Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Fragments de sarcòfag procedents del convent de Santa Clara, de Tarragona
Fragment A del sarcòfag trobat entre les runes del convent de Santa Clara de Tarragona després de la Guerra Civil Espanyola, amb escenes de la vida de sant Pere Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Es tracta de tres fragments trobats després de la Guerra Civil Espanyola a les ruïnes del convent de Santa Clara, des d’on foren traslladats al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb els núms d’inv P 2 653 A, P 2 654 B i P 2 655 C Són de marbre blanc i les seves mides són 0,43 × 0,64 m A 0,27 × 0,57 m B i 0,21 × 0,3 m C Es conserven a la reserva Molt…
Fragments de sarcòfag de Tona
Dos fragments d’un sarcòfag, possiblement de pedra calcària, localitzats a l’església de Sant Andreu del castell de Tona l’any 1943 S Vidal Aquests dos fragments foren descoberts a l’abril del 1943 en unes excavacions a l’església de Sant Andreu del castell de Tona Osona Actualment es guarden al Museu Municipal de Tona núms d’inv A EC-44 i B EC-43 El fragment A fa 0,185 × 0,226 × 0,06 m i el B 0,285 × 0,075 × 0,078 m Possiblement són de pedra calcària Al fragment A hi ha representada la crux invicta de Crist amb corona de llorer i el que semblen dues figures humanes els soldats,…
Sarcòfag amb l’escena central dels pans i els peixos de Sant Feliu de Girona
Aquest sarcòfag ha estat documentat sempre al presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona És encastat a la zona superior oriental del costat sud del presbiteri Fa 2,1 × 0,57 m És un sarcòfag de marbre blanc de fris continu amb la representació d’esquerra a dreta de l’empresonament de sant Pere, la curació del paralític, la conversió de l’aigua en vi a les noces de Canà, la multiplicació dels pans i els peixos, la curació del cec de naixement, la predicció de les negacions o escena del gall i, finalment, l’escena de Pere a la presó fent brollar aigua de la roca, amb els soldats…
Sarcòfag estrigilat de Sant Feliu de Girona
Dos sarcòfags amb la figura central d’una orant, un decorat amb dos camps d’estrígils i dues escenes als extrems, i l’altre que conté, a la dreta, l’escena de Crist com a vencedor de les forces del mal Ambdues peces es conserven al presbiteri de Sant Feliu de Girona F Tur Aquest sarcòfag s’ha documentat sempre al presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona És encastat a la zona superior occidental del costat sud del presbiteri Fa 1,95 × 0,54 m Es tracta d’un sarcòfag de marbre blanc amb dos camps d’estrígils oposats que separen les tres escenes figurades A l’extrem esquerre…
Sarcòfag de l’hostal del Sable de Barcelona
Sarcòfag dit de l’hostal del Sable, amb dos camps d’estrígils oposats que separen tres escenes figurades i sarcòfag dit Amatller, descobert al carrer de Manresa de Barcelona el 1924 Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona Aquesta peça va estar installada entre el 1786 i el 1831 a l’hostal del Sable, prop del carrer del Rec, des d’on va passar al Museo Provincial de Antigüedades i més tard al Museu Arqueològic de Barcelona, a Montjuïc, actual Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona núm inv 19 922 Fa 2,11 × 0,57 × 0,55 m i és de marbre blanquinós amb tonalitats grisoses Saint-Béat És…
Bronzes de la vil·la de la Llosa (Cambrils)
Descripció arqueològica Placa i sivella de cinturó, un anell i tres braçalets que havien format part de l’aixovar d’una tomba d’aquesta villa Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes El 1995 es localitzà un conjunt de peces de bronze en un enterrament de la villa romana de la Llosa Cambrils, Baix Camp La intervenció arqueològica fou dirigida per E Ramon i J Menchón, i organitzada per l’Ajuntament de Cambrils, el Servei d’Arqueologia i la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya Actualment, aquest conjunt de bronzes es conserva al Museu…
Penetració i difusió del cristianisme
No és fàcil fer una síntesi nova o singular sobre la implantació i la difusió del cristianisme en el sector de les Hispànies que integra l’actual Catalunya i que va rebre antigament els noms d’ Hispania Citerior o Tarraconense , i més concretament el de conventus juridicus Tarraconensis , perquè la documentació és escassa i sobre una base tan feble ja s’ha dit gairebé tot el que es podia dir La fragilitat d’aquestes síntesis resta palesa en el fet que l’aparició d’uns nous documents, les cartes de Consenci a sant Agustí, descobertes i publicades l’any 1981, han capgirat totalment el concepte…
Epigrafia funerària de l’antiguitat tardana
Introducció Mapa amb indicació dels indrets de Catalunya on s’han localitzat làpides funeràries A Chavarria La major part d’inscripcions funeràries d’època tardana trobades a Catalunya provenen de la província de Tarragona i, molt especialment, de les excavacions realitzades durant els anys vint a la necròpoli paleocristiana de Tàrraco, on s’han pogut documentar més d’un centenar d’epitafis El nombre d’inscripcions de caràcter funerari trobades en altres comarques catalanes és molt inferior, i es redueix a cinc peces de les comarques de Barcelona IRC I, 6 IRC I, 13 IRC I, 14 IRC I, 123 IRC I…
L’organització eclesiàstica i cultural sota els visigots
Aspecte de l’amfiteatre romà de Tarragona, lloc de martiri del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi ECSA - F Tur Les dades de què disposem per a l’estudi de l’organització eclesiàstica de la Península Ibèrica amb l’arribada dels visigots semblen prou clares per poder assegurar una continuïtat de la xarxa provincial d’època romana tardana Tot i que es faran modificacions, com veurem, l’evolució de l’organització eclesiàstica sembla que obeeix a un procés normal de l’antiguitat tardana, comú també a altres regnes germànics Els arquebisbats perpetuen, en línies generals, les…