Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Retratisme i pintura burgesa
Paralellament a tota la creativitat característica de l’època del Modernisme i al costat de les seves formes més o menys sinuoses, tant en la figura i en l’ornamentació com en el paisatge, hi ha sempre un altra llarga línia, molt més tradicional i realista És la del retratisme, el gran oblidat de les històries de l’art català, a pesar que es pot afirmar que va ser conreat per la pràctica totalitat dels artistes d’aquell temps, des de les figures cabdals del Modernisme i el postmodernisme fins a les tan abundoses de la restant nòmina dels artistes de l’època, dedicats quasi sempre al retrat…
Bronzes del poblat del Bovalar (Seròs)
Encenser d’origen copte o itàlic i cassoleta utilitzada potser com a llàntia Servei d’Audlovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs - JI Rodríguez Dels bronzes trobats al conjunt del Bovalar Seròs, Segrià cal fer-ne dos grups Tots dos corresponen a les dues unitats arqueològiques que formen el conjunt Per una banda, els bronzes d’ús litúrgic trobats exclusivament dins la basílica, que són de tipologia de tradició paleocristiana mediterrània clara Un d’aquests —un gerret d’ús litúrgic— és un element utilitzat en temps visigòtics L’altre grup és format per bronzes d’ús personal de temps…
Heterodòxies i heterodoxos: Monegal i Otero, Smith i Julio Antonio
Abans de començar em sento amb el deure de fer extensives al lector o lectora algunes de les preocupacions que han precedit la redacció d’aquestes notes Comparteixo l’opinió d’aquells que pensen que els temes els construïm els qui els escrivim Aquest exercici ens atorga una responsabilitat de la qual si no en som prou conscients podem fer creure que allò que reduïm a quatre paraules i expliquem amb una certa coherència, si més no aquella que ens empeny l’acte mateix de l’escriptura, és així simplement per l’autoritat que ens dóna la signatura Doncs bé, des del dia que se’m va encomanar la…
De l’església hispana a l’església carolíngia i el canvi de litúrgia
Introducció Foli del Beatus de Girona , on es poden veure dues esglésies sobreposades, la superior amb una corona votiva sobre l’altar ECSA - G Llop L’ocupació de Narbona, l’any 759, per les tropes del rei Pipí el Breu , i la presa de Barcelona, l’any 801, pel seu nét Lluís el Piadós , rei d’Aquitània, portaren un canvi substancial en les comunitats cristianes de l’antiga província metropolitana Narbonense i en les de la part nord-oriental de la Tarraconense De fet, el canvi polític obrat en les dues ciutats inicià un procés lent però irreversible que provocà que aquestes dues extenses zones…
L'elegància cosmopolita d'Enric Sagnier
Enric Sagnier Villavecchia Barcelona, 1858-1931, primer marquès de Sagnier, va ser un dels arquitectes que va construir més edificis a l’Eixample barceloní i amb la seva obra va contribuir a donar un nou caràcter als carrers de la ciutat i també als d’altres poblacions En realitat la seva carrera professional, que es va estendre al llarg de més de quaranta anys, només es pot adscriure al Modernisme en el període central, després d’uns inicis eclèctics, mentre que als darrers anys les obres d’Enric Sagnier es poden considerar més o menys classicitzants, tot i que en molts edificis es pot…
Bronzes d’indumentària de les valls del Llobregat i del Besòs
Procedents dels diferents jaciments i intervencions arqueològiques efectuades en el territori analitzat, especialment necròpolis, s’han recuperat nombrosos materials funeraris, com també diversos objectes d’abillament i bronzes d’indumentària Presentem aquí un recull de tots aquests materials, separats del seu context arqueològic, ja comentat en un altre capítol aquests han estat desglossats en dos apartats d’una banda, els materials de procedència funerària i, d’altra banda, els materials procedents d’altres contexts Materials funeraris Necròpoli del Collet del Cargol Sant Mateu de Bages…
La diàspora del modernisme català
Arran de la mostra El modernismo en España , que la Dirección General de Bellas Artes va organitzar al Casón del Buen Retiro de Madrid, a la tardor del 1969, José Camón Aznar es preguntava si la definició estètica del Modernisme es concretava en la forma o en la cronologia És indubtable, afirmava el polifacètic historiador, que es tracta d’una coherència formal La pregunta es formulava com a conseqüència de la metodologia emprada en la història, de l’art en tant considerem que tot allò que es realitza en l’àmbit artístic al segle XV pertany a l’estil renaixentista, la creativitat del segle…
Ceràmica de cuina de l’antiguitat tardana
Introducció Quadre general de la ceràmica comuna de Tàrraco dels segles V-VII, segons la seva procedència i cronologia JM Macias Les ceràmiques de cuina de l’antiguitat tardana a Catalunya no han estat objecte d’una atenció específica fins a dates ben recents, segurament a causa de la falsa creença que eren en tots els casos produccions locals, i que per tant podien aportar poca informació Afortunadament, en els darrers anys, s’han començat a estudiar amb més profunditat i se’ls ha donat la importància que els correspon com a part del registre arqueològic A grans trets, s’entén…
El modernisme arquitectònic a les illes Balears
Coincidint amb el canvi de segle, inicien la seva activitat professional un reduït grup de joves arquitectes mallorquins, acabats de titular, constituït per Gaspar Bennazar Moner, Jaume Alenyar Ginard, Josep Alomar Bosch, Francesc Roca Simó i Guillem Reynés Font A excepció de Reynés, format a Barcelona, tots ells havien cursat els estudis a l’Escola d’Arquitectura de Madrid, i en les seves primeres realitzacions es posà de manifest l’influx madrileny Van adoptar majoritàriament el Modernisme en algun moment de la seva trajectòria professional només Josep Alomar sembla que s’apartà de la…
La restauració religiosa i la seva organització sota el domini carolingi
La restauració L’Església de l’actual territori de Catalunya no torna a donar senyals de vida, i encara només en un petit sector del país, fins al final del segle VIII Fragment del Comentari d’Orígens a l’Èxode, provinent d’Urgell, de l’inici del segle IX ECSA - G Serra Com s’ha exposat en cloure la primera etapa de la història religiosa d’aquest sector de la Tarraconense, l’Església va experimentar una lenta desintegració a la major part de l’antiga Hispània En canvi, aquesta desintegració es va manifestar de manera més profunda i traumàtica a les diòcesis de la Catalunya actual, llevat…