Resultats de la cerca

Les necròpolis tardanes de Tàrraco ofereixen poques peces de bronze en els aixovars, només algunes fíbules senzilles com la de l’enterrament núm 40 del Parc de la Ciutat, alguns anells i braçalets, agulles per als cabells o per a la mortalla i unes quantes sivelles també molt senzilles Moltes vegades aquests materials no es trobaven dins la tomba pròpiament dita, sinó entre les terres remogudes per altres inhumacions posteriors Per altra banda, com que la majoria dels enterraments estaven a la vora o en els terrenys d’antigues villes destruïdes o abandonades, tampoc no és rar que hi hagi dins…

En el territori ocupat per les comarques de la V Catalunya central es troben diverses necròpolis corresponents a l’antiguitat tardana La major part formaven part d’un hàbitat rural dispers, tal com ho demostra la seva situació, gairebé sempre al cimi als vessants de turonets situats al costat d’antics camins D’aquesta tònica generalitzada s’escapen unes quantes necròpolis per exemple, la de Guissona, de caràcter eminentment urbà, fet que s’explica per la presència d’un antic nucli de població d’origen ibèric fortament romanitzat lesso A més, aquesta necròpoli presenta una peculiaritat que…

Sarcòfag amb una cartella central anepigràfica que es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, núm d’inv P 50 Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Es localitzà a la necròpoli paleocristiana l’any 1928 i en l’actualitat es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P 50 És de pedra calcària local “llisós”, i les seves mides són 2,1 × 0,63 × 0,6 m Es pot datar entre la darreria del segle III i la primera meitat del segle IV Aquest sarcòfag té la part frontal dividida en tres sectors el del mig correspon a…

Mapa del sector llevantí de l’antiga Laietània, amb la situació de les ciutats de Bètulo i lluro i les principals zones de necròpolis rurals A Fonollà A la zona de la Laietània compresa entre la serralada litoral, els rius Besòs i Tordera i el mar, és a dir, les actuals comarques del Maresme i el nord del Barcelonès, se situen dues ciutats romanes Bètulo Badalona i Iluro Mataró, fundades al segle I aC i qualificades per Plini com oppida civium romanorum Es desconeixen els límits territorials d’aquestes dues ciutats, encara que els accidents naturals, rieres, turons, etc, sens dubte els…

Aquest fragment fou trobat a la necròpoli paleocristiana l’any 1927, i ara es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P431 És de pedra calcària local “llisós” i fa 0,7 × 0,39 m Es tracta d’un fragment similar a la peça descrita anteriorment, però amb restes d’inscripció a la cartella central R/RV El motiu circular que hi ha entre els peixos s’ha interpretat com un crismó, cosa que fa plantejar el seu caràcter cristià i una datació a la primera meitat del segle IV Bibliografia Serra i Vilaró, 1928, làm LVI-I, pàg 93 Bovini, 1954, pàgs 212-213 Alföldy, 1975…

Aquest sarcòfag es trobà a la necròpoli paleocristiana de Tarragona, entre els anys 1923-25, i actualment es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona núm d’inv P 38 És de pedra calcària i fa 2,06 × 0,58 × 0,58 m Es pot datar a la primera meitat del segle V És una peça amb tabula ansata central, semblant a la que apareix al sarcòfag de Leucadius, però amb un crismó flanquejat per una alfa i una omega, i sense decoració estrigilada Bibliografia Serra i Ràfols, 1925b, III pàgs 223-224 Gudiol i Cunill, 1925b, 17, pàg 315 Tulla, Beltran, Oliva, 1925-26, làm VII-c, núm 6 Schlunk,…

Fragment de sarcòfag del tipus dit dels apòstols conservat al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona amb el núm d’inv P 425 Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Fou trobat a la necròpoli paleocristiana de Tarragona entre els anys 1924 i 1925, i ara es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona amb el núm d’inv P 58 És de pedra calcària i fa 2,1 × 0,6 × 0,6 m El sarcòfag presenta un relleu dividit en cinc sectors rectangulars, el segon i el quart dels quals corresponen a quatre camps d’estrígils disposats com a la peça anterior, però…

Fou trobat a la necròpoli paleocristiana i ara es guarda al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, a la reserva, amb el núm d’inv P 435 És una peça de marbre blanc i les seves mides són 0,195 × 0,17 m Es tracta de l’extrem dret d’una tapa de sarcòfag, amb representació d’un pastor imberbe reclinat vesteix túnica manicata cincta , i presenta un pedum al braç esquerre Aquest és un tema habitual en la plàstica de sarcòfags dels tallers romans del final del segle III i del segle IV, que també es dóna al nord d’Àfrica L’estil de la peça sembla que correspon al dels tallers cartaginesos de…

Sarcòfag de pedra calcària amb tabula ansata central anepigràfica, datat a la primera meitat del segle V Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Trobat a la necròpoli paleocristiana de Tarragona l’any 1927, actualment es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P 54 És de pedra calcària i fa 2,11 × 0,59 × 0,59 m Es podria datar a la primera meitat del segle V És un sarcòfag sencer amb tabula ansata central de peu motllurat, similar a la que presenta el sarcòfag de Leucadius, però anepígrafa, i amb les quatre màndorles…

Identificat erròniament com una de les peces del catàleg de B Hernández i Sanahuja, en realitat se’n desconeix el lloc i la data del descobriment Cap al 1940 ingressà al Museu Paleocristià, ara Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona reserva, núm d’inv P 658 És una peça de marbre blanc que fa 0,2 × 0,39 m i la profunditat varia de 0,04 a 0,09 m Es podria datar entre els anys 370 i 400 Aquest fragment de sarcòfag és d’estil semblant a la peça anterior, però es troba en un estat de conservació molt més precari L’única escena que mostra és la curació de l’hemorroïsa, fet que ha portat a…