Resultats de la cerca

Sabem de l’existència d’aquest castell en època alt-medieval, bé que no n’ha estat possible de trobar dades històriques que hi facin una clara referència

Entre les deixes atorgades en el testament de Guitard Bernat l’any 1063, figura el llegat d’un mancús “ad ipso Vult de Estamariz …”, que C Baraut ha identificat amb Santa Faç d’Estamariu Malauradament no s’han pogut trobar més notícies d’aquesta església, ni com a Sant Vult ni com a Santa Faç

Tot i que no hem pogut trobar cap document que faci referència a aquest temple, cal admetre que, a desgrat de no haber assolit mai la categoria de parròquia, té els seus orígens en època alt-medieval Les característiques arquitectòniques de l’edifici que hom pot veure avui no presenten pas prou garanties per a poder-lo classificar com a romànic

Sembla evident que cal cercar els orígens d’aquesta església en l’època romànica, tot i que actualment no hem pogut trobar-ne cap dada històrica Sabem només que abans el temple era dedicat a la Mare de Déu del Remei, però avui, a causa de la propera massia del Puit, és anomenada Santa Maria o Mare de Déu del Puit

Es tracta de la parròquia del petit poble de Casterner de Noals El lloc és conegut des del segle X, bé que per trobar el primer esment documental de l’església cal arribar fins a la visita papal del 1373, en què consta que l’església de Casterner de Noals era unida a l’església parroquial de Santa Maria de Sarroqueta, ambdues dins el bisbat d’Urgell

Tot i que cal suposar que aquesta església té els seus orígens en l’època alt-medieval, no hem pogut trobar cap notícia que hi faci referència Cal fer memòria només, que d’aquest edifici sortí cap al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona la Santa Cena , pintura damunt taula de Jaume Ferrer Actualment té culte una vegada l’any i depèn de la parròquia de Linya

Aquesta desconeguda església devia trobar-se en el territori d’Alinyà Únicament en consta l’existència en un document del 1063, publicació sacramental del testament de Ponç, jurat sobre I’ “altare sacratum Sancti Saturnini martiris Christi cuius ecclesia sita est … in territorio llininao ” en aquest testament consten deixes per a l’església de Sant Esteve d’Alinyà, cosa que fa pensar que es tracta d’esglésies diferents, no d’una mateixa església amb dues advocacions

A desgrat de no haver pogut trobar cap dada històrica que faci referència a aquesta església, cal admetre’n l’origen en època romànica Les característiques arquitectòniques de l’edifici actual, però, fan pensar en una obra posterior, refeta, a més, l’any 1631, segons consta en una de les dovelles de la porta de l’església Una llinda, datada l’any 1732, porta gravada aquesta frase“ Tomàs Ribera Rec me fecit ”

Algunes notícies històriques com ara la donació feta el 1164 per Pere de Santesteve i la seva esposa Ermessenda a Arnau Verdú del castell d’Ollers, fan esment d’un petit castell o fortalesa, situat a Ollers, que aviat va desaparèixer de la documentació Algun autor suposa que es devia trobar al costat de l’església i que hi podien pertànyer el sector amb espitlleres de la base de l’actual campanar tanmateix, el detall és poc significatiu perquè ens poguem atrevir a confirmar-ho

L’any 1319 és esmentada l’església de Sant Jaume de Vallgornera, la qual ignorem si era capella del castell d’aquest lloc o bé una església sufragània, al poblat Segons altres notícies, molt imprecises, en època baix-medieval el castell de Vallgornera tenia una capella dedicada a sant Francesc Hom desconeix l’emplaçament d’aquesta o aquestes esglésies, si bé cal assenyalar, en el pati d’aquest castell, els murs on es devia trobar la capella, en un sector sense vestigis clars d’un temple