Situació
Era situada, juntament amb l’antic casal de Can Peixau, a Llefià, dalt d’un petit turó, entre la riera de Sant Jeroni i el torrent d’en Valls, 200 m més amunt de la carretera general, entre els actuals carrers de Miquel Servet, Galileu, Font i Escolà, i Baldomer Solà.
Història
La torre de Can Peixau disposava d’una capella dedicada a sant Salvador. La primera documentació que tenim de la capella és del 1125, quan Ermessenda de Badalona i els seus fills feren una promesa sobre unes oliveres en alou de Sant Salvador de la Capella. Això no obstant, Cuyàs sosté que, per alguns vestigis que se’n conserven, ha de tractar-se d’un edifici del segle X o del principi del segle XI. Font i Cussó insinua la possibilitat que la capella sigui del segle VI.
Els senyors de Can Peixau foren els grans protectors de l’església. Saurina de la Torre de Badalona, senyora del lloc, en fer testament el 1244, va deixar a Sant Salvador 20 sous per a una casulla. El delme i la primícia de l’alou de Peixau eren rebuts pel rector de Badalona i, a canvi, aquest tenia l’obligació de dir tres misses setmanals a Sant Salvador.
Amb les reconstruccions i les ampliacions que es feren a Can Peixau a partir del segle XIV la capella de Sant Salvador fou enderrocada i les seves restes quedaren soterrades per les noves construccions.
En les excavacions que es van practicar a mitjan segle actual, van aparèixer una sèrie d’estructures de l’antic temple. En concret, es van descobrir 11, 50 m del mur lateral i 4 m de l’absis semicircular que el tancava. Els fonaments s’assentaven sobre un estrat romà. Les parets eren fetes de pedra i calç i tenien un gruix de 70 cm. El paviment de la capella era de maons posats sobre una capa de calç sense sorra, sota la qual hi havia un estrat de 75 cm de potència de pedra lligada amb morter, que arribava a la terra verge. Els materials de construcció eren aprofitats de les antigues edificacions romanes. Al N de la capella hi havia el cementiri en el qual, al final del segle passat o a l’inici del segle XX, es descobriren diversos enterraments, alt-medievals, avui desapareguts, i, al seu voltant també es detectaren un conjunt de sitges.
Lamentablement, avui les restes són desaparegudes i, de les excavacions, no estratigràfiques i sectorials, que s’hi feren, només en resta la maqueta. Però, pel que es pot deduir de la seva planta, es podria tractar d’un edifici paleocristià amb similituds amb la basílica d’Empúries, amb la de la vil·la Fortunatus de Fraga, i amb les de Sant Peretó de Son Bou de les Balears.
Capitells
Capitell conservat al Museu de Badalona, amb relleus d’elements vegetals.
ECSA - Rambol
Dos dels capitells procedents de l’església i conservats al Museu de Badalona, decorats amb elements de tipus vegetal.
ECSA - Rambol
Dels quatre capitells que es guarden al museu de Badalona procedents de Can Peixau, un no és més que un acabament de fust, que en la seva part superior pren una lleugera forma troncopiramidal invertida, molt tosca. Fa, en conjunt, 27 × 12, 5 × 12 cm. Els altres tres tenen decoració geomètrica i vegetal molt esquemàtica, però que permet observarhi una certa inspiració en capitells de tipus corinti.
L’un té forma troncocònica. Fa 25 × 22 × 22 cm. A la base s’insinua un astràgal, i el cos és format per tres arcs fets amb una doble incisió que decora els angles, mentre que el quart angle presenta una fulla d’acant molt esquematitzada; entre la decoració dels angles, a les cares planes del capitell, s’intercalen quatre arcs que s’estrenyen per la base i que no atenyen la part superior del capitell, sinó que hi deixen espai per a una mena de guardapols que insinua un àbac en tres cares.
Els altres dos capitells són similars entre si. No tenen astràgal. El terç inferior és simplement un segment de fust de columna, el terç central és totalment ocupat per quatre fulles d’acant fetes amb incisions molt esquemàtiques i el terç superior és format, en un dels casos, per una mena d’àbac paral·lelepipèdic amb una decoració geomètrica incisa molt simple; en l’altre capitell, el terç superior ostenta una decoració vegetal, que podria representar un segon nivell de fulles d’acant, rematada per un àbac rectilini.
El cos del primer d’aquests dos capitells, sense comptar-hi el fust de la columna, fa 26 × 28 × 28 cm, i el del segon fa 29 × 28 × 28 cm.
Imposta
Imposta conservada al Museu de Badalona, amb relleus d’elements vegetals.
ECSA - Rambol
El museu conserva també una imposta procedent del mateix lloc, formada per un fragment de pedra paral·lelepipèdica, de 27 × 27 × 10 cm, esculpit per una de les seves cares estretes amb una decoració de pàmpols de vinya units per una tija ondulant, seguint un motiu molt clàssic des d’època baix-imperial.
Sembla que els capitells i la imposta estan relacionats entre si i pertanyen a una mateixa època de l’edifici.
Encara que no gaire abundants, hem trobat semblances decoratives, morfològiques i tècniques entre els capitells i la imposta de Can Peixau, i elements arquitectònics de diversos indrets de Catalunya, cosa que permet datar els capitells badalonins pels volts del segle X o, com a màxim, de la primera meitat del segle XI. En aquest sentit, es poden esmentar alguns capitells del claustre i de la seu de Manresa, de la seu de Barcelona, de l’església de Sant Pere de les Puelles, del claustre de Manlleu, del de Sant Sebastià dels Gorgs, un del museu de Vic, etc., i les impostes de Sant Pere de les Puelles i de la seu romànica de Barcelona (aquesta darrera, al Museu d’Història de la Ciutat).
Cal, però, no descartar una data anterior, molt difícil de determinar per manca de paral·lels, per als elements de Can Peixau, atès el probable origen paleocristià de l’església de la casa.
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Cuyàs, 1948, pàgs. 242-249
- Cuyàs, 1978, vol. IV, pàgs. 98-99
Bibliografia sobre la imposta
- Puig i Cadafalch, Falguera, Goday, 1909-1918, vol. II, pàg. 541
- Barral, 1981, pàgs. 116-117
- Dalmases - José i Pitarch, 1986, vol. I, pàgs. 39, 155 i 205