Resultats de la cerca

L’antiga església del castell de Solterra és situada prop les escasses ruïnes del castell, a 1204 m d’altitud, el punt més alt de les Guilleries És esmentat constantment en les deixes testamentàries del 1272 en endavant Per un fenomen natural, encara persistent, era coneguda per Sant Miquel de les Formigues Ara només en queda la planta i part d’un mur lateral de la capella rectangular, no romànica, que hi va subsistir fins als volts del 1915, en què va caure per vella i abandonada En resten algunes fotografies

D’emplaçament desconegut, bé que cal situar-la a l’apèndix del terme on hi ha la capella de Santa Maria Savall, lloc on s’enterraven els antics cavallers Cassoles o Casulis Cassoles és citat com una vila rural del terme del castell de Sant Esteve l’any 898 Els cavallers Cassoles són coneguts des del 1121 i el 1200 Dolça de Cassoles, pubilla, es casà amb Bernat Alfanec de Muntanyola El cognom, però, no va desaparèixer fins els volts de l’any 1350, quan la família s’havia refós amb els Castellcir La domus és citada com un simple mas l’any 1370 i el segle següent ja se’n perd la…

Malgrat l’abundant documentació que es conserva relativa al castell i vila de Talarn des del segle XI, la documentació referent a la seva església és escassa i tardana La primera referència sobre la parròquia de Talarn és del 1080, quan el comte Ramon V encomanà a Oliver Bernat, feudatari de Guillem Folch, el castell de Talarn, la meitat de la parròquia i les esplugues de Susterris, i a Sunyer Ramon el mateix castell i la vuitena part de la parròquia Pels volts del 1526 obtenia la vicaria perpètua de la vila de Talarn Joan Farrer, i era inclosa dins de l’oficialat de Tremp L’any…

Dins el cementiri de l’església de Sant Just i Sant Pastor hi havia hagut una petita capella dedicada a sant Celoni, motiu pel qual al segle XI aquest cementiri es coneixia amb el doble nom indistintament, i segons la tradició era un dels llocs més primitius destinats a enterraments cristians dins la ciutat D’aquesta capella cemeterial han pervingut escasses referències documentals Una d’elles data de l’any 1208, en un capbreu dels béns del degà de la seu barcelonina, segons el qual consta que aquest posseïa algunes cases prop l’església de sancti celedonii l’altra consigna la fundació a l’…

Capella particular del Casal de Rosanes al qual J Mas i A Gallardo atribueixen un document del 1054 que esmenta Sant Joan d ‘Orençana , bé que sembla que es tracta de Sant Joan de Canals de can Ribes de Santa Eulàlia de Ronçana L’any 1291 Bernat de Rosanes, casat amb Guilleuma de Torrella, li assignà una dotació i hi creà un benefici sacerdotal, cosa que sembla suposar que es devia construir o reconstruir pels volts d’aquella data Del 1323 en endavant hi ha noticies de collacions del benefici i visites pastorals que l’anomenen indistintament Sant Joan de Rosanes o Sant Joan de…

Situada dins l’antic terme del castell de Fals, molt a prop del mateix castell Des de molt aviat devia tenir la categoria de parròquia, que encara conserva avui, bé que s’ha traslladat de lloc a un temple nou El lloc de Fals apareix el 991 Plano de Falchos i el castell ho fa el 992 castro Falcus , mentre que l’església no apareix citada fins el 1016 i el 1087, si bé fins pels volts del 1154 no consta amb el títol de parròquia que ha mantingut fins a l’actualitat, amb el canvi de lloc dels peus del castell al raval de les Oliveres, on s’ha concentrat la població Tenia un altar…

La vila d’Arnes és situada a la banda de tramuntana del terme, a 508 m d’altitud, en un turonet prop del riu d’Algars El lloc d’Arnes sembla que fou conquerit definitivament pel rei Alfons I pels volts del 1163, i vinculat a la comanda templera d’Horta de Sant Joan De la seva primitiva església parroquial, dedicada a santa Magdalena, es desconeix el lloc d’ubicació dins el nucli urbà més antic Tot i això, hi ha referències a la seva existència els anys 1279 i 1280 en la relació de la dècima papal, on consta que el seu rector pagà 36 sous per cadascun dels anys esmentats Á l’inici…

L’església parroquial de Santa Maria d’Eydí formava part del deganat de Cardós, i com a tal, consta en el llibre de la dècima del 1391 Tanmateix, no apareix relacionada entre les esglésies parroquials del deganat de Cardós visitades l’any 1314 Pels volts del 1526, aquesta església, juntament amb la seva sufragània de Sant Sebastià d’Estaron, tenia com a rector Jaume Felip En la visita del 1575 a les esglésies parroquials de l’oficialat de Cardós es fa constar que a l’església de Santa Maria d’Aidí es necessitava arranjar la porta i tancar el cementiri En la visita pastoral del…

El lloc de Llavorsí és esmentat l’any 1149, en la consagració de l’església del monestir de Gerri, en què el monestir rep de Mir Garreta un mas a Loberciu Aquesta propietat apareix confirmada en la butlla del papa Alexandre III de l’any 1164, però posteriorment degué perdre-la, ja que l’any 1220 Guillem de Bellera restituí al monestir de Gerri un mas a Llavorsí, que ja havia estat donat pel seu avi El lloc de Llavorsí formava part dels dominis dels comtes de Pallars, i al segle XV passà als ducs de Cardona, marquesos de Pallars Pels volts del 1526 regia la rectoria de Labarçi ,…

Sant Miquel de Cellers fou un priorat canonical que depenia de la pabordia de Mur, i que es creu que devia estar relacionat amb la cova, anomenada de Sant Miquel, situada al capdamunt de la vall i el barranc de Cellers L’església, amb el nom de Sant Miquel in loco Quoangosto , apareix esmentada en els documents coneguts com a falsos VI i VIII de Gerri , datats els anys 930 i 953 Malgrat la falsedat dels documents, aquesta església devia existir ja al segle X, o si més no a la fi del segle XI, quan se suposa que foren redactats En aquesta església s’establí, pels volts de l’any 1170, un…