Resultats de la cerca
Es mostren 185 resultats
Santa Fe del Montseny (Fogars de Montclús)
Art romànic
La capella actual de Santa Fe del Montseny fou totalment renovada i engrandida entre els segles XVII i XVIII Avui no s’hi veu cap resta romànica ni medieval Presideix la bonica i frondosa vall de Santa Fe, a 1 100 m d’altitud, sota les Agudes i el Turó de l’Home, i és adossada a un modern hotel, alçat entre el 1912 i el 1914 per Pere Domènech i Roura La capella existia el 1231 i el 1271 consta que hi vivien a prop un grup d’eremites i donats que s’intitulaven ordo eremitanae Sanctae Fidis Aquesta comunitat ja no existia el 1322 i d’aquest moment fins al 1445 consta que estava…
Santa Maria Magdalena de Torrent de Cinca
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble de Torrent Des de l’edat mitjana fou regida per un rector de l’arxiprestat de Fraga, dins la diòcesi de Lleida Entre els frares hospitalers que vivien a la comanda de Torrent hi ha esment de dos capellans 1232 Més tard, l’església de Torrent és consignada entre les que contribuïren a la dècima de Terra Santa del 1280 L’actual temple és un edifici barroc del segle XVIII
Sant Elies (Sant Pere de Vilamajor)
Art romànic
Ermita situada a la part muntanyosa del nord del terme, en un planell del turó de Sant Elies 999 m d’altitud Consta que existia el 1286 quan el feligrès Antic de Tàpies li deixà dos di-ners El seu origen podria ésser molt més remot La capella actual es va refer al segle XVII, és rectangular, amb porta d’arc de mig punt amb un curiós relleu a la dovella central La nau és molt baixa amb arcs ogivals i dues claus de volta, una datada del 1633 Té un campanar d’espadanya Té la casa annexa, on vivien els ermitans Avui és un refugi muntanyenc Des del segle XVI i XVII pertanyia a la…
Santa Maria de Cérvoles (Os de Balaguer)
Art romànic
Santuari situat molt a prop d’Os de Balaguer, sobre un turó Durant molts anys hi pelegrinaren freqüentment els habitants d’Os, Tragó de Noguera i Boix Tenien cura del santuari ermitans que vivien al mateix lloc El primer esment d’aquesta església es troba en la dècima de la diòcesi d’Urgell dels anys 1279 i 1280 Segons que explica Caresmar, els pobles del voltant decidiren alçar una nova església per consell de l’abat de Bellpuig i del comte Ermengol X vers 1300 Caresmar assegura “ haber visto muchos cuadros antiguos recordando esa historia y que en su testamento de 1314 Ermengol…
Sant Miquel de Cirera (Rajadell)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Rajadell, al lloc de Cirera Fou gairebé sempre una capella rural, si bé durant menys d’un segle fou un priorat femení de donades L’església apareix citada el 1275, quan el bisbe de Vic concedí la regla de Sant Agustí a un grup de donades que vivien a l’església dirigides per Na Cirera Aquesta comunitat es fusionà amb la que, pel mateix temps, sorgia a l’església de Santa Llúcia El 1278 la mateixa Na Cirera s’intitulava priora de Santa Llúcia de Rajadell Segurament que la unió dels dos petits priorats degué produir-se des d’un principi, ja…
Sant Pere de Bellmunt (Talavera)
Art romànic
El poble de Bellmunt de Segarra és situat sobre un turó a la partió d’aigües dels rius d’Ondara i Anoia De l’església de Sant Pere, que centra el nucli de població, no s’han conservat fins avui dia gaires notícies històriques pel que fa al seu passat medieval, quan formava part del bisbat de Vic El lloc estigué inclòs dins la senyoria de Santa Coloma de Queralt fins al segle XIII, que passà a dependre del monestir de Montserrat, jurisdicció sota de la qual es mantingué fins al començament del segle XIX L’església parroquial de Sant Pere de Bellmunt fou visitada pel bisbe de Vic Antoni Pasqual…
Santa Creu de Vallmanya (Alcarràs)
Art romànic
El lloc de Vallmanya és situat al sector més occidental del terme municipal d’Alcarràs, al marge esquerre de la vall del Cinca Es desconeix l’origen d’aquest indret, encara que el topònim sembla referir-se més a un espai geogràfic que a un nucli d’hàbitat La colonització d’aquest lloc fou molt primerenca, atès que l’“ ecclesiam de Valle magna ” ja apareix esmentada l’any 1168 en l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis De fet, aquest document afegeix que la dita església estava integrada dins la prepositura del temple de Sant Llorenç de Lleida L’any 1228 el bisbe Berenguer d’Erill fundà en el seu…
Castell de Fonoll (Passanant)
Art romànic
L’actual despoblat de Fonoll es troba a la banda oriental del terme, a la dreta del torrent de Forès El poble es degué originar a l’edat mitjana a redós del seu castell, del qual hi ha una referència tardana, de l’any 1305, quan era el seu castlà Bernat de Conesa Aquesta és ara per ara l’única notícia que s’ha localitzat de la fortalesa d’aquest indret A mitjan segle XIV, arran de la Pesta Negra, el poble de Fonoll inicià el seu despoblament, i pel mateix temps, conjuntament amb Forès i Savella, passà a dependre del monestir de Santes Creus A la darreria del segle XV, l’any 1497, consta que l…
Castell de Mont-roig (Darnius)
Art romànic
Cap a l’any 1070 hi hagué un jurament de fidelitat prestat al comte Bernat I de Besalú, on surt esmentat el castell de Montroig “Monte Rogo” , la seva castellania i les seves pertinences És possible, bé que no segur, que qui jurà fidelitat per aquest castell i per molts d’altres fos Guillem Bernat Les notícies d’aquest castell són, però, força escasses Al segle XIII apareix un Ramon de Mont-roig “de Monte Rubeo” com a arxilevita de la catedral de Girona L’any 1292 un document diu que calia que hi hagués 18 homes per a la defensa del castell de Mont-roig, un nombre ja força important Segons el…
Torre de la Faneca (Bellcaire d’Urgell)
Art romànic
Torre d’origen islàmic emplaçada dins l’actual terme municipal de Bellcaire, en un indret imprecís, entre la vila actual i el Pedrís El 1091 apareix per primer cop com a Indret que delimita pel nord —juntament amb el Pedrís— el terme del castell de Bellcaire El 1139 la torre destruïda —d’origen islàmic— de Faneca delimitava el terme de Bellcaire per la zona septentrional, i el 1143 la torre —encara destruïda— i el seu terme foren atorgats per Emengol VI d’Urgell als germans Pere i Arnau Bernat, els quals l’havien de posseir en alou ple i lliure, tal com havia estat donada al seu pare, en…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina