura a les actes en sisè lloc Julià 580, 589 Va ser desterrat pel rei Leovigild en no voler acceptar l’arrianisme Després de la conversió de Recared, va tornar a exercir de bisbe, juntament amb Froïscle Participà, l’any 589, en el III concili de Toledo Froïscle 580, 589 Fou el…
Santa Maria de Seva
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, molt modificada l’edifici original constava d’una nau simple rematada vers llevant per una capçalera un absis tres absis G Orriols L’església parroquial de Seva és l’església consagrada a Santa Maria, situada al bell mig del casc antic del poble, al lloc on els segles XIII i XIV hi hagué una sagrera fortificada voltada de murs i amb portals Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 40,2 —y 32,4 31 tdg 402324 El poble de Seva es troba a 5 km de Tona, vers…
Sant Climent d’Urús
Art romànic
Aquesta església és la parròquia d’Urús, que apareix esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document datat l’any 819, però que s’ha de considerar del final del segle X Urús, amb la seva església, va ser possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà Aquesta vinculació té el seu origen en els llegats que el comte Sunifred II de Cerdanya va fer a dit monestir en el seu testament de l’any 965, entre els quals figurava l’alou d’Urús Es tractava d’un gran domini muntanyenc de boscos i pastures com el que el mateix Sunifred donà a Sant Martí del…
Acta del sínode de Toluges, convocat pel bisbe Oliba en representació del bisbe d’Elna, en què es confirma la Pau i Treva
Art romànic
Data 16 de maig de 1027 "Anno dominicae Incarnationis XXVII post millesimum, XVII kalendas ioni, convenint Òliba pontífex Osonencs, ad visem Pernejaria Alenessis episcopi, tune temporis in transmarinis partibus peregrini, una cum Idalchero sanctae Helenensis ecclesiae arcipresbitero, et Gaucelino archidiacono, et Ellemaro sacriscrinio et choratile Gauzberto, et caeteris praefatae Sedis canonicis, coetuque sacrorum ducum, caterva quoque fidelium, non solum virorum, sed etiam feminarum, convenerunt in comitatu Rossilionense, in prato Tuluies Quo cum convenissent, primo rogantes Domini…
Hospital Vell de Santa Tecla (Tarragona)
Art romànic
Situació Antic hospital de la seu, davant del mur meridional de la catedral, recentment restaurat i rehabilitat com a seu del Consell Comarcal del Tarragonès ECSA - J Ramos L’antic hospital de Santa Tecla és situat al carrer de les Coques, davant per davant del mur del costat meridional de la catedral Recentment rehabilitat, és avui dia seu del Consell Comarcal del Tarragonès JJMB Mapa 34-18473 Situació 31TCF535534 Història La fundació d’aquest antic hospital data de l’any 1171, quan l’arquebisbe Hug de Cervelló 1163-71 va llegar, en el seu testament, entre d’altres moltes deixes, la…
Castell de Sant Mateu de Bages
Art romànic
Situació Mur situat dintre el clos casteller i allargassat en sentit nord-sud F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes del castell són situades al cimal d’un turó, totalment emboscat i de capçada planera, que es dreça al costat de la carretera de Callús a Sant Mateu, i sota el qual s’arredossen la masia de les Planes i l’església de Sant Miquel, en una contrada estesa a la banda sud-oriental del terme Long 1°44’34” -Lat 41°48’06” Per anar-hi cal agafar la carretera de Manresa a Cardona Poc després d’haver travessat la població de Callús, cal desviar-se, a mà esquerra, per tal de seguir la carretera…
Mare de Déu de les Alegries (Lloret de Mar)
Art romànic
Situació Campanar romànic, molt restaurat, de l’esqlésia parroquial primitiva del terme de Lloret J Recarens L’església és situada al punt quilomètric 11,25 de la carretera GE-680, de Vidreres a Lloret de Mar Mapa L39-14366 Situació 31TDG859186 JRR Història L’església de la Mare de Déu de les Alegries o Sant Romà de Lloret correspon a una de les dues que són documentades l’any 1079 —l’altra era la de Sant Joan—, en ésser consagrada pel bisbe de Girona Guillem Guifred de Cerdanya En estendre’s la vila de Lloret cap a la zona litoral, l’església anava quedant cada cop més apartada A causa d’…
L’Assumpció de Gandesa
Art romànic
Situació Angle nord-est de l’església, amb l’antic absis poligonal mutilat i la porta d’entrada oberta en un cos sobresortint ECSA - J Colomé L’església parroquial de Gandesa, dedicada a l’Assumpció de Santa Maria, és al centre de la població Mapa 31-18 470 Situació 31TBF848479 A la vila de Gandesa s’arriba per la carretera N-420 que de Reus es dirigeix vers Calaceit i Alcanyís, tot passant per Falset i Móra d’Ebre JAA-MLIR Història El lloc de Gandesa constituïa ja un centre de poblament important sota el domini andalusí, i ja tenia un castell propi Aquest fou donat l’any 1153 pel comte de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina