Resultats de la cerca

Tremisos de Khindasvint, procedents d’aquest dipòsit, conservats en el monetari de la Real Academia de la Historia de Madrid De dalt a baix, peces de les seques de Tude, Aurense, Petra, Fraucelo, Calapa i Saldania Extretes de Mateu y Llopis Las monedas visigodas del monetario de la Real Academia de la Historia Hallazgos monetarios IV , “Ampurias” Barcelona, VII-VIII 1945-46, pàgs 244-249, làm II L’anomenat tresor de la Grassa, compost de 800 tremisos d’or, va ser descobert el 10 de desembre de 1816 per jornalers en una vinya de la parròquia de Constantí Tarragonès La nostra informació sobre…

Foli 213 v del Beatus de la Seu d’Urgell , que conté, a la part superior, l’escena de l’adoració de l’estàtua de Nabucodonosor per part d’un grup de persones, algunes de les quals toquen instruments musicals ECSA - G Llop Tractar de música medieval, i més si ens referim a l’anterior a l’any 1000 a Occident, significa tractar gairebé exclusivament de música litúrgica, la música que fou concebuda per a —i interpretada durant— les celebracions religioses de l’Església cristiana Naturalment que van existir altres tipus de músiques al marge de la religiosa, però, senzillament, no se n’han…

Introducció Foli del Beatus de Girona , on es poden veure dues esglésies sobreposades, la superior amb una corona votiva sobre l’altar ECSA - G Llop L’ocupació de Narbona, l’any 759, per les tropes del rei Pipí el Breu , i la presa de Barcelona, l’any 801, pel seu nét Lluís el Piadós , rei d’Aquitània, portaren un canvi substancial en les comunitats cristianes de l’antiga província metropolitana Narbonense i en les de la part nord-oriental de la Tarraconense De fet, el canvi polític obrat en les dues ciutats inicià un procés lent però irreversible que provocà que aquestes dues extenses zones…

No és fàcil fer una síntesi nova o singular sobre la implantació i la difusió del cristianisme en el sector de les Hispànies que integra l’actual Catalunya i que va rebre antigament els noms d’ Hispania Citerior o Tarraconense , i més concretament el de conventus juridicus Tarraconensis , perquè la documentació és escassa i sobre una base tan feble ja s’ha dit gairebé tot el que es podia dir La fragilitat d’aquestes síntesis resta palesa en el fet que l’aparició d’uns nous documents, les cartes de Consenci a sant Agustí, descobertes i publicades l’any 1981, han capgirat totalment el concepte…

La circulació monetària en l’època romana tardana segles III-V La crisi del segle III en els dipòsits i en les troballes monetàries Mapa de les troballes de monedes visigòtiques de Catalunya T Marot La situació política i econòmica de l’Imperi i els esdeveniments relacionats amb les invasions germàniques converteixen la segona meitat del segle III en un dels períodes que han suscitat més estudis en referència a Hispània Molts d’aquests estudis han utilitzat els dipòsits monetaris datats al voltant d’aquesta cronologia per a justificar l’impacte de les ràtzies franques i alamanes en el nostre…

El fet d’intentar abordar l’estudi del món rural a Catalunya durant els, fins ara, segles foscos de l’antiguitat tardana IV-VII, i únicament a partir de l’arqueologia, pot semblar una tasca arriscada en restar fora del discurs historic dels esdeveniments Però en les ultimes dècades del segle XX s’han produït tot un seguit de novetats pel que fa a les fonts i a la metodologia, que han fet valorar amb altres ulls esdeveniments i conceptes de la historiografia tradicional En primer lloc, la publicació del repertori de les ceràmiques nord-africanes, orientals i narboneses, la qual cosa ha permès…