Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
Basílica de la vil·la Fortunatus (Fraga)
Detall del presbiteri de l’església F Tuset La validesa estructural dels ambients litúrgics del tipus de la basílica del Bovalar feu adaptar com a basílica —amb el mateix esquema— una part de la villa tardana coneguda amb el nom de villa Fortunatus, pel nom d’un dels seus propietaris, segurament del segle IV Aquesta villa és situada prop de la ciutat de Fraga, al Baix Cinca Planta de la basílica amb el baptisteri als peus F Tuset Les noves excavacions han canviat totalment la descripció del temple que vam donar basant-nos en la publicació de J de C Serra i Ràfols 1943, que també seguia J…
Rei i regne a Sardenya
L’illa de Sardenya, ASanson, segle XVII BC A Sardenya, la potenciació de les estructures estatals, particularment intensa durant el regnat de Ferran el Catòlic, creà condicions molt favorables perquè els letrados assolissin un paper prominent, encara que fos en coexistència amb formes locals de pactisme o contractualisme que, com als altres regnes de la Corona d’Aragó però aquí de manera menys incisiva, consideraven el “rei en parlament” com el fonament de l’activitat legislativa i com una seu imprescindible de control periòdic de la vida política i administrativa Els únics parlaments…
La col·lectivitat Rivière
Participació obrera en la collectivització de Rivière Resseguir el procés viscut a l’interior d’una empresa durant la seva trajectòria cap a la collectivització permet comprovar com es va produir un parallelisme entre els esdeveniments propis de la conjuntura política i el que va succeir en realitats productives concretes El cas de l’empresa Rivière, anomenada més tard Trefilería Barcelonesa Industria Obrera Colectivizada, és un exemple illustrador del conjunt de processos que es van viure en altres centres productius Malgrat que es circumscriu a una experiència concreta, el conjunt de la…
Una nova política de museus
Exposició d’Art Antic, Barcelona, 1902 AFM El 1902, arran del primer triomf electoral del catalanisme polític en les eleccions municipals barcelonines del novembre de l’any anterior, es formà, per iniciativa de Josep Puig i Cadafalch, regidor de la Lliga, una Junta Municipal de Museus i Belles Arts La primera acció d’aquesta junta va ser la d’organitzar una magna Exposició d’Art Antic que havia de servir com a primera aproximació a un inventari dels béns mobles del patrimoni artístic català La comissió organitzadora de l’esmentada exposició va ser presidida per l’alcalde de Barcelona, i hi…
Interpretacions de les comunitats caçadores-recol·lectores
Pautes de desenvolupament en les societats caçadores-recollectores Les primeres representacions científiques de les societats humanes més antigues es desenvoluparen sota el paradigma de l’evolucionisme El mateix Charles Robert Darwin prengué les societats caçadores-recollectores que conegué en el seu viatge a bord del vaixell H M S Beagle com a exemple per a representar les primeres societats, i illustrà amb la seva interpretació d’allò que va veure societats fossilitzades un estadi evolutiu entre els humans i els animals Les interpretacions evolucionistes antigues consideraven que la vida…
El camp català vist per Francisco de Zamora
Els conreus a Catalunya segons Francisco de Zamora 1785-1790 Entre les obres que permeten fer una aproximació a la geografia econòmica de la Catalunya del final del segle XVIII destaca l’aportació de Francisco de Zamora Aquest funcionari, nascut a Villanueva de la Jara Conca, fou alcalde del crim de l’audiència de Barcelona 1785-1791, fiscal de la cort a Madrid 1791-1794, i ministre supernumerari del Consell Reial 1795 al 1799 Desposseït dels seus càrrecs sota l’acusació de dilapidació de béns, fou confinat a Pamplona El 1812, a conseqüència d’una malaltia, va ser autoritzat a retornar al seu…
Observacions finals
El treball que el lector té ara a les mans vol, des d’un principi, sostreure’s a la linealitat de les històries més tradicionals Ja en començar aquesta introducció hom posava com a meta l’anàlisi i la descripció comparada de la societat dels Països Catalans des d’una perspectiva interdisciplinària Això s’assoleix en combinar els diferents nivells de lectura que hom pot apreciar en l’obra el dels capítols principals, el dels textos complementaris amb què s’enriqueixen o que n’eixamplen l’abast, i el relacionat amb la illustració, que es prolonga en els textos més llargs a peu de pàgina…
Els hospitals de Catalunya
Operació quirúrgica Boletín Clínico de la Casa de la Salud de Nuestra Señora del Pilar , Barcelona, 1893 AHC El desenvolupament de l’assistència hospitalària institucional a la Catalunya del segle XIX va estar presidit pel conflicte que van provocar els intents de desballestar el dispositiu d’assistència de l’antic règim i l’assumpció, per part de l’Estat, de la beneficència, que va deixar de ser una competència local per a esdevenir estatal La industrialització de Catalunya va determinar un procés de mobilitat espacial que modificà la realitat demogràfica del territori i alterà les…
La nova xarxa de carreteres
Xarxa de carreteres a Catalunya 1910 La xarxa viària dels Països Catalans l’any 1910 era d’uns 7 000 km de carreteres El 55% de la xarxa corresponia a Catalunya, prop del 30% al País Valencià i la resta a les Illes Balears i a la Catalunya del Nord No era una xarxa uniformement estesa per tot el territori, sinó que hi havia una remarcable diferència entre la densitat viària del litoral i la de l’interior, de manera especial a Catalunya i el nord del País Valencià Aquest fet era una conseqüència directa de la disposició del relleu, però també reflectia la desigualtat en la densitat de població…
El creixement urbà i la política
Carros de Foment d’Obres i Construccions, “Ilustració Catalana”, 15-3-1908 AC / GS El trencament amb els vells procediments del caciquisme a la ciutat de Barcelona a partir del 1901 coincidí amb els anys de reconversió de les relacions econòmiques tradicionals i amb el procés de creixement i afirmació de la seva capitalitat El control de les institucions per les noves forces polítiques exigí processos d’adaptació i simbiosi entre les velles classes dominants que s’havien implicat en el joc partidista dinàstic i les recents generacions de polítics dels rengles republicans i regionalistes…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina