Resultats de la cerca

Vista exterior de l’església, amb la capçalera L Prat Situació Dins el municipi de Pinell, i en un dels punts més alts del terme parroquial de Miraver, hi ha l’església de Sant Iscle, molt a prop de la masia, avui mig abandonada, la qual porta el mateix nom Mapa 329M781 Situació 31TCG707475 És a 9,400 km de Solsona, per la carretera que va a Sant Climenç Als 9 km hi ha un trencall a mà esquerra, el qual amb 400 m duu a Sant Iscle Història No coneixem cap document que faci referència a aquesta església, de propietat privada i de fàcil visita, car la porta és oberta S’hi celebra culte per la…

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de la torre F Tur Unes restes d’una torre i d’altres construccions s’alcen al turó de la Torre Moratxa, espadat veí del turó anomenat la Roca Maura Mapa 297M781 Situació 31TEG153362 Per anar-hi cal pujar al turó i veure si hi ha cap camí fressat La millor manera d’apropar-s’hi és arribar-se a la rodalia de Torre Ponça pel camí asfaltat que hi porta des de l’Estartit i pujar-hi des d’allí pel costat nord-est, ja des de la muntanya JBH Història En el testament del comte Ponç I d’Empúries, de l’any 1078, és esmentat el castell de Roca Maura castrum de…

Segons un document de l’Arxiu Capitular de Tortosa, l’església parroquial de Sant Joan del Camp ja existia l’any 1156, i és considerat un dels temples més antics de la ciutat de Tortosa El document conté la sentència per la qüestió suscitada entre la seu de Tortosa i l’orde de l’Hospital sobre la divisió del Camp de Sant Joan, en la qual es determina que una meitat sigui per al cementiri de la seu episcopal i l’altra, on és l’església de Sant Joan, sigui destinada a l’ús dels pobres El cementiri era situat molt a prop del convent de Sant Francesc, per la seva banda meridional, probablement…

La primera referència a l’església de Berga és de l’any 1098 malgrat que no especifica quina era l’advocació concreta, creiem que l’església esmentada correspon a l’església que a partir del segle XIII es coneix dedicada a Santa Eulàlia El document alludit de l’any 1098 fa referència a un plet existent entre Guillem, comte de Cerdanya, i Berenguer “Echardi” i els seus fills Ramon Renard i Pere Ramon En virtut de l’avinença entre aquests notables, el comte de Cerdanya encarregà a l’esmentat Berenguer “Echardi” la custòdia dels castells de Peguera, Fígols, Vallmanya, de Berga i de l’església i…

Situació Antic camí de bast, d’origen alt-medieval, que unia Ponts i Gualter amb el Pallars Jussà ECSA - J Bolòs Antic camí que unia, almenys des de l’alta edat mitjana, Ponts i Gualter amb la Conca de Dellà, passant per Folquer i la collada de Comiols Mapa 34-13329 Per a resseguir-ne un tros, es pot agafar la carretera actual que va de Gualter a Folquer Poc després de Gualter, abans d’emprendre la pujada, a mà esquerra hi ha una granja Dels camps que hi ha darrere d’aquesta granja surt el camí També es pot agafar, en un tram superior, des de poc després del trencall de la pista de…

Bibliografia R D’Abadal i de Vinyals La batalla del adopcionismo en la desintegración de la Iglesia visigoda , Discurs llegit a l’acte de recepció pública de Ramon d’Abadal a la RABLB el 18 de desembre de 1949 Barcelona 1949 R D’Abadal i de Vinyals Catalunya Carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-1952 R D’Abadal i de Vinyals Catalunya Carolíngia I El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans Barcelona 1986 R D’Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , ed Vicens Vives, Barcelona 1965 R D’Abadal i de…

Data 10 de juny de 1151 El comte Gausfred III dóna la vila de Perpinyà i, després de la seva mort, el comtat de Rosselló al seu fill Guinard, futur Girard II "In nomine Domini Notum sit omnibus hominibus, tam futuris quam presentibus, quod ego, Gaufredus, comes Russilionis, dono tibi, Ginardo, filio meo, meam villam que vocatur Pirpiniano et omnes habitantes eiusdem ville et totum honorem quem habeo in adiacencia Sancti Iohannis, erma et condirecta, totam, sine enganno, et totas iusticias de predicta villa et totum senioraticum quem habeo in predicta villa, sicut habeo et teneo Et amplius…

Situació Aspecte que ofereix l’església des de llevant, amb la capçalera, llisa, i amb una finestra a l’absis, que és l’element que més s’ha conservat F Junyent-A Mazcuñan La capella s’alça vora un bosc que limita amb un planell conreat, en un indret després del terme, situat entre els municipis de Sant Vicenç de Castellet i Castellbell i el Vilar Long 1°49’04” - Lat 41°39’12” Hom hi va per la carretera de Castellbell a Marganell, al quilòmetre 3,1, de la qual surt un camí, situat a mà dreta, que en un breu recorregut mena a la capella, la qual, tot i que és emboscada, és visible des del camí…

Situació L'església de Santa Creu d’Ollers L Prat Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del costat sud-est F Tur Al límit entre els municipis de Guixers i de Sant Llorenç de Morunys, sortint de la vila de Sant Llorenç per la carretera de la Coma i Tuixén, a 1,5 km — aproximadament del clos de la vila i a mà dreta de la carretera esmentada, al peu d’aquesta, es troba l’ermita de Santa Creu, que s’integra dintre el terme parroquial de Morunys Mapa 292M781 Situació 31TCG834665 La clau per visitar-la cal demanar-la a la casa rectoral de Sant Llorenç de Morunys MRR Història De la seva…

Situació Les ruïnes de l’església són situades al costat d’un noble casal, també enrunat, prop de Ca l’Eloi, a l’extrem llevantí del terme de Sant Mateu de Bages Long 1°43’44” - Lat 41°49’05” Aspecte que ofereix l’església des de llevant amb l’absis esfondrat F Junyent-A Mazcuñan Vista de l’església des de tramuntana, on hi ha oberta la porta d’entrada F Junyent-A Mazcuñan S’hi va per la carretera de Callús a Castelltallat Poc abans d’arribar al quilòmetre 7, cal desviar-se a mà dreta, per tal de seguir un camí carreter que mena a Ca l’Eloi, des d’on, a través d’un camí que davalla a la vall…