Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Sant Julià i Santa Basilissa del Soler
Art romànic
Església parroquial de la població, esmentada des de l’any 959 Fou enterament reconstruïda a partir del 1554, com ho testifica una inscripció de la façana occidental A partir dels anys 1223-26 passà, amb el lloc i el castell, a ser dependència directa de l’església d’Elna Les ruïnes de l’antiga església es drecen entre l’església parroquial actual —construïda com hem dit al segle XVI— i el cementiri
Castell de Coscó (Oliola)
Art romànic
L’antic terme de Coscó, que ara forma part del municipi d’Oliola, s’estén pel vessant meridional de la serra de Montclar, mirant la vall del Sió La primera menció documental d’un kastrum Choscolio data de l’any 1054, quan un grup de sis persones, que es deien hereus del castell, litigaven amb els seus veïns del castell de Cabanabona els límits de la seva demarcació L’any 1077, tres canonges que representaven el capítol de Santa Maria d’Urgell discutien amb Ponç Duran i els seus consanguinis la possessió dels castells anomenats Coscoll superior i Coscoll inferior El domini eminent restà per a…
Castell de Creixell
Art romànic
Per coherència geogràfica, s’ha pretès que el territori d’ Ullastrello , donat en propi alou l’any 1060 pels comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis a Bernat Amat de Claramunt i a la seva muller Arsenda, correspon al lloc de Creixell tanmateix, el lloc de Crexel surt ja esmentat en un document datat també el 1060 La majoria d’autors, començant per J M Font i Rius, que seguint E Hinojosa, J Mas i S Puig, publica la carta de població donada el 20 de març de 1190 pel bisbe de Barcelona Ramon de Castellvell als que anessin a poblar la vila de Castelli Crescentis , han atribuït o aplicat…
Sant Jordi de Lloberes (Gaià)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’edifici des de llevant, amb l’absis format per uns blocs de pedra llisos i polits que formen un aparell uniforme, interromput només per la finestra que hi ha oberta al centre F Junyent-A Mazcuñan Aquesta petita església s’alça dalt una miranda que es dreça al costat del mas Sant Jordi i propera al mas del Soler de Lloberes, a l’extrem oriental del terme Long 1°57’34” - Lat 41°56’32” Hom hi va per la carretera que enllaça la població de Navàs amb la de Prats de Lluçanès i que travessa en direcció sud-oest—nord-oest el terme de Gaià Poc després d’haver passat el…
Santa Maria de Viladelleva (Callús)
Art romànic
Situació La capella de Santa Maria s’alça propera als masos Viladelleva i Ferrer, a la banda nord-oriental del terme, a frec del territori de Castellnou de Bages Long 1°46’54” — Lat 41°49’15” Aspecte que ofereix l’exterior de la capella des del costat sudoriental L’edifici mostra la capçalera carrada que remata una nau no gaire grossa A Mazcuñan-F Junyent Aspecte que ofereix l’exterior de la capella des del nord-oest El porxo que precedeix el mur frontal i que aixopluga la porta d’entrada a la capella és de construcció posterior A Mazcuñan-F Junyent Un cop arribats a la població de Callús,…
Santa Maria de Casserres (Estopanyà)
Art romànic
Situació Detall de la decoració de tipus llombard de l’absis, una de les parts de l’edifici que encara resta dempeus ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Santa Maria són a la part alta del poble abandonat de Casserres, que és en estat de ru’ïna total, la qual cosa dificulta l’accés a l’església Mapa 32-12 289 Situació 31TBG981569 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que el descrit en la monografia anterior JAA Història La parròquia de Santa Maria de Casserres estigué vinculada a la canònica de Sant Pere d’Àger des que l’any 1059 Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda dotaren…
Vila de Sant Joan de les Abadesses
Art romànic
Inicialment el monestir de Sant Joan fou fundat en un lloc descampat on hi devia haver com a màxim algun camp de conreu i potser alguna família per aprofitar la fèrtil terrassa que hi havia al pla on s’havia d’aixecar la vila La fundació de la població de Sant Joan o, almenys, l’establiment d’algunes famílies amb habitació constant, sembla que començà ja avançat el segle X, o, més probablement, el segle següent El famós reconeixement de dependència del monestir que l’any 913 varen fer 475 caps de casa que vivien en 21 villes rurals o nuclis de masos escampats pel terme no testifica…
Mare de Déu de Vida, abans Sant Pere de la Roca (Fullà)
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquesta església, algun temps priorat, penjada al flanc de la muntanya sobre Vilafranca de Conflent ECSA - F Tellosa Aquesta capella, a 688 m d’altitud, és literalment enganxada al flanc de la muntanya, a la riba esquerra de la Tet Des d’aquest indret es contempla un paisatge excepcional, el Canigó en tota la seva alçada i també la vall alta de la Tet Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 35’ 13” N - Long 2° 21’ 17” E Hom hi arriba per un sender, que s’agafa sobre la N-116, a la sortida oest de Vilafranca Història Es tracta d’una església esmentada des del segle XI Sanctus…
Santa Maria del castell d’Oltrera (Argelers)
Art romànic
Situació Vista de conjunt i detall de les ruïnes d’aquesta notable església on s’aprecia l’arrencada de les voltes i els arcs ultrapassats ECSA - J Ponsich dreta i A Roura esquerra L’església de Santa Maria del castell d’Oltrera, dins el conjunt extens de restes de la fortalesa, és situada a l’extrem de migdia del recinte superior, en el cimal del turó rocallós i acinglerat Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 0,6” N - Long 2° 58’ 49,2” E L’itinerari per a arribar al castell i l’església és el mateix descrit en la monografia precedent PP Història Aquesta església no s’ha de confondre amb la…
Granges de Santa Maria de Santes Creus
Art romànic
El monestir de Santes Creus posseí diverses granges, és a dir, explotacions agràries satèllits del monestir que tenien cura del cultiu de les terres allunyades de la casa mare i també es dedicaven a la ramaderia Les granges foren la forma típica d’organització dels dominis dels monestirs cistercencs No eren menades per monjos directament sinó per conversos, encapçalats pel convers granger Amb el temps, però, en davallar el nombre de conversos, cada vegada tingueren més presència a les granges els jornalers i els esclaus La butlla del papa Urbà III del 1186 en què es confirmen les possessions…