Resultats de la cerca

Aspecte dels vestigis de l’església des de migdia JM Nolla L’any 1965, com a conseqüència de la troballa de tombes romanes tardanes efectuada durant unes prospeccions, s’iniciaren unes campanyes d’excavacions al costat nord del mas Castell Porqueres, Pla de l’Estany, una gran masia d’origen antic a molt poca distància, cap a ponent, de l’església parroquial de Santa Maria, obra romànica molt ben conservada que va ser consagrada el 1182 Els treballs, dispersos i caòtics, duraren, amb més o menys intensitat, fins el 1970 i no han estat mai objecte d’una publicació científica i rigorosa Aquestes…

Fa entre set i vuit milions d’anys que una sèrie de fenòmens tectònics enfonsaren la vall del Rift, a l’Àfrica oriental, la qual cosa dividí el continent en dues parts biogeogràficament diferents A la banda oriental, del Rift i fins a l’Índic, la selva plujosa s’anà reduint i l’entorn es transformà en un espai obert, molt més sec Aquest canvi comportà una competència pel territori minvant entre els primats superiors, que fins aleshores havien viscut fonamentalment dalt d’arbres Els perdedors van haver d’aprendre a explotar les noves terres desplaçant-se per terra, un canvi existencial que anà…

Tremisos de Khindasvint, procedents d’aquest dipòsit, conservats en el monetari de la Real Academia de la Historia de Madrid De dalt a baix, peces de les seques de Tude, Aurense, Petra, Fraucelo, Calapa i Saldania Extretes de Mateu y Llopis Las monedas visigodas del monetario de la Real Academia de la Historia Hallazgos monetarios IV , “Ampurias” Barcelona, VII-VIII 1945-46, pàgs 244-249, làm II L’anomenat tresor de la Grassa, compost de 800 tremisos d’or, va ser descobert el 10 de desembre de 1816 per jornalers en una vinya de la parròquia de Constantí Tarragonès La nostra informació sobre…

Estructura urbana Plànol del nucli antic de Vic, amb indicació dels indrets on s’han localitzat estructures i materials romans A Caballé La ciutat romana d’Ausa, identificada amb el vicus Ausonensis medieval i l’actual ciutat de Vic, es troba situada al bell mig de la Plana de Vic, en un punt estratègic on conflueixen els rius Mèder i Gurri, tributaris del Ter Des del segle VI aC, i sobretot a partir del III aC, diversos autors clàssics com Aviè, Estrabó, Titus Livi, Polibi i Polini, entre d’altres, esmenten el poble iber dels ausetans Hom els situa a les terres de l’interior de Catalunya, a…

Els processos edafogènics A l’alta muntanya els sòls són relativament homogenis, com són relativament poc variables la vegetació i els altres factors de l’edafogènesi en aquests medis El clima, per exemple, és sempre fred, amb importants contrastos tèrmics tant estacionals com diaris El temps transcorregut des de l’inici de l’edafogènesi és relativament breu i comprès en un interval força breu entre 10 000 i 12 000 anys en correspondència amb la retirada dels gels de la darrera glaciació En aquestes condicions els paràmetres més importants, aquells que expliquen la distribució dels sòls i les…

Una perspectiva neoromàntica per a una època postindustrial L’ecologia és una ciència romàntica No tots els ecòlegs hi estaran d’acord, és clar, i alguns epistemòlegs es mostraran probablement contrariats davant d’aquesta afirmació El món acadèmic en general ho acceptarà, en el millor dels casos, amb condescendència o, en el pitjor, amb anatema Tant se val A risc de guanyar-se aquest anatema, els directors i alguns autors de “ Biosfera ” ho veuen així Encara més pensen que bona part de l’actual crisi de creativitat que pateix l’ecologia acadèmica gairebé arreu del món, ve precisament d’haver…

Els sòls i la sabana, la sabana i els sòls El clima, els sòls, el foc associat a la llarga sequera o a l’acció humana i la pastura són els determinants principals de la vegetació de sabana Fins al moment, però, no existeix un patró de correlació ben establert i generalment acceptat entre estructura i composició florística de les sabanes i formacions llenyoses obertes per una banda i tipus de sòls per una altra, possiblement perquè el seu estudi correspondria a una ‘terra de ningú’ entre diferents disciplines, principalment la ciència del sòl i l’ecologia vegetal Per a la nomenclatura dels…

La delicada marginalitat de l’espai muntanyenc Les regions de muntanya es poden definir com a marginals Ho són econòmicament i políticament sobretot quan són frontereres entre estats, i també ecològicament el clima extremat i els pendents abruptes fan sovint molt delicat l’equilibri entre les activitats humanes i els processos ecològics Al llarg de millennis la presència dels humans ha modificat grans extensions del medi montà Sovint, aquestes modificacions s’han fet atenent les estrictes limitacions que, per a un assentament estable a llarg temini, comporten factors com el relleu, els sòls,…

Els pasturatges i la collita espontània El món vegetal del desert és certament pobre però, tot i això, disposa d’un bon nombre de plantes que els humans utilitzen com a pastura per als seus ramats, com a aliment, com a agents remeiers, com a condiment o com a combustible La vida del desert, que es desenvolupa lluny dels centres habitats, obligà els nòmades a buscar en el seu entorn aquelles plantes que els podien ser útils i els ajudaven a sobreviure en una vida gens fàcil A més de les plantes utilitzades per a menjar i curar, els habitants del desert fan servir moltes plantes per a adobar la…

Introducció Durant l’època romana tardana i visigòtica l’església de Tarragona va gaudir d’una gran importància institucional atès el seu caràcter de seu primada i metropolitana envers la resta d’esglésies hispàniques Aquest fet impulsà un programa de construccions religioses que influí de manera molt important en el procés de transformació de la topografia de la ciutat El llegat arquitectònic i urbanístic de l’època imperial va servir com a base d’aquestes adaptacions i, sobre dit llegat, s’introduïren les noves concepcions estètiques transportades del món bizantí i dels pobles germànics A…