Resultats de la cerca

Ara com ara no es coneix el lloc exacte d’assentament d’aquesta torre, la qual ha donat nom a una partida del terme de Millà Cogul, anomenat també en la documentació vila de Pòrtol o de Nor, fou un petit llogaret força documentat des del segle XI que esdevingué patrimoni de Sant Pere d’Àger Per primer cop, ens apareix referenciat en la dotació de l’abadia d’Àger del 1057 que feren els seus fundadors Arnau Mir de Tost i Arsenda Dins el seu terme, el monestir d’Àger rebé terres i el delme El 1082 apareix documentada la torre de Cogul, quan Arnau Odegar llegà en testament la dita torre al seu…

Aquesta església apareix esmentada en un document de l’any 987 Es tracta d’una escriptura mossàrab que fa menció d’un judici que tingueren els homes del castell d’Aguilaniu amb els de Jusseu a causa de la possessió d’un terç d’un pou saliner el jurament, ordre del prevere Fortuny, va ser fet pels homes d’Aguilaniu “ in domum Sancti Sebastiani martyris Christi ”, de la qual casa el document no esmenta la localització

L’església de Sant Jaume experimentà la influència de la parròquia de Santa Eulàlia Sacosta, de Girona, tal com consta en un document de l’any 1148 “par Sancti Jacobo de Campodorano sive Sancte Eulalie de ça Costa” D’aquesta església ja era sufragània l’any 1182 i sembla que continuà essentho fins al primer terç del segle XIX A Campdorà l’any 1378 hi havia 19 focs, 5 dels quals eren de l’església L’any 1698 es comptava entre els llocs reials i era batllia forana de Girona L’edifici fou modificat al segle XVIII, tal com consta en la llegenda que figura a la porta actual del 1760

Tot i la manca de referències documentals, la seva història s’associa a la del veí castell de Toralla, que des del segle XII és troba en mans de la família homònima, feudatària dels comtes de Pallars L’any 1163 el cavaller Alamany de Toralla, penedit pels danys que havia infringit a l’església de Santa Maria d’Organyà, li féu donació de tot l’honor que posseïa “ in kastrum de Torallola ” Al primer terç del segle XVII Torallola consta, al costat de Toralla, Serradell i altres, com un domini de Lluís de Toralla, dins la sots-vegueria de Pallars L’any 1831 n’era titular la família…

Les primeres notícies sobre aquest castell daten del final del segle XII El 1176 els comtes de Pallars Sobirà Artau IV i Guillema establiren un conveni amb Pere i Bernat de Jou sobre un terç de la vila Poc temps després, el 1182, els comtes arribaren a una concòrdia amb Bernat de Torena, amb qui tenien algunes diferències per la potestat i els drets d’alguns castells, i van reconèixer a Bernat el castell de Jou com a part de la seva honor i els seus dominis Des del 1228 figura entre els castells de la Vall d’Àneu, la potestat dels quals pertanyia a la comtessa Guillema II de…

Tot i que probablement aquesta casa senyorial ja existia de ben antic, no se’n té cap notícia fins al segle XIII, quan n’eren els propietaris la família Campsentelles Al segle XIV el casal passà a la nissaga dels Sentmenat, fins que l’any 1432 Jofre de Sentmenat, senyor de Campsentelles, vengué la domus a la cartoixa de Montalegre pel preu de 1 231 lliures, incloent-hi diversos censos i rendes entre els quals hi havia el terç del delme de la parròquia de Sant Fost Sembla que el casal de Campsentelles era situat a la zona de la Conreria, dins el terme parroquial de Sant Fost, i…

Aquesta església, la construcció de la qual s’hauria de situar entre la darreria del segle XII i l’inici del XIII, es troba a l’actual plaça del Rei actualment, de la seva fàbrica romànica no conserva cap vestigi, car l’edifici fou totalment remodelat al darrer terç del segle XVI i avui dia és la seu de la congregació de la Puríssima Sang De la seva antiguitat, n’ha restat testimoni en una sentència datada el 1214 arran d’un plet mantingut entre l’arquebisbe Ramon de Rocabertí i la ciutat de Tarragona en l’esmentada sentència es manà que el clergat de la catedral, per tal d’…

El poble d’Aguilaniu és encimbellat a la solana d’un esperó de la serra de la Carrodella Del castell, que presidia la població, resten en l’actualitat escassos vestigis Una de les primeres mencions documentals d’aquesta fortalesa data de l’any 987 es tracta d’una escriptura mossàrab que fa esment d’un judici que tingueren els homes del kastro Aquilanido amb els de Jusseu a causa de la propietat d’un terç d’un pou saliner Molt probablement, el castell d’Aguilaniu fou conquerit vers l’any 1080, poc abans de la conquesta de Graus de fet, ja l’any 1085 el rei Sanç Ramírez concedí en…

El lloc de Bellcaire fou reconquerit per Ermengol IV d’Urgell vers el 1091 Aquest any el comte lliurà l’indret als monjos de Sant Serni de Tavèrnoles, amb l’obligació de refer-ne la torre, repoblar-lo i edificar-hi una església sota l’advocació de santa Maria i de sant Sadurní Amb tot, la inseguretat del lloc i els veïnatges de Lleida i Balaguer islàmics, féu que la repoblació definitiva i estable, i possiblement la construcció de l’església, no es fes fins al segon terç del segle XII D’aquesta església de Santa Maria tan sols sabem que l’any 1171 era sufragània del temple…

Situació Era situada, juntament amb l’antic casal de Can Peixau, a Llefià, dalt d’un petit turó, entre la riera de Sant Jeroni i el torrent d’en Valls, 200 m més amunt de la carretera general, entre els actuals carrers de Miquel Servet, Galileu, Font i Escolà, i Baldomer Solà Història La torre de Can Peixau disposava d’una capella dedicada a sant Salvador La primera documentació que tenim de la capella és del 1125, quan Ermessenda de Badalona i els seus fills feren una promesa sobre unes oliveres en alou de Sant Salvador de la Capella Això no obstant, Cuyàs sosté que, per alguns vestigis que…