Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Bronzes de la vil·la de la Llosa (Cambrils)
Descripció arqueològica Placa i sivella de cinturó, un anell i tres braçalets que havien format part de l’aixovar d’una tomba d’aquesta villa Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes El 1995 es localitzà un conjunt de peces de bronze en un enterrament de la villa romana de la Llosa Cambrils, Baix Camp La intervenció arqueològica fou dirigida per E Ramon i J Menchón, i organitzada per l’Ajuntament de Cambrils, el Servei d’Arqueologia i la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya Actualment, aquest conjunt de bronzes es conserva al Museu…
Bronzes visigòtics del Museu Comarcal de la Conca de Barberà
Al Museu Comarcal de la Conca de Barberà es conserva una petita collecció de peces de bronze d’època visigòtica procedents de donacions i troballes casuals Si bé el conjunt de peces és petit, amplia notablement la collecció força minsa de bronzes de les comarques tarragonines Sivella i placa de cinturó del segle VI trobada al tossal de la Venes, a Rojalons Montblanc Arxiu fotogràfic del Museu Comarcal de la Conca de Barberà Segurament la peça més coneguda és una sivella procedent del tossal de la Venes, prop de Rojalons, al terme de Montblanc núm inv 78-1 La van trobar el 1967 membres de la…
Necròpoli de la vil·la dels Munts (Altafulla)
Vista aèria de l’extens cementiri que s’ha descobert recentment en aquesta important villa propera a Altafulla J Todó Al final de l’any 1997 es va localitzar una necròpoli de l’antiguitat tardana a la villa romana dels Munts Altafulla, Tarragonès En ser una descoberta tan recent, no se’n tenen les dades definitives, ja que manquen encara els resultats de les proves analítiques Per tant, el text que segueix és només una descripció d’aquesta important troballa El cementiri s’estén pel vessant occidental del turó sobre el qual s’assenta la villa, a només 100 m del centre del jaciment L’àrea…
Món funerari de la ciutat de Tàrraco
Introducció Tradicionalment s’ha considerat que a partir de la segona meitat del segle III es produeix l’aparició de grans àrees funeràries que ocupen l’espai extramurs de la ciutat de Tàrraco Almenys dues d’elles se situen en el vessant sud-occidental de la ciutat, ocupant antics espais residencials parcialment abandonats Es tracta de l’anomenada necròpoli paleocristiana del Francolí i d’una àrea més imprecisa ocupada actualment pel Parc de la Ciutat, el carrer de Pere Martell i els carrers adjacents Una tercera necròpoli, coneguda com a Mas Rimbau, s’estén per una zona no urbanitzada en…
Basílica de Santa Margarida (Martorell)
Capçalera de l’església de tradició paleocristiana, amb restes dels graons afegits sota el paviment d’ opus signinum Centre d’Estudis Martorellencs L’església de Santa Margarida és situada al municipi de Martorell, a molt poca distància del nucli urbà antic i gairebé a tocar de l’actual cementiri municipal, en una zona de suau pendent a la riba esquerra de l’Anoia La recerca arqueològica de l’església va ser realitzada pel Centre d’Estudis Martorellencs CEM des de l’any 1987 fins al 1995, tot donant continuïtat a les actuacions iniciades el 1972 Anteriorment, cap al començament de segle,…
Escultura arquitectònica de l’antiguitat tardana de Tarragona
Introducció Durant l’època romana tardana i visigòtica l’església de Tarragona va gaudir d’una gran importància institucional atès el seu caràcter de seu primada i metropolitana envers la resta d’esglésies hispàniques Aquest fet impulsà un programa de construccions religioses que influí de manera molt important en el procés de transformació de la topografia de la ciutat El llegat arquitectònic i urbanístic de l’època imperial va servir com a base d’aquestes adaptacions i, sobre dit llegat, s’introduïren les noves concepcions estètiques transportades del món bizantí i dels pobles germànics A…
Ceràmica de cuina de l’antiguitat tardana
Introducció Quadre general de la ceràmica comuna de Tàrraco dels segles V-VII, segons la seva procedència i cronologia JM Macias Les ceràmiques de cuina de l’antiguitat tardana a Catalunya no han estat objecte d’una atenció específica fins a dates ben recents, segurament a causa de la falsa creença que eren en tots els casos produccions locals, i que per tant podien aportar poca informació Afortunadament, en els darrers anys, s’han començat a estudiar amb més profunditat i se’ls ha donat la importància que els correspon com a part del registre arqueològic A grans trets, s’entén com a ceràmica…
Vil·la dels Ametllers (Tossa de Mar)
Estructura de la villa Aspecte de la part urbana d’aquesta villa A López Aquest jaciment es troba al nucli urbà de Tossa de Mar la Selva S’estén pel vessant oriental del turó de Sant Magí, limitat a llevant per l’avinguda del Pelegrí i flanquejat per edificacions recents La part urbana ocupa una terrassa, gairebé del tot artificial, situada a mitja muntanya, i les restes conservades de la part rústica —que degué ser força més gran— es troben al peu Actualment, el conjunt, propietat de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Ajuntament de Tossa, resta tancat i protegit, tot i que fa molt de temps…
Arqueologia funerària de l’extrem nord-est de la Tarraconense
En el territori de les actuals comarques de Girona s’han identificat diverses necròpolis datades entre els segles IV i VIII, amb una variada arquitectura funerària La seva situació espacial permet diferenciar els cementiris situats a la vora d’un camí, els relacionats amb un edifici de culte o funerari i els que de manera residual s’estableixen en villes romanes Un nombre important de jaciments són difícilment identificables amb aquests tipus d’assentaments, o perquè es coneixen molt parcialment, o perquè són troballes esporàdiques o bé perquè malgrat ser nombroses no podem relacionar…
Basílica, baptisteri i necròpoli del Bovalar (Seròs)
La basílica Aspecte del cor o presbiteri de la basílica P de Palol Al costat nord del poblat del Bovalar hi ha una basílica amb una estructura i una distribució d’espais litúrgics molt clàssiques dins de la tipologia dels nostres temples del Principat i les Balears És evident que s’hi endevinen algunes modificacions no sempre fàcils de definir que es van efectuar durant els llargs anys que van des del moment fundacional fins a la destrucció pel gran incendi, en una data posterior al regnat d’Àkhila, a partir dels anys 713-720 No és fàcil analitzar aquesta evolució, però hi ha elements…